Cimera del Xarel·lo

Imatge il·lustrativa

​El cim del ‘xarel·10’

La quarta edició de la Cimera del Xarel·lo viu un tast irrepetible, amb deu vins d’enoteca d’excepció

Un oblidat blanc del Garraf del 1999 es ven en un tres i no res, tot i costar uns 70 euros

| 26/06/2018 a les 10:01h
Especial: has de saber!
Arxivat a: Actualitat, xarel·lo, Cimera del Xarel·lo, xarel·10
Diuen que al cim no s’arriba superant als altres sinó superant-se a si mateix. L’alpinista i explorador Edmund Hillary va afirmar que no conquerim a la muntanya sinó a nosaltres mateixos. No obstant això, sovint posem la mirada en els cims, o en cimeres com la feta aquest dilluns amb la varietat xarel·lo com a protagonista. Confuci va dir que l’home que mou muntanyes comença carregant petites pedres.

I el xarel·lo, possiblement, ha estat la pedra que ha permès la DO Penedès aixecar la muntanya d’un prestigi que s’havia deixat perdre mentre s’expulsava inexplicablement del plec de condicions de la denominació penedesenca a varietats pròpies com la sumoll o la malvasia de Sitges.

Aquest dilluns passat es van desgranar deu d’aquestes sòlides pedres xarel·listes (no les úniques) que ens ha portat a edificar una muntanya amb un gran cim. A la revolució xarel·lista hi ha noves generacions filles i nétes de viticultors i també personatges que han fet molt des de fa anys i panys perquè avui la varietat tingui l’alçada i reconeixement que es mereix, com ara Carlos Esteva però també d’altres pioners com l’encara ara recordat Ramon Balada.
 

Assistents a la Cimera del Xarel·lo

 


A 660 metres d’altitud, a l’interior del Santuari de la Mare de Déu de Foix, a Torrelles de Foix, es va fer aquest dilluns una foto fixa de l’excel·lència. S’hi va oficiar una gran eucaristia xarel·lista on es va combregar amb la màxima excel·lència. Seria bo, però, no perdre de vista que, com va dir el cellerer californià William Harlan, “si només parem atenció al vi just en el moment de prendre’l en copa és com si ens quedéssim amb una sola seqüència, un sol fotograma de tota la pel·lícula”. Harlan, com es recull en el llibre ‘Rere les vinyes’ de Josep Roca i Imma Puig, afegeix que “el vi implica moltes més coses. Hi ha tant en una copa de vi, tanta història, tants valors... És crear alguna cosa en el present que tindrà la seva raó de ser en el futur, és treballar per al futur”. En el tast del Santuari de la Mare de Déu de Foix hi va haver molt més que una simple foto fixa.

Una de les principals novetats de la quarta edició de la Cimera del Xarel·lo, que ha batut el rècord d’assistència amb més de mig miler de professionals, ha estat, precisament, l’irrepetible “Xarel·10: 10 xarel·los d’enoteca d’excepció”. Ha estat un reconegut exclusiu per deu xarel·los que he tingut l’honor de dirigir després d’haver-ne seleccionat, una a una, les referències servides. El nom, òbviament, juga amb el fet que es van seleccionar deu xarel·los i també amb una recordada i divertida pífia de fa anys, quan la presentadora Maria Teresa Campos va llegir a la televisió “Charel diez” quan li van escriure ‘xarel·lo’ al guió.

L’objectiu ha estat endinsar-se en la trajectòria més hedonista d’aquesta varietat, amb referències que han arribat fins a l’anyada 2001. També s’ha volgut remarcar la gran versatilitat de la varietat i demostrar de forma fefaent que els millors blancs del Penedès poden guanyar la batalla al pas del temps amb admirable excel·lència. L’exclusivitat de la tria i les poques ampolles que existeixen de cadascun dels vins va fer que s’esgotessin de seguida les places disponibles per aquest tast.

