COMUNICAT de l'Institut del Cava, Pimecava, AVC, UVIPE i CEPVI

Comunicat de la Plataforma "Defensem la identitat vitivinícola del Penedès" contra el Pla Territorial Parcial del Penedès

Els agents socials del territori promouen la creació de la Plataforma “Defensem la identitat vitivinícola del Penedès”, pel seguiment del nou Pla Territorial Parcial del Penedès

Institut del Cava, Pimecava i UVIPE, AVC i CEPVI formen part de la Plataforma

La mar de fires

| 05/07/2018 a les 07:26h
Especial: has de saber!
Arxivat a: Actualitat, Pla Territorial Parcial, Defensem la identitat vitivinícola del Penedès
Imatge il·lustrativa

L’amenaça del PTP del Penedès

Un bon nombre d’agents socials del territori liderats per les patronals del cava i el vi Institut del Cava, Pimecava i UVIPE (Unió Vinícola del Penedès) i per el CEPVI (Centre d'Estudis del Paisatge Vitivinícola), veiem grans amenaces al plantejament actual del Pla Territorial Parcial (PTP) del Penedès.

Per les informacions i documents previs coneguts, el PTP del Penedès apunta a ser l’instrument receptor de les demandes que es fonamenten erròniament en el malentès de que l’espai de la vinya és un espai “buit”, malmetent el model d’èxit cultural, social i econòmic d’aquest territori.

Reclamem la preservació de la comarca

Del PTP del Penedès preocupa un clar oblit de la identitat de la comarca. Malgrat la pressió metropolitana, l’essència del Penedès ha perviscut gràcies al motor de l’activitat vitivinícola, d’on en deriva un fort teixit primari, industrial i de serveis.

Reclamem que el PTP del Penedès es comprometi a preservar tots aquells elements que garanteixin la continuïtat i la sostenibilitat del paisatge vitivinícola com a motor del desenvolupament de l’economia de la comarca.

No acceptarem cap actuació que posi en perill la identitat i el futur del Penedès com una comarca amb un entorn únic, un consolidat teixit agroindustrial i una destinació enoturística que ja és una realitat.

Una problemàtica global

Entenem aquesta problemàtica en clau global i creiem que les afeccions al paisatge de la vinya tindran conseqüències transversals. El risc de malmetre l’equilibri econòmic i social del Penedès és evident i la comarca, tot i estar propera a l’entorn metropolità, lluita per mantenir el seu caràcter i valor, del qual també se n’aprofita aquest àmbit metropolità, oferint-li un entorn ecològic de gran valor mediambiental i un espai territorial vitivinícola de gran qualitat a tocar de la ciutat.

Considerem que algunes de les conegudes determinacions del PTP del Penedès no representen només una simple afecció d’una determinada superfície de conreu, sinó un perill per al seu desenvolupament social, econòmic i turístic, i en conseqüència, per al seu futur.

Per què considerem una amenaça l’actual PTP del Penedès?

L’absència fins avui de transparència en la gestió del PTP del Penedès genera una forta i progressiva inquietud social en general respecte el futur de la identitat vitivinícola del Penedès que es manifesta en preocupacions concretes.

Proposta de quart cinturó

- Per la generació de problemàtiques puntuals, malgrat la seva extensió, com la desencertada  proposta del IV Cinturó que comporta el risc de greus problemes tant per a  paisatges singulars de la vinya, com per a diversos nuclis urbans: Espiells, Sant Sadurní d’Anoia, Sant Llorenç d’Hortons, La Beguda Alta i Baixa i Sant Joan Samora.

- Per la seva afecció directa i indirecta a grans extensions de vinya.

- Per la seva afecció directa a Paratges de Cava Qualificats. Territoris, entre d’altres, que generen el cava, avui per avui, de major qualitat, i que mostren el valor també econòmic i l’activitat dels territoris amenaçats.

- Per l'afecció que causa a diferents cellers de la zona i al seu entorn, que és part indissociable de la seva activitat econòmica.

Proposa un canvi de categories dels espais oberts

- La pèrdua del conreu de la vinya com a sòl de protecció, introduint per sobre graus de protecció diversos, amb unes categories noves, però que fan perdre la identitat de la comarca, i de pas la protecció d'aquest conreu per si mateix: l'estructura dels espais oberts de la comarca es manté a partir d'unes proteccions que no són la vinya.

- Obvia els enclavaments vitivinícoles, com cellers i masies que contenen explotacions que, com a elements generadors de paisatge comporten la gestió del territori al seu voltant. Aquest reconeixement és clau per entendre avui els espais oberts al Penedès. Avui aquestes masies i cellers ofereixen nous serveis de gran qualitat també associats al turisme, que exporten el nostre paisatge arreu del món.

- Malgrat intenta especialitzar els espais de connexió amb noves categories, genera encara un planejament excloent amb característiques que en realitat es superposen. El nou planejament ha de permetre una lectura de capes, on convisquin diverses realitats i demandes sobre un mateix territori. Aquesta metodologia permetrà una lectura més completa i complexa, permetent sobreposar proteccions naturals i econòmiques; valors socials i culturals; etc. Fet clau en uns espais oberts tant dinàmics com els de la vinya.

