ViLab

Imatge il·lustrativa

Sant Cugat s'esforça perquè l'ingent passat vinícola no caigui en l'oblit

El municipi vallesà posa en marxa un espai per recuperar la memòria del vi

​Vins tranquils del 2018: les millors novetats

| 25/02/2019 a les 06:20h
Especial: lectura obligatòria
Arxivat a: Actualitat, Vi, Sant Cugat


 
El Vallès ha estat dels territoris de Catalunya on més s'ha perdut el cultiu de la vinya en els darrers anys, fins al punt que els elaboradors de vins existents gairebé es poden comptar amb els dits d'una sola mà. Tot i això, municipis com Sant Cugat atresoren un dilatat passat vinícola, com ho demostra la construcció d'un celler modernista fa gairebé un segle. L'Ajuntament d'aquesta ciutat s'ha proposat evitar que s'oblidi el patrimoni vinculat a la producció de vi, i ha posat en marxa el ViLab, un espai on fer memòria, mostrar als més petits com era la pagesia i promoure la recerca.

El ViLab s'ha instal·lat en un espai del carrer Sant Medir que està al davant de l'icònic celler modernista de la cooperativa vinícola


El ViLab s'ha instal·lat en un espai del carrer Sant Medir que està al davant de l'icònic celler modernista de la cooperativa vinícola. Que a Sant Cugat s'hi va elaborar vi fins a finals de la dècada dels vuitanta no és quelcom que hagi tingut present sempre ni tan sols tothom que hi resideix. A la inauguració del ViLab, que s'ha celebrat aquest dimecres al vespre, han acudit més d'un centenar de persones. Algunes fa anys que es van mudar a la població des de Barcelona desconeixent que el creixement urbanístic s'havia fet a costa de les vinyes, mentre que altres van viure l'elaboració de vi en primera persona, com Jaume Grau Feliu, de 93 anys, i que va ser el president de la cooperativa que va haver de posar-hi fi.
 

Acte d'inauguració del ViLab al celler modernista Foto: Localpres


A la invitació de la inauguració s'ha utilitzat una icònica fotografia on es veuen quatre dones davant les vinyes fent com si mosseguessin uns penjolls de raïm ufanosos. Comptant des de l'esquerra, la tercera era la mare de Maria Pahissa. El fotògraf en va ser el pare, i a la versió sencera de la imatge, que és de principis de la dècada dels 50, també apareix Pahissa filla, que llavors era una nena i ara té 75 anys. La mare surt acompanyada d'"altres eren senyores que venien a veremar a casa", explica. Llavors era habitual trepitjar raïm a cada domicili, i quan aquesta tasca s'acabava s'anava a ajudar el veí, relata amb la seva cosina, Maria Dolors Crehueras, de 82 anys. "Era una diversió", remarca Pahissa. Recorden que es feia vi blanc per consum propi i més endavant van dur el raïm a la cooperativa.

Esforços per reconnectar amb la història i la vinya

Malgrat tenir una intensa tradició vinícola, és una història que havia passat desapercebuda per algunes generacions o entre els nous habitants. Amanda, de 29 anys, és filla de la població però reconeix que fins fa poc en tenia una idea molt difusa. "No s'explicava on estaven els camps", exemplifica. Maria té 60 anys i en fa 20 que es va traslladar a viure a Sant Cugat procedent de Barcelona i en aquell moment desconeixia el passat. "No en tenia ni idea", admet. El mateix li va passar a Eva Tataret, de 51 anys, que va arribar-hi en fa 13. "No coneixíem res de Sant Cugat", reconeix. En canvi, Elena, de 64 anys, ja en fa 40 que va fer el mateix pas de mudar-s'hi perquè li agradava la població, i sí que va arribar a veure les vinyes.

