​"Marketing te lo afina"

​«un gran vi ve d'un château bordelès o d'un domaine borgonyó, no té contra-etiqueta perquè no la necessita, i a l'etiqueta només hi ha l'anyada, el celler, i la marca si és el cas que no és el mateix nom del celler»

El millor vi de La Guia de Vins de Catalunya 2019 és un Picapoll Negre del Bages

| 27/11/2018 a les 06:33h
Especial: has de saber!
Arxivat a: Opinió, màrqueting del vi
En aquest negoci del vi hi ha un factor que no es pot comprar: el temps. Potser us semblarà que aquest inici és una mica metafísic, però no és així. Surt de fer-se la pregunta al voltant de què hi ha darrere de la idea d'un gran vi. Aquest concepte, gairebé sempre, és importat de França; un gran vi ve d'un château bordelès o d'un domaine borgonyó, no té contra-etiqueta perquè no la necessita, i a l'etiqueta només hi ha l'anyada, el celler, i la marca si és el cas que no és el mateix nom del celler.
 

Chateau d'Yquem


Però també transmet un factor intangible, que és el temps; aquests vins tenen una càrrega de temps darrere; un tou d'anyades que fan una trajectòria única, són dipositaris d'un criteri immutable, d'un valor que tothom pensa que ha de perdurar.

Qualsevol que faci vi arreu del món, quan sigui gran, vol fer vins com aquests, però a Catalunya no hi ha encara cap celler ni cap marca que tingui aquestes característiques. Hi ha eixelebrats que, fins i tot des de la seva posició de docent, aprofiten aquesta realitat per negar que existeixi la història del vi català, però amb això tot el que aconsegueixen és fer palesa la seva incultura de dimensions còsmiques, que arriba a confondre història amb glamur. La història del nostre vi és llarga i consistent, però la nostra història és coneixement i no màrqueting.

És una altra història, que quan s'escrigui de debò ajudarà a comprendre més que a vendre: potser és per això, per la barreja sempre barroera dels diners a tot arreu, que hi ha qui pensa que no serveix per res, però aquesta actitud fa el forat encara més gran a sota dels seus peus.

Ens hem d'inventar un altre discurs per vendre el nostre vi, i no ha de tenir res a veure amb el glamur, perquè amb aquest objectiu tenim un altre cop molts números de la rifa, però mai el guanyador. El glamur demana el que no tenim encara, perquè no ens ho hem treballat prou.

Qui a Catalunya vulgui rebre muntanyes d'enoturistes fascinats pels seus vins, que gairebé pelegrinarien fins a la porta del celler per tastar-los - com passa a Bordeus o a Borgonya –, ha de ser conscient que ho té pelut.

De fet, en el moment de triar com havíem de semblar-nos a ells hi havia dos camins:

- Treballar el llarg termini adoptant el concepte i generant un discurs sòlid des del territori, amb una proposta varietal coherent i arrelada a la història, i amb el factor temps a favor.

- O bé tirar pel dret renunciant a la història, apostant per copiar les varietats i els vins, reescrivint el discurs de territori tot invertint els continguts coneguts fins llavors, i posant-se el factor temps en contra.

Val a dir que si es tria la segona opció, s'està renunciant a la primera, i al contrari passa el mateix. Com tots sabem, el vi català va triar majoritàriament la segona opció, mirant que el consumidor no se n'adonés que el que s'estava intentant comprar és el temps que no tenim al darrere pel que fa al conreu i vinificació d'aquestes varietats. No, no el tenim ni el tindrem mai, i per tant no són varietats que ens pertanyin.

Tot i que aquesta mancança no és cap obstacle per tirar endavant; fent un exercici de màgia, encara hi ha qui parla de varietats nobles o millorants per prestigiar-les per sobre de les altres; fent un exercici de cinisme, tothom gaudia -i molts encara ho fan- d'una perfecta adaptació al nostre microclima, que d'això tothom en té un; i per passar per sobre del factor temps, les paraules frescor, terpènic, innovació, modernitat o diversitat han estat i són encara els eixos d'un marketing de venedor de peu a la porta, mentider i esbiaixat.
 

Foto: DO Penedès


El temps no importa, importa la qualitat i sobre tot el preu; per sobre del temps, doncs, farem passar altres coses; el client no en té ni idea i li podem dir el que vulguem.
Per això els arguments per vendre enoturisme, en un 50%, són activitats lúdiques o alternatives que no tenen res a veure amb el vi que, amb tanta entabanada, a casa nostra no té encara prou força d'atracció per generar un flux que no depengui d'una inversió estratosfèrica com les que fan al nou món.

Aquesta inversió, però, aquí no es produirà mai de la vida; haurem de confiar en el pas del temps, doncs, per aconseguir que l'enoturisme català funcioni més o menys com ho fa a Xerès, a Bordeus o a la Borgonya.

Els que queden que defensen aquest model dels 80 i 90, quan surten al pas d'arguments que el qüestionen, sembla que diguin "Esto Marketing te lo afina en un momento".

També us pot interessar

Rubén Pol, sommelier del restaurant Disfrutar
Rubén Pol, sommelier del restaurant Disfrutar | Francesc Guillamet
Sergi Cortés | 1 comentari
Parlem amb el Rubén Pol, sommelier del restaurant barceloní Disfrutar
Imatge il·lustrativa
Aprèn a fer el gintònic perfecte amb el sommelier Xavi Nolla | Us donem 5 consells per fer-vos el combinat de la mateixa manera que us el faria un professional
Imatge il·lustrativa
per Màrius Fuertes, enòleg

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Grans Muralles 2010, un dels vins més emblemàtics de la família Torres, ha obtingut la màxima distinció al Concurs Internacional de Vins Bacchus | El Concurs ha celebrat la seva 15a edició aquesta setmana a Madrid en un tast a cegues amb 85 professionals vinícoles de rellevància mundial.
Imatge il·lustrativa
Ahir es van lliurar els premis de la 6a edició del Concurs BlocDOCat de la Denominació d’Origen Catalunya |
Imatge il·lustrativa
La marca col·lectiva de la UE Corpinnat suma el seu novè soci, el celler Mas Candí
Imatge il·lustrativa
Família Torres instal·la, per segon any consecutiu, un exclusiu espai pop up al centre de Vielha durant aquestes festes de Nadal per acostar els seus vins més emblemàtics als residents i visitants de la Vall d’Aran.