Barcelona va acollir aquest dilluns la tercera edició de la Fira Internacional del Vi Artesanal i Productes de la Terra, Vella Terra, un esdeveniment vinícola que va reunir a més de 90 artesans del vi de tota Europa al sorollós vestíbul de l’Estació del Nord. 

Segons els seus organitzadors, Vella Terra va néixer de “la necessitat de mostrar i promocionar aquest tipus de productes originaris de l'agricultura natural i d'afavorir el contacte entre els diferents grups del sector, com els artesans, grans personalitats del món de l'hostaleria i empreses dedicades a distribuir vi per tot el món”.
  Hi participen cellers que practiquen l'agricultura ecològica, natural i biodinàmica. Es presenten com a vins sense cap intervenció, tant en el camp com en el celler. Diuen que són “vins artesanals o extremadament ecològics, convertint-los en alguns dels vins més sans del mercat”. La Fira, a més, promociona altres productes provinents de l'agricultura natural i sostenible com ara la cervesa artesanal, l’oli d'oliva extra verge biodinàmic, pans artesanals de massa mare i cafès d'especialitats, “posant l'accent principalment en el treball dels artesans autòctons i donant suport a la seva tasca i als seus productes d'alta qualitat”.

Vella Terra, que posa a disposició copes inadequades per a tastar, s’anuncia com una fira independent de productes de la terra i un saló de vins de qualitat artesanal. Ha estat creada per Stefano Fraternali i Alejandra Delfino. Busquen convertir aquesta fira en un esdeveniment de referència pel que fa al vi artesanal i als productes de l'agricultura natural. Hauran de millorar, però, certs aspectes organitzatius que van causar més d’una tibantor. El saló va atreure, no obstant això, grans distribuïdors, marxants de vi i força sommeliers i prescriptors de primer nivell.
 
No va faltar la presència dels màxims responsables de Vila Viniteca, Cuvée 3000, El Petit Celler o de L’Excellence Les Sens du Vin. Enguany, a més de molts productors (que anomenen artesans) del Penedès i de Catalunya, hi havia destacats vitivinicultors procedents d’Itàlia, França o Àustria.

No hi ha dubte que els vins més saludables i menys alcohòlics, els fruit de la permacultura o les agricultures ecològiques i biodinàmiques i els elaborats sense l'addició de sulfurós estan fent-se un forat entre les preferències d'un consumidor jove i àvid per descobrir productes el més singulars i autèntics possibles.

També hi ha qui, buscant vins “integrals i purs”, comença a endinsar-se en conceptes esotèrics, com Còsmic Vinyaters, on utilitzen tècniques de “neteja energètica, geometria sagrada i vibracions sonores per a l'harmonització de l'espai, les persones i els vins”. Molts elaboradors no se senten còmodes amb l’expressió ‘vins naturals’. Alguns prefereixen anomenar-los ‘vins lliures’. Ara bé, no a tot el sector del vi s’està d’acord amb el fet que aquesta mena de vins amb mínima intervenció siguin més saludables.
 
El protagonisme a Vella Terra va ser especialment per a la revolució ‘natural’ catalana, molt centrada al Penedès. No hi van faltar Toni Carbó i Ramon Jané (La Salada i Mas Candí), Eduard Pié (Sicus), Jordi Arnan i Ramon Parera (Pardas), Joan Rubió (Can Tiques), Recaredo i Can Credo, Pepe Raventós (Vins Naturals by Pepe Raventós i Can Sumoi), Manel Aviñó (Clos Lentiscus), Núria Renom, Ton Rimbau (Porcellànic), Antonella Gerosa (Partida Creus), Loxarel, Jot Camps (Masia de la Roqua) o Jordi Llorens (Clot de les Soleres).

Tampoc s’ho van voler perdre d’altres cellers catalans que han estat pioners en el món ‘natural’, com ara Laureano Serres o Joan Ramon Escoda (celler Escoda Sanahuja), i d’altres com Salvador Batlle (Celler Còsmic), Alfredo Arribas, l’escalador i muntanyenc Josep Serres Miranda (Portes Obertes), Dasca Vives, Comalats, Celler Tuets, Casa Pardet, Celler 9+, La Gravera, Eva Vega Aixelà (Celler Vega Aixalà), Xavier Barrachina (Saó del Coster), Francesc Ferré (Frisach) o Oriol Artigas (Oriol Artigas Viticultors).

També es van poder tastar grans referències espanyoles com el gallec A pita cega (de Pilar Higuero de Lagar de Sabariz), els vins d’Akilia del Bierzo (Marisol Roldán i Mario Rovira) o els coneguts vins de 4 Kilos de Felanitx (Francesc Grimalt i Sergio Caballero) i Sistema Vinari d’Eloi Cedó Perelló (DO Binissalem). També entre els passadissos de l’Estació del Nord vaig poder descobrir la sorprenent reivindicació de la bobal per part de Bodegas Gratias Familia y Viñedos d’Albacete.

La presència internacional també va ser força destacada, amb les gamay de Domaine Marcel Lapierre de Morgon, Charles Dufour, Alexander Koppitsch, Podere Pradaloro, Etnella, Montessissa Emilio, Cantina Margò, Tenuta Grillo, Cascina Degli Ulivi d’Stefano Bellotti, Curtet de Savoia amb els seus pinoit noir i mondeuse... Les malvasies de l’Umbria em van semblar especialment interessants.

Per a Francesc Ferré de Frisach (Corbera d’Ebre), “la intervenció mínima en un vi permet que aquest sigui un reflex més fidel de la feina del viticultor i el seu enllaç amb la terra”.

Eduard Pié de Sicus (Bonastre) considera que el vi ‘natural’ “també és una moda, és obvi, que ha vingut per a quedar-se”. Creu que aquests vins són “inevitables” per als qui cerquen “expressar el terrer”. Creu Pié que “és una manera de no posar-hi interferències, de ser el més sincer possible”.

El distribuïdor valencià especialitzat en vins ‘naturals’ Pepe García (BBTeca) opina que els vins ‘naturals’ són “més tendència que no pas una moda”, tot recordant que “el món de la restauració està canviant amb un relleu generacional que fa que es sigui més obert, ja que la gent busca ara coses diferents”.

Per a Eloi Cedó del mallorquí Sistema Vinari els vins ‘naturals’ són “un retorn al passat, a l’agricultura que es practicava abans de l’agroquímica i la industrialització del camp, buscant un futur millor”. El vilanoví Manel Aviñó (Clos Lentiscus del Montgròs de Sant Pere de Ribes) és també del parer que els vins ‘naturals’ són un “retorn a l’origen, a les olors que feien els cellers dels nostres avis, al vi de veritat”.

Manel Aviñó també destaca el bon ambient i companyonia que es viu entre aquests nous vinyerons que han hagut de desaprendre el que van aprendre. Laureano Serres afegeix que “el vi ‘natural’, com la vida, no és una moda”. Considera que són els vins que et permeten “respirar dins d’ells”. Joan Ramon Escoda conclou que el vi ‘natural’ és “el suc d’una fruita sincera”, destacant la seva més gran “honestedat”. Joan Ramon Escoda també defensa que són vins “fora de dogmes”, tot defensant que “cal fer el millor que puguis amb el que tens, i digues la veritat”.