Nutrició i sostenibilitat ambiental

Dieta i sostenibilitat ambiental: Un desafiament global

Per Chiara Gai, Directora d’Innovació de la Escola Superior d’Hostaleria de Barcelona

| 29/06/2018 a les 08:54h
Arxivat a: Espai Nutrició, Dieta i sostenibilitat ambiental
Des de fa més de vint anys l'OMS i la FAO sostenen la necessitat d'una producció sostenible d'aliments (1). Un informe de les Nacions Unides afirmava en 2010: “Una reducció substancial dels impactes [sobre el medi ambient] solament és possible amb un canvi substancial en la dieta mundial, allunyant-la dels productes d'origen animal”(2). 
 

Foto: Thinkstock

Segons les Nacions Unides i el Food Climate Research Network (FCRN) de la Universitat d'Oxford els sistemes alimentaris actuals posen en perill la producció d'aliments i no nodreixen adequadament a la població (3). Un estudi anterior (4) evidencia que canviar el curs de les tendències actuals en el consum d'aliments requerirà de canvis dràstics en la reducció del consum de carn i làctics per part de grans segments de la població mundial. Altres estratègies, inclosa la reducció del desaprofitament d'aliments i la implementació de l'agricultura de precisió, hauran d'aplicar-se simultàniament, però no són suficients per fer sostenible el sistema alimentari mundial. La tasca de revisar les actuals polítiques alimentàries perquè es converteixin en sostenibles ha de començar al més aviat possible a nivell institucional (5). 
 
A nivell mundial assistim a una preocupant transició alimentària: l'augment d'ingressos i la urbanització als països en desenvolupament impulsen les dietes altes en sucres, farines i greixos refinats, carns i altres derivats animals. En 2050 aquestes tendències dietètiques, si no es controlen, podrien arribar a contribuir fins a en un 80% a l'augment de les emissions de gasos d'efecte hivernacle. A més, aquests canvis dietètics estan provocant en molts països un augment de la incidència de la diabetis tipus II, de malalties coronàries i d'altres malalties cròniques.
 
La promoció d’un patró dietètic alternatiu podria reduir les emissions globals de gasos d'efecte hivernacle agrícoles, reduir l'extinció d'espècies resultants i, alhora, ajudar a prevenir aquest tipus de malalties relacionades amb la dieta. 
 
L’implementació de solucions dietètiques vinculades a la protecció del medi ambient i de la salut humana és, avui dia, un desafiament global i una gran oportunitat a nivell local i mundial.
 
Un estudi recent d'investigadors de la Universitat de Minnesota (6) afirma que un canvi global a dietes que depenguin menys de la carn i més de fruites i verdures podria reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle en dos terços i evitar danys relacionats amb el clima per 1,5 bilions de dòlars. 
 
Una altra línia de recerca a Holanda (7) s'ha dedicat a explorar les directrius dietètiques des del punt de vista nutricional i de la seva sostenibilitat ambiental. L'estudi compara sis dietes i conclou que la dieta vegana combina una alta puntuació de salut amb la major reducció de proteïna animal i, per tant, amb la major sostenibilitat. En les seves conclusions s'afirma que, com a compromís acceptable per al públic general, el més viable seria promocionar una dieta mediterrània estricta per millorar els dos aspectes simultàniament. 
 
Amb dieta mediterrània esctricta s’entén una dieta basada en aliments d’origen vegetal, ous, lactis, peix (dos tres cops per setmana) i carn (en comptades ocasions).
Per avançar cap a patrons dietètics saludables i respectuosos amb el medi ambient es necessita fomentar canvis en el consum, incorporant la sostenibilitat en les directrius dietètiques basades en aliments de cada país, proposant racomanacions dietètiques per aquells que desitgin adoptar dietes basades en aliments d’origen vegetal: una necessitat desatesa en en molts països europeus, Espanya inclosa.
 
1. WHO. Preparation and use of food-based dietary guidelines. Report of a joint FAO/OMS consultation. Nutrition Programme WHO Geneva, 1996.
2. HERTWICH E, Assessing the environmental impacts of consumption and production: priority products and materials. UNEP/Earthprint, 2010.
3. GONZALEZ FISCHER C, GARNETT T. Plates, pyramids, planet Developments in national healthy and sustainable dietary guidelines: a state of play assessment. Food and Agriculture Organization of the United Nations and The Food Climate Research Network at The University of Oxford. 2016.
4. SABATÉ J, SORET S. Sustainability of plant-based diets: back to the future. Am J Clin Nutr. 2014; 100 (suppl): 476S-82S. American Society for Nutrition.
5. LANG T, Y BARLING D. (2013). Nutrición y sostenibilidad: un discurso emergente sobre políticas alimentarias. Procedimientos de la Sociedad de Nutrición, 72 (1).
6. SPRINGMANN M, GODFRAY HCJ, RAYNER M & SCARBOROUGH P. (2016). Analysis and valuation of the health and climate change cobenefits of dietary change. Proceedings of the National Academy of Sciences, 113(15).
7. VAN DOOREN C, MARINUSSEN M, BLONK H ET AL.. Exploring dietary guidelines based on ecological and nutritional values: A comparison of six dietary patterns. Food Policy. Vol. 44 (2014).

Article escrit per Chiara Gai, Per Chiara Gai, Directora d’Innovació de la Escola Superior d’Hostaleria de Barcelona, Membre de T4F – Training for Food, Formació sobre el Desenvolupament d’un Sistema Alimentari Sostenible http://www.eshob.com/acerca-de/proyecto-t4f/

També us pot interessar

Carn a la brasa acabada al forn de carbó Josper del restaurant Maison Carne
Carn a la brasa acabada al forn de carbó Josper del restaurant Maison Carne
Lourdes López | 2 comentaris
Brases, fumats i molta paciència. Fer la barbacoa a casa és complicat. En aquests restaurants de Barcelona menjareu carns, peixos i vegetals a la brasa. Sereu feliços i esmolareu l'escuradents
Imatge il·lustrativa
Isabelle Kliger, escriptora de viatges, cultura i menjar de la revista Forbes, proposa 12 vins catalans per les festes.
Imatge il·lustrativa
La Guia de Vins de Catalunya publica els millors vins d'aquesta edició 2021

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Pedro Ballesteros ha radiografiat els escumosos espanyols per publicar a la revista Decanter
Imatge il·lustrativa
Sergi Cortés
Segons el cap d'enologia del Grup Freixenet, el primer en tocar físicament una ampolla Freixenet és el consumidor quan la treu de la caixa
Imatge il·lustrativa
La Generalitat destina 1 milió d'euros a incentivar l'ús d'aquest most en l'elaboració d'escumosos
La Conca de Barberà compta actualment amb 2.875 ha de vinya
La Conca de Barberà compta actualment amb 2.875 ha de vinya | CRDO Conca de Barberà
Sergi Cortés
Les Catedrals del Vi, el paisatge, els cellers modernistes, la varietat trepat o el Viver de Celleristes són particularitats que fan de la DO Conca de Barberà una denominació d'origen única