‘Xarel·10’ va posar en escena, per aquest ordre, el Tiques 2015 de Joan Rubió, el Xarel·lo + 100 2015 de Cellers Avgvstvs Forum, el Finca Viladellops 2011, el QX 2012 (en format Màgnum) de Celler Mas Candí, el Nun Vinya dels Taus 2013 d’Enric Soler, el Pardas 2009 de Celler Pardas, l’Electio 2004 de Parés Baltà, el Xarel·lo Pairal 2008 de Can Ràfols dels Caus, el cava Turó d’en Mota 2001 de Recaredo i el dolç Advent 2007 d’Heretat Mont Rubí. Els deu grans xarel·los es van servir en copes Riedel Vinum Chianti d’Euroselecció (Georg Riedel va crear l’any 1986 aquesta col·lecció basant-se en el principi que el contingut determina la forma).
 

Els deu ‘xarel·10’

El Tiques 2015, la primera anyada de Joan Rubió dels Monjos, obre noves portes a la varietat, amb una elaboració artesanal. Joan Rubió, que promet molt, conrea vinya, cereal i oliveres seguint els principis de l’agricultura ecològica i biodinàmica. L’any 2015 va decidir crear el celler amb la intenció d’elaborar els vins amb els que sempre havia somiat. Aquest Tiques es va elaborar deixant el barret estàtic durant 12 dies, descubant per gravetat (sense premsar) i criant-lo durant cinc setmanes en una gerra ceràmica de fang vermell. És pur, mineral i aeri, buscant l’elegància per damunt del muscle. És xarel·lo en essència, és un vi respectuós i delicat... és un reflex de la gran pulcritud de Joan Rubió.

El Xarel·lo + 100 2015 d’Avgvstvs Forvm és fruit d’una vinya centenària de Can Benet de la Prua, un petit nucli rural de Sant Sadurní d’Anoia, de la qual té cura el vitivinicultor Jordi Arnan. És una vinya sorprenent de grans ceps en vas propietat de Teresa Isern, l’esposa de Joan Roca. És la segona anyada al mercat d’aquest vi que s’emmarca en la col·lecció Microvinificacions d’Avgvstvs. És un xarel·lo fermentat en ou de ciment amb un 30% del vi criat en bótes de roure, les dogues de les quals no es van torrar. Durant cinc mesos s’hi va fer treball de mares, per dotar-lo de volum. En nas mostra cítrics i pinya. En boca trobem un bon balanç entre densitat i acidesa, trobant-hi notes làctiques, a poma i a préssec. Un gran vi.

El Finca Viladellops 2011 de Marcelo Desvalls és un vi fruit d’una anyada càlida. Parla de mediterraneïtat, a través de plantes aromàtiques de garriga i fruita carnosa primaveral, i de Garraf, a través d’una perceptible mineralitat. És un senyor vi blanc. Mostra elegància, una gran acidesa i un bon volum fruit del treball amb mares. De fet, aquest no és un xarel·lo, sinó tres: un 40% del xarel·lo de la parcel·la 19 (plantada el 1963 i que té una formació de vas en cèrcol), un 30% del xarel·lo de la parcel·la 13  (plantada el 1993) i un 30% del xarel·lo rosat o vermell de la parcel·la 103 (plantada el 1972 i que té una formació de vas en cèrcol). Excel·lent.

El QX 2012 del celler Mas Candí, de Les Gunyoles d’Avinyonet del Penedès, és també un dels grans referents xarel·listes del Penedès. És un vi elaborat de quatre parcel·les diferents de vinyes situades a Les Gunyoles (la vinya de La Pura), Font-Rubí (vinya de Mas Rossell), el Pla del Penedès (vinya de l’Angeleta) i Subirats (vinya de Cal Martí). Està fermentat i criat en quatre tipus de bótes diferents. És un blanc d’alçada que ens ensenya notes tropicals i a broix, així com les pròpies de la criança. Presenta bona acidesa i llargada. La fusta, que han anat domant al llarg dels anys, encara es nota però està molt ben integrada. El balanç que presenta és extraordinari entre fruita (préssec i poma), volum i acidesa, tot plegat ben presidit per varietals notes de fonoll.

