art i vi

De Tizià a Andy Warhol, un repàs a les millors pintures relacionades amb vi

Repassem les millors pintures des segle XVI fins el segle XX que tenen relació amb els món del vi

Objectes i mobles espectaculars: reutilitzar les ampolles de vi

| 29/10/2018 a les 10:05h
Especial: has de saber!
Arxivat a: Per aprendre'n, art, Maridatge d'art i vi, vi
L’art té múltiples formes d’expressió, és un llenguatge universal en què la bellesa i l’estètica tenen un paper cabdal. Al llarg de la història, més enllà de les arts més tradicionals n’hi hagut d’altres que igualment han estat intrínsecament lligades a la vida de l’home, han format part del seu entorn i de la seva vida, tot enriquint-lo. Com fer vi, per exemple, que ha estat, i és també, una manera d’expressar-se,  una forma de donar informació de la terra on creix la vinya, del mateix cep, del raïm, del clima i del tarannà de la gent que el cultiva. 

Però el vi, a part de ser un art en ell mateix, ha estat representat moltíssimes vegades per artistes de totes les èpoques. Des d’Egipte, passant per Grècia a través de les escultures i les pintures, els mosaics, els retaules gòtics, els quadres barrocs, les pintures impressionistes o cubistes, i fins als nostres dies.

Al llarg dels segles els artistes han representat els plaers, les bondats o les maldats del vi (o més aviat els excessos). El raïm ha estat inspiració i excusa de multitud de pintors. El vi ha compartit protagonisme en molts dels quadres d’artistes de renom amb l’ànim de transmetre costums, valors, bellesa i cultura.

Avui maridem el vi, que ja és un art per si mateix, amb la pintura. Fem un repàs d’algunes de les pintures representatives de l’art que per una raó o altra han fet un espai a aquesta beguda o al procès que es segueix per crear-la.

Tizià, Il Baccanale degli Andrii 1523-1526

Aquest quadre de Tizià representa el tema mitològic de la bacanal, la festa del déu Bacus, que és el déu del vi, a la illa de Andros, una illa grega del mar Egeu. A la pintura, déus, homes i nens s'uneixen per gaudir dels efectes del vi, que per gràcia d'aquest déu, 
brolla d'un rierol.

Les figures parlen, riuen i dansen. L'obra desprèn l'alegria de celebrar amb vi, i els nus, l'erotisme i la sensualitat, prenen cert protagonisme. 

Pintat entre 1523 i 1526, va ser un encàrrec del duc de Ferrara per a la decoració del camerino d'alabastre, una cambra del castell del mateix duc.
 

Bacus, de Caravaggio, 1596-1598

En aquesta pintura Caravaggio representa el déu Bacus, jove i fornit, vestit amb una fina túnica blanca, amb gotims de raïm i fulles de parra coronant-li els cabells. Al davant hi té una taula amb un bol de fruita i una gerra de vi negre. Amb la mà esquerra ens ofereix als espectadors una copa de vi ampla, tot convidant-nos a unir-nos a la celebració. El rostre de Bacus, amb les galtes vermelles i els ulls mig clucs, indiquen cert estat d'embriaguesa.

No se sap amb certesa la datació de l'obra de l'artista barroc, però se situa entre el 1596 i el 1598. Sembla que va ser una encàrrec del cardenal Francesco Maria del Monte per ragalar-lo a Fernando I de Médicis, amb motiu de la celebració del casament del seu fill, Cosme II de Médicis.



Velázquez, El triomf de Bacus, 1628-1629

Aquesta pintura de l'artista espanyol és coneguda popularment per Els Borratxos. Podem observar una escena en què el déu Bacus és protagonista de nou. El déu del vi, representat aquí com una persona més, sembla que corona un dels set homes ebris que l'acompanyen obsequiant-lo amb una corona d'heura. Bacus premia als homes oferint-los el vi que els allibera dels seus problemes de manera temporal. Al·legoria de l'alliberació?; o parodia de l'artista a la mateixa al·legoria?
 

