Raimat Cabernet Sauvignon Vallcorba 1994

​«Un dia vaig descobrir els seus tres vins de monovarietal Cabernet Sauvignon; eren les finques de Vallcorba, El Molí i Mas Castell...»

Carles Escolar, nou enòleg de Raimat

| 27/02/2019 a les 06:40h
Arxivat a: Opinió, Raimat Cabernet Sauvignon Vallcorba 1994, Raimat

Una de les coses que sovint es fa a en acabar un any, és fer un repàs de les fites de l’any anterior, i en el meu sector, a vegades es fan rànquings de les millors ampolles que s’han obert. Amb la maduresa que ja em contempla (decrepitud, aviat), sovint ja no es tracta d’ampolles caríssimes o exclusives, sinó d'amb qui s’han compartit o a on s’han obert.
 
Aquest nadal passat vaig recuperar una de les ampolles del meu arsenal particular, d’aquelles que bevia a les acaballes de la meva joventut i solteria, quan començava a albirar el futur que em venia ja al damunt.
 
A principis dels anys 90 començà la meva afició per a la restauració, i amb ella l’interès pel vi. Quan no es té cap mena de criteri, es comença bevent vins molt coneguts i vas fent camí a base d’etiquetes. Descobrí un dia allò del que tothom en parlava que era el Cabernet Sauvignon, i que en aquell moment em va semblar prou interessant, pel seu nervi i intensitat.
 
I tot i que la proximitat i el Km 0 en aquell moment no sabia que era (ni ara m’interessa gaire), vaig començar a consumir vins del celler Raimat, i un dia vaig descobrir els seus tres vins de monovarietal Cabernet Sauvignon; eren les finques de Vallcorba, El Molí i Mas Castell.
 
La primera anyada que Raimat va posar al mercat d’aquestes ampolles va ser la del 1990. Eren la gamma alta del celler, un monovarietal en tres finques diferents, per mostrar com una mateixa varietat, s’expressava en tres terrers distints.
 
Era una molt bona manera de fer entendre com la composició del sòl, l’orientació geogràfica, l’exposició solar, l’alçada de la vinya, el microclima, etc, podien oferir tres interpretacions d’una mateixa varietat dins de la mateixa propietat vitivinícola.
 
Era una demostració que a Catalunya també teníem allò que els francesos anomenaven “terroir” el terrer, concepte que comprèn tots aquells petits i múltiples factors que en un indret molt localitzat, poden fer que una mateixa varietat s’expressi de manera singular.
 
L’exercici de comparar les tres ampolles era interessantíssim; fent un tast horitzontal (o sigui, tastar la mateixa anyada però de les tres vinyes diferents), podies veure com una vinya es mostrava més potent, o més elegant, o més fragant, o més discreta, amb un fons més especiat o més vegetal, o amb un final de boca més persistent i ampli.    
 
Segurament, aquella iniciativa de Raimat, va ser l’embrió dels vins de parcel·la o dels vins de finca, que avui en dia tenen tant de prestigi a Catalunya. Era una manera de valorar i a la vista del consumidor, que petits factors intervenen i modifiquen el resultat final, i a més a més amb uns preus a l’abast de qualsevol consumidor inquiet.
Cap a l’any 2006, incomprensiblement, Raimat va deixar de produir aquestes ampolles. Decisions "marquetinianes" d’empresa, sembla. En fi.
 
En el meu recorregut gastronòmic tardo-juvenil pels restaurants de Catalunya, vaig començar a consumir aquests vins de finca sempre que podia, i acudia amb més assiduïtat als establiments que sabia que  tresorejaven aquestes ampolles en les seves despenses. Tinc un record magnífic d’aquelles ampolles; de la seva aroma, potència, frescor i longitud, i de veure’m reflectit als ulls de la meva acompanyant, en la lluminositat de la seva mirada i del seu somriure murri.
       
Aquest nadal vaig obrir un Raimat Cabernet Sauvignon Vallcorba 1994, amb por, tement la decepció, que podia enterbolir l’esplèndid record que en guardava, traint-ne els records, danyant-ne la memòria.

Però va superar tota inicial paüra, esplèndid en nas des de la primera copa, fruita negra pebrada, torrada amb escalivada, llar de foc, rebost d’espècies i sobretot amb una frescor que el mantenia viu encara.       
  
M’emociona com 25 anys després, un vi d’un preu assequible en el seu moment, encara pot oferir tanta satisfacció, tanta alegria, tant goig i fer reviure tants records de situacions viscudes en el passat.

Aquestes sí que són, les millors ampolles.

També us pot interessar

Amb què acompanyarem les bombolles de la revetlla?
Amb què acompanyarem les bombolles de la revetlla? | Pixabay
Laura Conde | 1 comentari
Cinc propostes ideals per acompanyar una beguda versàtil i gastronòmica com el cava.
Imatge il·lustrativa
Ramon Francàs
Selecció de 10 vins que demostren el gran potencial del vi cooperatiu català.
Imatge il·lustrativa
Sergi Cortés | 1 comentari
Encetem una proposta setmanal on entrevistarem els restaurants guanyadors de l'última edició del Cartaví | Sergi de Meià, del restaurant Sergi de Meià, ens explica l'actualitat i com veu el futur post Covid-19.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
És tracta d’un reserva de 5 varietats, de raïms procedents de les vinyes pròpies situades al voltant del celler.
Imatge il·lustrativa
El sommelier Xavier Ayala ens proposa sis vins ancestrals catalans
Imatge il·lustrativa
El Festival Terrer és un festival que uneix música, paisatge i cultura del vi al Priorat apostant per la sostenibilitat, el patrimoni i el territori.
Francesc Nicolás al Vertigo Wine Bar.
Francesc Nicolás al Vertigo Wine Bar. | Jordi Bes
Jordi Bes
El cofundador del Vertigo Wine Bar explica com s'ho han fet per, en plena pandèmia, assumir un local de Barcelona en traspàs i transformar-ne la carta de vins | S'hi poden prendre les 350 referències que ja tenien en distribució i 40 de xerès a copes: "Excepte a Jerez, no crec que hi hagi enlloc a Espanya que tingui una oferta així"