Els dies 20 i 27 de setembre de 2013 es van collir les vinyes del Nun Vinya dels Taus 2013 amb una destacada fresca acidesa, que és un clar reflex d’aquesta anyada. És, sens dubte, un dels màxims exponents del xarel·lo penedesenc. De fet, Enric Soler sempre s’ha autodefinit com a un decidit xarel·lista. A partir d’una vella vinya de xarel·lo heretada del seu avi (encara no una hectàrea que després ha anat ampliant amb més vinyes, fins arribar a les 2,2 hectàrees) i des de la Masia Cal Raspallet de Sabanell (Font-rubí), el vitivinicultor, assessor i formador vilafranquí Enric Soler s’ha convertit en un dels pilars més sòlids de la reivindicació de les potencialitats de la varietat xarel·lo. I a més, Parker (The Wine Advocate per ser més precisos), l’ha vingut puntuant molt i molt bé, situant al Penedès en un estadi superior. El seu projecte el va iniciar el 2003 i es va estrenar amb l’anyada 2004. El primer vi d’Enric Soler, un elaborador de gran sensibilitat, és el seu producte icona, el Nun Vinya dels Taus. La primera anyada va ser la del 2004. És un xarel·lo amb cos i ànima i criança amb fusta que ha anat modelant, per anar a trobar un equilibri que encara l’ha elevat més. Aquest 2013, una gran anyada, té la virtut de mostrar-se amb una fruita, un volum i una acidesa que conviuen amb gran balanç amb les notes pròpies de la criança en bóta de roure francès de gra fi durant vuit mesos (50% noves). Deixa expressar puresa a través del volum i la rodonesa. Fantàstic.
 

Ramon Francàs conduïnt el tast


El Pardas 2009 del Celler Pardas de Torrelavit és també un gran referent de la varietat. A Pardas també es defineixen com a xarel·listes. Diuen que el xarel·lo és la seva varietat “més noble”, i que cap altre raïm expressa el seu terrer com el xarel·lo. També creuen que és la varietat blanca indígena que té més potencial per a l'envelliment. Amb aquesta varietat volen expressar la seva visió personal des d'una perspectiva actual. Aquest és un vi autènticament distintiu  i un reflex de la seva terra. El resultat és un vi complex amb gran potencial d'envelliment. S’expressa amb aromes de fonoll i sabors a préssecs de primavera. No destaca pel volum però sí per una molt bona acidesa. Autèntic i brillant.

L’Electio 2004 de Parés Baltà és un molt bon exemple de com aquesta varietat és capaç d’enfrontar-se amb molta dignitat senyorial a l’envelliment. L’excés de fusta del passat s’ha integrat ara en un vi molt complex, rodó, amb fruita madura confitada i notes a fruits secs. La seva remarcable acidesa (6.9 g/l d’acidesa total tartàrica) li han donat aquesta notable longevitat. Quan el van elaborar van dir que aquest era un vi delicat i complex, ple de matisos i records. Afegien que era elegant i misteriós com el setí. I també van dir que era com “una dona dins la nit”. Es nota en aquest vi que la climatologia del 2004 va esdevenir extremadament favorable a la maduració del raïm. L’absència total de pluja junt amb un gran contrast tèrmic dia-nit van repercutir en una molt bona maduresa fenòlica i en el manteniment del potencial aromàtic i els nivells d’acidesa. Aquest és un dels vins que més ha tret el son a l’enòloga Marta Casas. Dilluns passat el malson es va transformar en un plaent somni ben real. Sensacional.

