Tres ponents ens parlen d'enoturisme preparant les enojornades de febrer (II)

L'Institut del Cava organitza unes jornades sobre comercialització de l'enoturisme a Sant Sadurní del Penedès els propers 15 i 16 de febrer

La periodista Ruth Troyano avança unes preguntes a tres dels ponents estrella de les enojornades

Us podeu inscriure a les jornades mitjançant el lloc web www.enojornadas.com

| 30/01/2018 a les 17:12h
Especial: PROPERES ACTIVITATS
Arxivat a: Els vins de la setmana
L'enoturisme a Catalunya presenta molts reptes i moltes dificultats. És un bon moment per aturar-nos, com a sector, i pensar en com afrontem el futur immediat perquè les solucions sense una mínima estratègia seguiran sent, com fins ara, improvisació.
 
És per això que l'Institut del Cava organitza unes jornades sobre Comercialització en l'enoturisme que se celebraran els pròxims 15 i 16 de febrer a Sant Sadurní d'Anoia.

La moderadora de les jornades, la periodista Ruth Troyano, interpel·la als ponents avançant unes preguntes que s'aniran desenvolupant durant les jornades. 

Us podeu inscriure a les jornades mitjançant el lloc web www.enojornadas.com.
 


DR. DAMIÀ SERRANO
Professor de Turisme Enogastronòmic del CETT – UB 


Ruth Troyano: Un dels reptes fonamentals és la formació dels professionals que estan desenvolupant l'enoturisme. Quins perfils tenim i a quins perfils aspirem?

El turisme del segle XXI és professional o no és. I per poder ser competitiu en el mercat dels productes i experiències turístiques cal tenir professionals amb bona formació. Aquest és el criteri que ens ha de guiar principalment. La formació en turisme prové dels graus de turisme que s'imparteixen a la Universitat (4 anys), així com dels cicles formatius mitjans i superiors que perfilen professionals especialitzats en algunes activitats molt específiques com recepcionista, informador turístic o guia d'enoturisme. L'oferta també inclou màsters especialitzats en Gastronomia i Enoturisme i cursos d'especialització.

Com es pot comprovar l'oferta és amplia, però s'ajusta a la realitat de les necessitats de l'enoturisme que tenim avui en dia en els nostres territoris? Els cellers prioritzen idiomes i coneixement en l'atenció al públic així com suficient flexibilitat per poder fer suport a tasques comercials i de màrqueting de l'empresa.

A vegades els perfils que opten a un lloc de treball en enoturisme poden ser molt diversos, des del llicenciat universitari en turisme o altres (psicòlegs, empresarials, historiadors, etc.), fins als tècnics de formació professional, entre molts altres.

Tot tendeix a fer-se més complex (que no complicat, almenys no sempre) i el negoci de l'enoturisme es va dotant de major complexitat tant en la gestió, la promoció, la comercialització, el màrqueting i la innovació.

Estem vivint moments interessants en aquesta activitat perquè estem passant de la generació pionera en obrir els espais del vi a turistes, amb molta voluntat i autenticitat però amb una falta evident de formació a una generació amb altes exigències de coneixement de la demanda, el màrqueting digital, idiomes, gestió del producte, proveïdors especialitzats, operadors turístics, etc. que requereix necessàriament d'una bona formació especialitzada.

A mesura que les experiències enoturístiques es vagin fent més especialitzades, personalitzades i amb major valor afegit, major serà l'exigència de la gent que ho haurà de gestionar. En bona part perquè els professionals de l'enoturisme són, en bona mesura, part de la mateixa experiència que demana el turista d'avui.

RODRIGO BURGOS
Director Museu del Vi Pagos del Rey


Ruth troyano: Recuperar la cultura del vi és una assignatura pendent al nostre país i per això cal entrenar a les noves generacions. En museus com el de Pagos del Rey, les activitats amb nens així ho fan. Per què aquesta opció és encara molt tímida en molts cellers?

