cava-opinió

El relat del cava (I)

«L’enorme fragmentació del sector dificulta la construcció d’un únic discurs... Ara bé, que sigui complicat no vol dir, com alguns apunten, que sigui impossible»

Vivificar el Penedès?

| 05/03/2018 a les 08:52h
Especial: lectura obligatòria
Arxivat a: Opinió, Gran Reserva, Caves de Paratge, Cava
Fa unes setmanes el Ricard Rafecas, director del setmanari El3devuit, feia un interessant article al voltant del delicat moment institucional que travessa el sector cava: relleus incerts a les presidències de les dues patronals i renovació total de la cúpula del Consell Regulador. L’article era interessant no pas per allò que és més evident (que és el relleu) sinó perquè aquests canvis (que de moment no tenen un rumb clar) tapen el vertader problema: la crisi d’identitat que travessa el sector del cava. El Clàssic Penedès, l’espumós de Torres i l’ascens meteòric del prosecco han posat de relleu l’enorme debilitat de l’ADN del cava. El cava li falta un relat. O, com a mínim, construir un discurs (o diversos discursos que units siguin eloqüents) que li donin credibilitat.
 

Foto: Quico Ortega


Avui en dia es fan caves molt bons. A diferència de fa uns anys és complicat, fins i tot, trobar un mal cava. Bonet, des de la presidència del Consell Regulador, ha treballat intensament per explicar-ho apostant pels caves Gran Reserva i els Caves de Paratge com a insígnia comunicativa del sector.

El fet, però, és que el discurs, més enllà del Consell Regulador, l’edifiquen les marques. I l’enorme fragmentació del sector dificulta la construcció d’un únic discurs. Preu, zona geogràfica, vinificació, segmentació d’edats, etc. Els interessos són diferents i, fins i tot, poden semblar contraposats. 

Mentre la regió del cava sigui la que és -que aquest és el pecat original del producte- la construcció d’un discurs creïble sempre serà complicat. Ara bé, que sigui complicat no vol dir, com alguns apunten, que sigui impossible. El cava ha de definir un espai, unes característiques bàsiques i apostar, d’una vegada per totes, per la comunicació. Deixar d’interrogar-nos per saber qui som i passar a preguntar-nos què volem projectar. 

També us pot interessar

Imatge il·lustrativa
L’Oficina Espanyola de Patents i Marques n’ha prohibit el registre del logotip perquè el considera inconstitucional | Lovers Wine Elegance manté el logotip amb el llaç i hi incorpora un segell amb la paraula “censurat” sobre un fons groc
Rubén Pol, sommelier del restaurant Disfrutar
Rubén Pol, sommelier del restaurant Disfrutar | Francesc Guillamet
Sergi Cortés | 1 comentari
Parlem amb el Rubén Pol, sommelier del restaurant barceloní Disfrutar
Imatge il·lustrativa
per Màrius Fuertes, enòleg

COMENTARIS

manca d'ADN del Cava
des del Garraf, 05/03/2018 a les 15:02
+1
-0
Totalment d'acord amb aquest article, el Cava no té ADN. Qué és el Cava ? El Cava venut a 1,55€ per una cadena d'alimentació, el Cava de 50 €? no són els mateixos productes per les seves característiques de gust i aroma

El cava ha de definir un espai més petit que la regió actual del Cava , unes característiques bàsiques – fer servir menys varietats, aconseguir qualitat i tipicitat i aleshores redactar, potenciar aquest discurs sobre el nou Cava.
Reglament CE 607/2009
Manuel Duran, 06/03/2018 a les 11:38
+0
-0
Com s'entén que DO Cava no respecti aquet reglament?
D'ADN's i de ser jutge i part
Ramon Francàs, 06/03/2018 a les 23:07
+6
-11
Haig de reconèixer, d'entrada, que Guillem Carol no és sant de la meva devoció i que no m'agrada que es pontifiqui donant lliçons des de la desraó. Dit això, m'agradaria puntualitzar que no es pot ser jutge i part i erigir-se, a la vegada, com a pope del que cal fer. Per centrar la qüestió caldria explicar que Guillem Carol forma part de la junta directiva de la patronal Pimecava i, a la vegada, és membre, en representació de Pimecava, de la comissió de màrqueting de la també patronal Institut del Cava, que ha tingut a Josep Puig de Sumarroca com a gran impulsor. Si Carol està en aquestes plataformes de les associacions empresarials és perquè està, òbviament, vinculat familiarment a unes caves de Subirats (Cellers Carol Vallès). A més, mirin per on, és director d'una agència de comunicació (Giny Comunicació) que entre d'altres clients (i iniciatives com el Vijazz o la Fira del Gall) porta d'altres esdeveniments d'algun govern municipal afí políticament, com ha estat el Cavatast sadurninenc. És com a mínim curiós que ja fa dos anys que les patronals hagin demanat al Consell Regulador del Cava que es debati sobre l'ADN del cava i ara, que s'acaba de fer aquest debat (divendres passat), en Guillem Carol surti per la tangent afirmant que hem de "deixar d’interrogar-nos per saber qui som i passar a preguntar-nos què volem projectar". En què quedem? Potser la pregunta seria qui és ell per dir el que s'ha de fer. Podria començar, amb tots els respectes, per fer un cava de qualitat amb vinya pròpia. Per cert, no sóc l'únic que s'ha indignat per aquest article de Guillem Carol.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Salmos 2016 de Família Torres obté el Priorat Trophy del certamen | El jurat està format per 400 experts de vi de 38 països, entre ells Masters of wine
Imatge il·lustrativa
Per primer cop s’oferirà un taller de vinificació d’espumosos ancestrals
Imatge il·lustrativa
Sergio Mora, Grammy Llatí al Millor Disseny 2016, plasma la seva visió de Juvé & Camps en quatre ampolles d’edició limitada del Reserva de la Família sota el títol Plaer Còsmic
Imatge il·lustrativa
El certamen, organitzat per la Universitat de Barcelona, Família Torres i Tomàs Molina, servirà per debatre sobre si són els impostos la solució al canvi climàtic |