Parató

​​«És important preparar-nos de cara el futur per aquests episodis de sequera» Josep Elias del celler Parató

«Els actius enoturístics principals ja els tenim: les vinyes, els cellers, els vins i les persones, només ens cal posar-hi imaginació per vendre-ho»

«La diversitat que tenim al Penedès és riquesa»

Parató Xarel·lo Libèl·lula 2016, un xarel·lo marcadament mediterrani

| 26/02/2018 a les 11:13h
Arxivat a: Entrevistes, Josep Elias, Parató
Imatge il·lustrativa
Les arrels de “Cal Parató “ es troben a Barcelona, al barri de Sants. La família Elias conreava vinyes des del segle XVII a Montjuïc i a les planes situades a la Marina de Sants. Tot i que la Guerra Civil Espanyola va acabar amb aquesta tradició, el 1975 Josep Elias Andreu va recuperar la tradició familiar fundant Parató Vinícola i comprant 94 hectàrees a l'Alt Penedès.
Avui, els quatre germans Josep, Montse, Esther i Jordi Elias Terns, donen continuïtat al projecte elaborat vins únicament amb vinyes pròpies. Hem volgut parlar amb Josep Elias Terns sobre la verema, la DO Penedès i altres qüestions d'actualitat.

Quin volum d'ampolles feu a Parató i on les comercialitzeu?

La nostra producció se situa al voltant d'unes 140-150 mil ampolles de vi i cava per any. Majoritàriament es distribueixen a Catalunya i a països Europeus. No obstant, tenim diferents clients en països tercers com ara Mèxic, Japó i des de fa uns 3 anys estem treballant molt bé a Rússia.

La verema passada ha estat bona però s'ha recollit poc raïm, i ja son diverses collites curtes acumulades... Com ho valoreu a Parató?

Certament els darrers tres anys han estat anys molt secs i això s'ha traduït en rendiments molt baixos a la vinya. Afortunadament, les poques pluges caigudes no han malmès l'estat del raïm i les veremes han entrat al celler en un estat sanitari òptim. Per tant, en termes de qualitat, els vins no tindran cap problema, però sí en la quantitat de raïm recollit.

Donada la dimensió de les nostres finques, en condicions normals venem gairebé la meitat del raïm recollit a altres cellers. En aquest sentit si que hem tingut una davallada d'ingressos.

Aquests darrers anys ens fan pensar molt com podem preparar-nos de cara el futur per aquests episodis de sequera, i estem estudiant sistemes d'emmagatzemar aigua per poder ajudar les vinyes en cas de necessitat.

S'acaba de presentar el nou pla estratègic de la DO Penedès, i la nova imatge. Posa en valor la història, la tradició de la DO, i la seva diversitat, que sovint ha estat motiu de controvèrsia... Creus que és la línia a seguir?

Crec que és una bona línia a seguir, potser no l'única, però sí, és un bon començament i una bona forma de posicionar la DO Penedès. És innegable que tenim una història i una tradició. Posar-ho en valor sempre és positiu, com ho fan en altres DO's i zones vinícoles mundials que potser no tenen ni la història ni la trajectòria de la nostra zona. Per altra banda, els consumidors cada dia en saben més, i el valor afegit cultural i emocional és un bon complement a la qualitat intrínseca de la nostra àmplia oferta de varietats de vins i escumosos. Sense oblidar que la diversitat és riquesa.
 

Celler Parató, a l'Alt Penedès


Últimament des de la denominació s'ha treballat molt la promoció de la varietat blanca per excel·lència de la zona, i amb els "nous" escumosos Clàssic, però potser falta posar en valor els negres. Què creus que fa falta en aquest sentit?

Crec que ja s'ha pres consciència que els vins negres del Penedès, per la seva magnitud de consum, han de ser més ben promocionats. És evident que no tenim una "sola" varietat de raïm negre, i que les més àmpliament conreades no són varietats autòctones. Però això no vol dir que els vins que es fan amb aquestes varietats i cupatges, no estiguin a l'altura dels millors vins de l'estat, ni de bon tros.

Tornant amb el tema de la història i tradicions, al Pendès podem ja presumir de saber conrear i obtenir vins extraordinaris amb aquestes varietats internacionals: amb els anys que porten al nostre territori ja les "entenem" i sabem el que necessiten en cada moment del seu conreu al camp o en el celler.

Per altra banda, hi ha un redescobriment de varietats que fa molt de temps que són al Penedès però havien quedat en minoria, com ara el Sumoll o el Samsó, que ja ens donen vins de gran nivell amb segell propi. Els nous treballs amb varietats antigues recuperades que s'estan duent a terme, també poden tenir un gran futur a mesura que anem aprenent com es comporten.

Els cellers de la zona intenten treballar l'enoturisme aportant-hi cada dia més recursos. És realment una nova línia de negoci?

És una línia de negoci molt interessant i que penso anirà a l'alça en els pròxims anys. Els actius principals per endegar el negoci ja els tenim: les vinyes, els cellers, els vins i les persones, només ens cal posar-hi imaginació per vendre-ho. Venem experiències i emocions a la gent que ens visita: natura, cultura i un producte magnífic vi o cava, i això agrada molt. Nosaltres estem fent ja visites enoturístiques, experiències, intentant millor l'oferta i els detalls. El bo del cas, és que ens ho passem tan bé com els que ens visiten i això fa que la feina sigui molt més fàcil i engrescadora.

Per acabar, parlem de l'àmbit digital. Les xarxes socials i els intermediaris tecnològics ens obliguen a comunicar-nos amb el client d'una altra manera i amb altres canals. Falta, en general, informació i/o formació als cellers? Creus que l'adaptació és bona?

Els cellers petits, tot i tenir uns recursos més limitats, no podem perdre el tren i l'oportunitat de l'àmbit digital. És un nou canal molt adient per aquest nou client que cerquem, més dinàmic, més interessat i curiós en conèixer aquest món del vi, sensible als canvis i novetats, i amb ganes de gaudir del temps de lleure. A més, des d'un mòbil tenim una finestra oberta a milers de potencials clients amb un sol clic. Què més es pot demanar? Cal entrar-hi i conèixer bé aquest món. Nosaltres estem ben formats en viticultura i enologia, però ens falta formació en aquest nou àmbit digital.

També us pot interessar

Imatge il·lustrativa
01/01/1970
Analitzem amb Màrius Fuertes les calories de la cervesa i del suc de taronja | És certa la afirmació "panxa cervesera"?
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
Aprèn a fer el gintònic perfecte amb el sommelier Xavi Nolla | Us donem 5 consells per fer-vos el combinat de la mateixa manera que us el faria un professional
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
per Màrius Fuertes, enòleg

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
Grans Muralles 2010, un dels vins més emblemàtics de la família Torres, ha obtingut la màxima distinció al Concurs Internacional de Vins Bacchus | El Concurs ha celebrat la seva 15a edició aquesta setmana a Madrid en un tast a cegues amb 85 professionals vinícoles de rellevància mundial.
Vídeo amb les impressions dels participants
Vídeo amb les impressions dels participants
01/01/1970
Resum en vídeo de la Cavacursa de Giró Ribot | Enguany ha comptat amb més de 360 participants, que van gaudir d’una jornada festiva tot i el mal temps
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
Llopart obté el reconeixement de les Flandes dels Casots com a Paratge Qualificat dins la DO Cava
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
El vi icona de Domènech.Vidal, reconegut amb el Spanish Wine Trophy del concurs International Wine Challenge