En els últims anys s'ha vist un canvi important en les propostes que els cellers plantegen per a les noves generacions. En primer lloc perquè s'han adonat de l'envelliment real dels seus clients potencials, que en les últimes dècades han estat els consumidors fonamentals de vi.

Els joves es decantaven per un altre tipus de begudes i el públic infantil, com no entrava en els objectius de venda, no interessava, fins i tot molestava als cellers. La generació millenial comença a mostrar interès per experiències que els treguin dels nuclis urbans, volen fer coses diferents en el seu temps d'oci i busquen que els sorprenguin.

A més a més es comencen a moure els més grans amb nens i busquen experiències en família. El mateix passa amb la generació dels anys 70, encara joves però que comencen a recuperar les vivències associades a la cultura del vi.

En el seu cas és més senzill perquè tenen algun vincle emocional associat fonamentalment a records familiars. El problema rau en els més joves i els nens, criats fonamentalment en ambients urbanites i amb gairebé cap contacte amb la cultura agrícola o les tradicions del segle XX.

Amb ells és amb els que cal fer més feina didàctica perquè en la majoria dels casos desconeixen d'on neix el raïm i mai han vist una vinya. Tots els valors associats a això, culturals, tradicionals, familiars, de consum responsable o mediambiental els són aliens en aquest sentit.

La vinculació alcohòlica del vi ha frenat qualsevol interès històric dels cellers per motius evidents, però la transformació del sector cap al màrqueting experiencial amb l'obertura de les portes per donar a conèixer espais, filosofia i maneres d'elaborar productes ha canviat aquests hàbits i cada vegada són més els projectes enoturístics que tenen cura de la segmentació de propostes cap a diferents públics.

Tallers didàctics, concerts, tasts de raïm o mosts i la vinculació de diverses disciplines artístiques i culturals al món del vi fan que aquesta timidesa es vagi vencent. A Pagos del Rey tenim clar que la recuperació i conservació de la cultura del vi és clau per al futur del sector perquè els nens seran en uns anys els que hagin de definir i defensar aquest llegat heretat amb mil·lennis d'antiguitat, i els cellers som les portes d'entrada per fer-los comprendre que per arribar a una copa de vi, hi ha un llarg camí que es vincula directament amb el territori, l'agricultura, el treball en equip, la solidaritat, la família, la tradició, el respecte...

Aquests són els valors que els nens d'aquestes edats han d'assimilar sobre aquest aliment.

IÑIGO GARCÍA-VALENZUELA
Fundador de Go Basquing


Ruth troyano: La qualitat de les nostres propostes enoturístiques és un valor que ens posiciona com a destí i ens diferencia d'altres propostes. Què podem fer per garantir-la?

Sembla una resposta difícil encara que no té per què. En moltes ocasions, la resposta es troba en nosaltres mateixos i en els nostres equips.

Hem de començar preguntant-nos: Per què estic en aquesta aventura? Aquesta pregunta pot ser una bona manera per consolidar propostes de qualitat que tinguin sentit.

Les respostes ens ajudaran a donar forma a la següent pregunta:
Què volem oferir? Com ens diferenciarem? Etiquetes comuns com "VIP", "Luxe" o "Premium" poden quedar bé sempre que siguin consistents amb el que realment oferim i transmetem als qui acollim.

Sorgeixen llavors altres preguntes: Tenim clar amb qui volem connectar, a qui volem seduir? El que oferim és el que valoren aquestes persones? Ens obsessiona la quantitat o la qualitat?

L'art de cadascú ens portarà a les millors respostes.

També us pot interessar

Ramon Roset | 16 comentaris
01/01/1970
Us proposem 6 bars tan sorprenents com imprescindibles per prendre unes copes de vi a la ciutat
01/01/1970
Aprèn a fer el gintònic perfecte amb el sommelier Xavi Nolla | Us donem 5 consells per fer-vos el combinat de la mateixa manera que us el faria un professional
01/01/1970
per Màrius Fuertes, enòleg

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.