A Can Bell fa un any que han plantat mitja hectàrea de xarel·lo, una varietat molt emprada històricament a Sant Cugat, on se n'ha anomenat pansalet


Ja s'estan fent alguns passos perquè n'hi torni a haver. A Can Bell fa un any que han plantat mitja hectàrea de xarel·lo, una varietat molt emprada històricament a Sant Cugat, on se n'ha anomenat pansalet. Aquí fa algunes dècades que es van arrencar els ceps i es van substituir pel cultiu del cereal i l'horta, però ara volen recuperar la producció de vi, d'oli i organitzar activitats a la finca, que està a la carretera de la Rabassada. "Ens agrada la vida de camp", afirma Ferran Bell, al costat del seu pare, Jaume Bell. Esperen poder col·laborar amb Can Calopa, el projecte vinícola que gestiona la cooperativa l'Olivera a Collserola, i que és el més consolidat en molts quilòmetres a la rodona.
 

Interior del Vilab durant la inauguració Foto: Localpres


Primeres activitats programades en el nou centre

El ViLab obre com a complement del celler modernista cada diumenge i festiu d'11 h a 13.30 h. Cada tercer diumenge de mes a les 12 h ofereix una visita combinada amb el celler. En aquestes jornades es pot visualitzar la projecció d'un "mapping" sobre una maqueta del municipi on es mostra l'evolució del cultiu de la vinya des de finals del segle XVIII. S'hi pot descobrir detalls com que el 1890, just abans de l'arribada de la fil·loxera que va arrasar els ceps, Sant Cugat era el segon municipi productor de vi de la comarca. Amb el ViLab també es potencia la recerca, la recuperació de la Fira de les Portadores el setembre i un programa pedagògic propi.

Cada quart diumenge de mes d'11 h a 13.30 h s'organitza el Vi Viu, un espai multisensorial dirigit a infants d'entre 0 a 6 anys perquè puguin experimentar, observar, sentir i tocar el Sant Cugat vinculat al món de la pagesia. També s'ha previst activitats específiques com una conferència sobre el paper de la dona al març, la presentació de la Guia de Vins de Catalunya a l'abril i una introducció a la història del vi al Vallès al juny. L'alcaldessa, Carmela Fortuny, subratlla que és "un espai innovador i pioner al Vallès". El projecte el lidera l'Ajuntament, però també hi col·laboren altres institucions com la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), l'Institut Català de la Vinya i el Vi (Incavi), la Fundació Alícia, el Museu de les Cultures del Vi de Catalunya (Vinseum) i el Consell Comarcal del Vallès Occidental.
 

Mostren a Maria Pahissa la foto on surt la mare - Foto: Localpres


 
El cultiu de la vinya ha gairebé desaparegut

Sant Cugat representa un dels exemples més significatius de com s'han perdut els ceps als voltants de Barcelona, en bona part substituïts per l'avenç imparable dels espais urbans en detriment dels rurals. El 1956 en aquest municipi hi havia 332,34 hectàrees de vinya, mentre que el 2015, gairebé 60 anys després, només eren 1,74 hectàrees, segons dades facilitades per l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).

Aquesta caiguda fins a pràcticament la desaparició del cultiu de raïm està vinculada directament a la venda de terrenys per construir-hi cases: a mitjans dels cinquanta el municipi no s'arribava als 10.000 habitants i el 2018 va superar els 90.000. El ViLab també es proposa estimular que torni el cultiu de la vinya a Sant Cugat, cosa que està en sintonia amb el Pla Director Urbanístic (PDU) que prepara l'Àrea Metropolitana, que calcula que es podrien replantar 843 hectàrees, de les quals 46 serien a Sant Cugat.
 

També us pot interessar

Imatge il·lustrativa
L’Oficina Espanyola de Patents i Marques n’ha prohibit el registre del logotip perquè el considera inconstitucional | Lovers Wine Elegance manté el logotip amb el llaç i hi incorpora un segell amb la paraula “censurat” sobre un fons groc
Rubén Pol, sommelier del restaurant Disfrutar
Rubén Pol, sommelier del restaurant Disfrutar | Francesc Guillamet
Sergi Cortés | 1 comentari
Parlem amb el Rubén Pol, sommelier del restaurant barceloní Disfrutar
Imatge il·lustrativa
Aprèn a fer el gintònic perfecte amb el sommelier Xavi Nolla | Us donem 5 consells per fer-vos el combinat de la mateixa manera que us el faria un professional

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.