No es podria fer aquest tast sense un dels grans pioners del xarel·lo penedesenc, el Xarel·lo Pairal de Can Ràfols dels Caus d’Avinyonet del Penedès. El Xarel·lo Pairal 2008 és fruit de la vinya El Cirerer, plantada l’any 1949. És un xarel·lo imponent, que parla de Garraf, de garriga mediterrània i mineralitat calcària, amb volum. Destaca per la seva criança recuperant usos antics, en bótes de fusta de castanyer de 450 litres, que tenen el porus més gran que les de roure francès. Els qui coneixeu les meves preferències personals ja sabeu que m’agrada molt aquest pioner xarel·lo. És un blanc amb mentalitat de negre.

Des de Can Ràfols dels Caus s’afirma que el Xarel·lo Pairal és un xarel·lo “sorprenent” que “va néixer de la feliç coincidència d’experimentar la tradicional criança en bótes de castanyer amb els raïms d’uns ceps molt vells conreats en un terroir excepcional”. Fa uns mesos, el propietari i fundador del celler, Carlos Esteva, em deia que els vins blancs del Massís del Garraf envelleixen molt bé, i que els xarel·los estan ja a primera línia mundial, destacant per “una boca magnífica”. Es referia, doncs, al fet que els xarel·los no són especialment aromàtics. Aquest, però, és prou enamoradís en nas. El vi que ara tastem és gastronòmic, varietal, voluptuós, gustós, ampli, profund, mineral i voluminós que destaca per les seves meravelloses notes a herbes aromàtiqers seques de la garriga del Garraf. És un vi que parla de mediterraneïtat amb inspiració centreeuropea. D’aquesta anyada es van elaborar 2.910 ampolles de 75 cl. i 55 Màgnum. Grandíssima alçada.

Ramon Francàs; El Turó d’en Mota 2001 de Recaredo és una obra d’art, un cava estratosfèric que deixa amb la boca oberta i amb l’ànima suspesa.


Les dues ampolles del Turó d’en Mota 2001 de Recaredo, procedents de l’enoteca del celler sadurninenc, van ser desgorjades en presència meva tres dies abans del tast, concretament a dos quarts d’una del migdia del divendres 22 de juny. Ha tingut una criança en ampolla de 193 mesos (16 anys i un mes!) i només se’n van elaborar 2.700 ampolles. És una meravella, un dels millors caves que he tastat mai. Aquest hedonista escumós mostra franques notes que recorden la crema pastissera de les coques de Sant Joan, les plantes aromàtiques i remeieres, els llevats, el pa lleugerament torrat, els fruits secs... El seu color encara pàl·lid denota fefaentment com d’extraordinàriament bé ha guanyat la batalla del temps, una extraordinària acidesa, un tènue record fumat i una elegància superba. És una obra d’art, un cava estratosfèric que deixa amb la boca oberta i amb l’ànima suspesa. Llarga vida al xarel·lo!

El darrer vi va ser un dolç natural sobremadurat, l’Advent 2007, un gran vi que malauradament s’ha deixat d’elaborar. Estic plenament d’acord amb la descripció que en fa l’apassionat enòleg Josep Queralt: L'aroma és poderós, evoca les flors blanques com el gessamí, el codony d'albercoc, l'ametlla amarga i la nou. Jo hi afegiria que també enamora per les seves franques notes de taronja confitada, per la seva finesa i per una dolçor continguda. En boca és llaminer, fi i elegant, i la seva amplitud és excepcional ja que els sabors es mantenen igualment complexos. amb un desenvolupament seductor entre la sobremaduració, la fruita madura i compotada i un suau tacte carnós que impulsen una rara persistència final que mai arriba a l’embafament. Els raïms seus es van traslladar manualment a un antic paller on van estar penjats durant 120 dies, fins que es van pansificar per deshidratació i ventilació natural, fins a assumir el nivell de concentració desitjat. Posteriorment va ser envellit durant 9 mesos en bótes roure francès de primer ús. Un treball colossal. D’aquesta anyada només es van elaborar 750 ampolles de 37,5 cl. Dolça emoció.

Ramon Jané; és la varietat que millor s’adapta a la nostra zona. Fa molts segles que es cultiva al Penedès i el canvi climàtic que ens està afectant cada dia demostrarà més que aquesta varietat està ben adaptada.