Goya, Verema o Paisatge de Tardor, 1786-1787

La pintura de l'artista espanyol pertany a una sèrie de cartrons que Goya va pintar per als tapissos que anirien destinats a decorar les parets del menjador del Príncep del palau del Pardo a Madrid. Forma part d'un conjunt sobre les quatre estacions, tema típic del rococó,  i aquest de la verema (tardor) en què se serveix dels raïms com a símbol d'aquesta estació. El paisatge sembla tret dels camps de la Rioja (Espanya) però sembla que on es va inspirar realment va ser de la localitat de Piedrahita (Àvila).
 


Manet, Un bar aux Folie Bergére, 1882

Charles Baudelaire deia de Manet que no hi havia ningú que fes un retrat com ell de la realitat de la vida quotidiana francesa. En aquest cas veiem com l'artista francès va pintar la realitat del famós cabaret parisenc de les Folies Bergére.

La beguda preferida, la que es consumia més al cabaret era el champagne i l'artista ho demostra així als seus quadres, en els quals hi ha moltes i diverses ampolles de marques diferents de l'epoca: Mumm, Heidsieck i Pommery extrasec, per exemple.
 

Van Gogh, Els bevedors, 1890

Aquesta és una reproducció que va fer l'artista postimpressionista holandès d'un gravat de Daumier, i que ens parla d'un mal que pateix la societat de la seva època i que no és cap altre que els excessos pel que fa a l'alcohol i el vi.
 

Picasso, Ampolla de vi, 1925
 
Picasso va dedicar algunes sèries de pintures a la seva visió del vi i les ampolles, dins de l'estil cubista. 'L'ampolla de vi' n'és una, i és també un dels referents del vi en l'art. És un exemple important del que es coneix com bodegons de natura morta. L'obra data de principis dels anys vint.
 


Andy Warhol, Després de la festa, 1979

Andy Warhol en aquest quadre ens mostra les restes d'una festa, en blanc i negre, però destacats per colors en certs punts. Els gots, les ampolles, els plats o el menjar que són sobre la taula, són indicatius d'un luxós estil de vida i, altre cop, d'excessos.

D'aquesta obra Warhol deia que feia referència a com seria una celebració tal com li agradaven a ell: "El millor tipus de festa que jo podria fer seria de xampany, nous i després tot el món a ballar." 
 

També us pot interessar

Imatge il·lustrativa
L’Oficina Espanyola de Patents i Marques n’ha prohibit el registre del logotip perquè el considera inconstitucional | Lovers Wine Elegance manté el logotip amb el llaç i hi incorpora un segell amb la paraula “censurat” sobre un fons groc
Rubén Pol, sommelier del restaurant Disfrutar
Rubén Pol, sommelier del restaurant Disfrutar | Francesc Guillamet
Sergi Cortés | 1 comentari
Parlem amb el Rubén Pol, sommelier del restaurant barceloní Disfrutar
Imatge il·lustrativa
per Màrius Fuertes, enòleg

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Grans Muralles 2010, un dels vins més emblemàtics de la família Torres, ha obtingut la màxima distinció al Concurs Internacional de Vins Bacchus | El Concurs ha celebrat la seva 15a edició aquesta setmana a Madrid en un tast a cegues amb 85 professionals vinícoles de rellevància mundial.
Nico Bour és cofundador d'Uvinum
Nico Bour és cofundador d'Uvinum
Sergi Cortés | 1 comentari
Parlem amb Nico Bour, cofundador d'Uvinum, el Marketplace de vins, cerveses i destil·lats de referència a Europa.
Imatge il·lustrativa
Convocada pel Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya per impulsar la recerca infermera amb impacte social | Cava Bertha ha produït un cava solidari i els beneficis de la seva venda es destinaran al finançament d’aquest projecte
Imatge il·lustrativa
A més, l’anyada 2018 es caracteritza per una matèria primera excel·lent que ha de permetre l’obtenció de vins de gran qualitat.