Traça nous vials secundaris i implantacions d’activitat amb una gran afecció a paisatges de gran valor

- Atenent a afeccions prèvies, com el corredor de l'AVE, o a demandes de mobilitat sobrevingudes per implantacions logístiques puntuals recents. No és possible que els interessos privats de determinades implantacions justifiquin la pèrdua de la qualitat del paisatge de poblacions senceres, com Sant Llorenç d’Hortons, Gelida, Sant Sadurní, l'Arboç o Banyeres del Penedès. El paisatge és un bé comú, i al Penedès, la vinya n'és el principal generador.

- Desconsidera el valor singular del paisatge de la vinya que cal vincularlo al planejament amb caràcter normatiu, a partir de les directrius del Catàleg de Paisatge així com de l’actualització de la Carta del Paisatge

- El paisatge vitivinícola es una actiu econòmic social i cultural irrenunciable pel desenvolupament del Penedès que cal llegir des d’ una dimensió també estètica per evitar intervencions tòxiques.

Per què considerem que el PTP del Penedès pot ser una oportunitat?

Defensem un marc territorial equilibrat basat en la identitat vitivinícola. El PTP del Penedès és la gran oportunitat de corregir en forma raonada els desequilibris territorials i el traçats negatius amb la vinya. El PTP del Penedès ha de ser el document que reactualizant la Carta del Paisatge i recollint les directrius del Catàleg del Paisatge del Penedès ordeni a partir de la identitat del paisatge vitivinícola el territori penedesenc.

Defensem una única marca territorial

Els professionals del sector del turisme coincideixen en la necessitat de defensar una única marca territorial. L’acumulació de marques limita la visibilitat i el reconeixement de la zona tant en el marc turístic com en el màrqueting territorial en general: Denominacions d'Origen, Capitals, Costa de Barcelona, etc.

Ens podem posicionar com el Pulmó Verd Productiu de Barcelona

Un bon PTP del Penedès pot permetre al conjunt del territori posicionar-se clarament com el “Pulmó Verd Productiu de Barcelona”, proposant un servei complementari als Parcs Naturals i als Parcs Agraris, les dimensions dels quals no estan d’acord amb la dimensió metropolitana de Barcelona. A més, aquest posicionament serviria en les polítiques promocionals de turisme de proximitat i dels productes agraris i paral·lelament permetria garantir i millorar la qualitat de vida local.

Afegeix-te a la Plataforma “Defensem la identitat vitivinícola del Penedès”

- Volem iniciar un autèntic procés de participació del PTP del Penedès, mitjançant la plataforma de seguiment de qualsevol iniciativa de tramitació del planejament,

- Volem reconvertir el PTP del Penedès d’una amenaça a una oportunitat,

- Volem reconduir les propostes basades en un urbanisme reactiu economicista i immediat i poc respectuós amb el que no és urbà, > Volem integrar els continguts de la Carta del Paisatge de l’Alt Penedès signada l’any 2004 i les directrius emanades del Catàleg de Paisatge,

- Volem transparència i diàleg reglat i consensuat amb les administracions públiques i els seus servies tècnics per exposar les nostres inquietuds i propostes raonades i consensuades,

- Volem un nou Planejament pel Penedès, basat en la identitat, participatiu i sensible amb el territori i la seva identitat,

- Volem arribar a la millor solució amb tots els actors implicats.
 

També us pot interessar

Rubén Pol, sommelier del restaurant Disfrutar
Rubén Pol, sommelier del restaurant Disfrutar | Francesc Guillamet
Sergi Cortés
01/01/1970
Parlem amb el Rubén Pol, sommelier del restaurant barceloní Disfrutar
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
Aprèn a fer el gintònic perfecte amb el sommelier Xavi Nolla | Us donem 5 consells per fer-vos el combinat de la mateixa manera que us el faria un professional
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
per Màrius Fuertes, enòleg

COMENTARIS

IDENTITAT
Manuel Duran, 10/07/2018 a les 12:19
+0
-0
El Penedès no tindrà identitat mentre las varietats franceses estiguin autoritzades

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
Grans Muralles 2010, un dels vins més emblemàtics de la família Torres, ha obtingut la màxima distinció al Concurs Internacional de Vins Bacchus | El Concurs ha celebrat la seva 15a edició aquesta setmana a Madrid en un tast a cegues amb 85 professionals vinícoles de rellevància mundial.
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
La Generació 'Millennial' és exigent i vol gaudir al màxim del seu temps d'oci | OpenTable ha fet un estudi i revela als restaurants què busca aquesta generació quan surt a menjar
El celler Purgatori s'ha construit rehabilitant el celler dels monjos benedictins de l'Abadia de Montserrat del 1770
El celler Purgatori s'ha construit rehabilitant el celler dels monjos benedictins de l'Abadia de Montserrat del 1770
Sergi Cortés
01/01/1970
Torres rehabilita un antic celler benedictí a Les Garrigues on hi construeix el seu Projecte "Purgatori" | L’acte d’inauguració del celler ha comptat amb la presència de la Consellera d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya Teresa Jordà
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
El projecte WineMakers Lab utilitza el vi com a eina d'apoderament ciutadà | Qualsevol podrà, utilitzant tecnologies de fabricació digital, fer el seu propi vi assolint també coneixement tecnològic | Barcelona és la ciutat del renaixement digital i alhora la capital d'un país de vins