​Els cellers DO Empordà han començat a utilitzar taps elaborats amb suro de les seves pròpies finques

L’Institut Català del Suro i la DO Empordà impulsen conjuntament la marca ‘Taps de finca’, que permetrà reconèixer aquests taps de proximitat

Com es fa un tap de suro? Procés de fabricació des de la pela de l'alzina fins al marcatge del tap

| 16/03/2018 a les 09:52h
Especial: has de saber!
Arxivat a: Denominacions d'Origen, DO Empordà, Suro autòcton, Taps de Finca, Taps de suro, Do Empordà
Imatge il·lustrativa
Institut Català del Suro
Els cellers de la DO Empordà han començat aquest mes a embotellar els seus vins amb taps elaborats amb suro extret d’alzines sureres ubicades als mateixos cellers empordanesos o a explotacions properes. D’aquesta manera es materialitza el projecte impulsat conjuntament per l’Institut Català del Suro i el Consell Regulador de la DO Empordà, amb la col·laboració de l’Associació d’Empresaris Surers de Catalunya (AECORK) i els col·lectius de propietaris forestals, que pretén posar en valor la confluència singular del suro i de la vinya en un mateix territori: l’Empordà. Les dues institucions han creat la marca ‘Taps de finca’ per identificar aquests taps de proximitat elaborats amb suro autòcton i de qualitat.

Un llarg procés d’elaboració

Ara fa més d’un any, es va procedir a fer la lleva a les alzines sureres dels cellers que participen en la iniciativa. La lleva és el procés d’extracció del suro que es du a terme d’una manera totalment manual per part dels anomenats peladors que, amb una destral, fan un tall circular al tronc de l’arbre, esqueixen longitudinalment l’escorça i l’arrenquen. El suro extret s’ha deixat reposar durant gairebé un any a l’aire lliure per adquirir les propietats necessàries pel tapament. Posteriorment, el suro és bullit per augmentar-ne el volum i fer-lo més elàstic i flexible. I finalment es talla per donar-li la forma desitjada.

Garantir la traçabilitat

Els  ‘Taps de finca’ han estat elaborats per empreses sureres de les comarques gironines. L’Institut Català del Suro ha dissenyat un sistema de traçabilitat que garanteix que els cellers participants utilitzaran suro de la seva àrea de proximitat i sempre dins l’àrea de la DO Empordà.
 

Foto: Institut Català del Suro


El control de l’origen del producte es manté durant tot el procés, des de l’extracció i la preparació, passant pel seu pas per fàbrica i fins el lliurament final al celler participant en la iniciativa. El projecte que vol tenir continuïtat en el temps s’anirà desenvolupant progressivament. En total, una vintena de cellers de l’Empordà participen en el programa. Enguany, més de 100.000 ampolles de vins DO Empordà seran embotellades amb els 'Taps de finca' però progressivament aquesta xifra anirà augmentant en els propers anys.

Cal remarcar que el suro català necessita de mitjana 14 anys per assolir el gruix necessari -uns 4 centímetres- per ser usat per elaborar taps. A diferència d’altres zones productores com Extremadura, Andalusia o Portugal on el creixement és més ràpid -amb 9 anys de mitjana és suficient-,  a Catalunya aquest procés és més lent. Però justament aquest alentiment li confereix una major densitat al suro i, en conseqüència, millora la seva qualitat per fer-ne taps.
 

També us pot interessar

Imatge il·lustrativa
01/01/1970
L’Oficina Espanyola de Patents i Marques n’ha prohibit el registre del logotip perquè el considera inconstitucional | Lovers Wine Elegance manté el logotip amb el llaç i hi incorpora un segell amb la paraula “censurat” sobre un fons groc
Rubén Pol, sommelier del restaurant Disfrutar
Rubén Pol, sommelier del restaurant Disfrutar | Francesc Guillamet
Sergi Cortés
01/01/1970
Parlem amb el Rubén Pol, sommelier del restaurant barceloní Disfrutar
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
Aprèn a fer el gintònic perfecte amb el sommelier Xavi Nolla | Us donem 5 consells per fer-vos el combinat de la mateixa manera que us el faria un professional

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
Grans Muralles 2010, un dels vins més emblemàtics de la família Torres, ha obtingut la màxima distinció al Concurs Internacional de Vins Bacchus | El Concurs ha celebrat la seva 15a edició aquesta setmana a Madrid en un tast a cegues amb 85 professionals vinícoles de rellevància mundial.
Família Mata als marges de pedra del Turó d’en Mota
Família Mata als marges de pedra del Turó d’en Mota | Marçal Font
Ramon Francàs
01/01/1970
Recaredo verema per vintena vegada el xarel·lo del Turó d’en Mota | Ton Mata afirma que aquest gran cava “és una idea que neix de la il·lusió, de voler saber els límits de la nostra terra”
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
La Generació 'Millennial' és exigent i vol gaudir al màxim del seu temps d'oci | OpenTable ha fet un estudi i revela als restaurants què busca aquesta generació quan surt a menjar
El celler Purgatori s'ha construit rehabilitant el celler dels monjos benedictins de l'Abadia de Montserrat del 1770
El celler Purgatori s'ha construit rehabilitant el celler dels monjos benedictins de l'Abadia de Montserrat del 1770
Sergi Cortés
01/01/1970
Torres rehabilita un antic celler benedictí a Les Garrigues on hi construeix el seu Projecte "Purgatori" | L’acte d’inauguració del celler ha comptat amb la presència de la Consellera d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya Teresa Jordà