Enric Roca: “Els enòlegs hi podem gaudir molt treballant aquesta varietat”

Per a Ignasi Seguí, un dels elaboradors impulsors de la Cimera del Xarel·lo (Vinyes Singulars de Pacs del Penedès), “Xarel·10 ha estat una experiència ineludible per endinsar-se en la història moderna de la varietat, descobrir la seva versatilitat i el potencial que encara li queda per recórrer”. També opina que ha estat “un luxe només a l'abast de 20 privilegiats, un tast irrepetible”. Per a Josep Cusiné, del celler Parés Baltà de Pacs del Penedès, “en aquest tast s’hi ha pogut veure que  la unió de la il·lusió de les noves generacions del Penedès inspirades amb el xarel·lo està portant canvis estructurals a la zona Penedès”.
 

Raïm de la varietat xarel·lo


El director del Consell Regulador de la DO Penedès, Francesc Olivella, entén que el xarel·lo es una varietat tradicional del Penedès, una varietat rústica que és mitjanament productiva i que permet elaborar grans vins blancs, tant siguin joves com amb criança. Afegeix que la DO Penedès, en els últims anys, ha experimentat “un creixement en vins de gran qualitat”.

El director tècnic del celler Avgvstvs Forvm de Sant Vicenç de Calders, l’enòleg sadurninenc Enric Roca, considera que el xarel·lo és una varietat que “et dona infinites possibilitats: des de vins joves, frescos i afruitats a vins amb més o menys criances, que et donen unes complexitats extraordinàries i un resultats sorprenents. A més, el xarel·lo és una varietat que et permet realitzar molts tipus d’elaboracions diferents”. Roca afegeix que “els enòlegs hi podem gaudir molt treballant aquesta varietat”.

Ramon Jané, enòleg copropietari del celler Mas Candí, diu que han apostat decididament pel xarel·lo “per què és la varietat que millor s’adapta a la nostra zona. Fa molts segles que es cultiva al Penedès i el canvi climàtic que ens està afectant cada dia demostrarà més que aquesta varietat està ben adaptada”. De fet, La Universitat de Davis ha seleccionat  xarel·lo de Mas Candí per estudiar les seves potencialitats com a varietat resistent a la calor extrema. Així mateix, Ramon Jané recorda que “el xarel·lo forma part de la història del nostre territori, és tornar als orígens, al que conreaven els nostres avis”.

Ramon Francàs; l’Advent 2007 és un treball colossal. D’aquesta anyada només es van elaborar 750 ampolles de 37,5 cl. Dolça emoció.


La gerent del celler Can Ràfols dels Caus d’Avinyonet del Penedès, la sommelier Rosa Aguado, recorda que “quan l’any 1999 Carlos Esteva es va decidir a elaborar el primer Xarel·lo Pairal, ningú apostava per aquesta varietat per elaborar grans vins de guarda”. També apunta que “de la vinya del Cirerer, plantada als anys 40, el nom de Pairal ens recorda que és un llegat dels nostres antecessors per a les noves generacions”. Per al director tècnic del celler Heretat Mont Rubí de L’Avellà de Font-rubí, l’enòleg Josep Queralt, “el xarel·lo és una rústica varietat de pell gruixuda, amb prescriptors aromàtics propers a la camamilla i que, igual que aquesta flor, el xarel·lo ens permet la seva deshidratació natural, però en aquest cas per a l'elaboració de fantàstics vins dolços”.

També us pot interessar

Imatge il·lustrativa
01/01/1970
L’Oficina Espanyola de Patents i Marques n’ha prohibit el registre del logotip perquè el considera inconstitucional | Lovers Wine Elegance manté el logotip amb el llaç i hi incorpora un segell amb la paraula “censurat” sobre un fons groc
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
Aprèn a fer el gintònic perfecte amb el sommelier Xavi Nolla | Us donem 5 consells per fer-vos el combinat de la mateixa manera que us el faria un professional
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
per Màrius Fuertes, enòleg

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.