actualitat

​La Xylella fastidiosa, un nou ‘Ebola’?

Preocupació al sector del vi per una plaga que pot afectar 200 espècies de plantes i que ja és present a les Illes Balears i Alacant

El Ministeri d’Agricultura vol que es reforcin els controls a les fronteres i des de la FCAC s’adverteix que les conseqüències de la seva arribada serien greus

El Programa de Sostenibilitat de la DO Costers del Segre constata gran consciència del sector per preservar el territori

| 29/01/2018 a les 09:31h
Especial: lectura obligatòria
Arxivat a: Actualitat, vinya infectada, Xylella fastidiosa, Xylella
Vinya afectada
Vinya afectada | Departament d’Agricultura
Ja hi ha qui tem que la Xylella fastidiosa pugui acabar sent una amenaça comparable a la de la devastadora fil·loxera, ja que en cas de detecció d’un focus les mesures de la Unió Europea són molt estrictes i impliquen l’arrencada en una extensió de més de 3 hectàrees. Ja hi ha qui ha comparat la Xylella amb l’Ebola.

La plaga de la fil·loxera, detectada Catalunya per primer cop l’any 1879 a Rabós d’Empordà (Alt Empordà), va fer que reculés en un 35% la vinya a casa nostra, fins a les 240.000 hectàrees. Avui no arriben a les 50.000 les hectàrees amb vinya. Potser sigui exagerat comparar la Xylella amb la fil·loxera, tot i que es manté un important grau de preocupació. Prova d’això són unes recents declaracions del secretari general d’Agricultura i Alimentació del Ministeri d’Agricultura, Carlos Cabanas, segons les quals s’ha sabut que des del Ministeri s'incidirà “en la necessitat de tenir una sanitat forta tant animal com a vegetal i l'engegada de mesures que ajudin a reforçar els controls en frontera”.

Aquesta qüestió, referida particularment a la Xylella fastidiosa, es debatrà avui dilluns en el marc del Consell de Ministres de la Unió Europea, que se celebra a Brussel·les sota la presidència búlgara. En aquesta reunió també es debatrà sobre una altra qüestió primordial: el model d'aplicació de la Política Agrícola Comuna (PAC) en el futur.

També mostra de la preocupació existent són unes declaracions de l’estiu passat de Ramon Sarroca, el president de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC). Sarroca diu que “és imprescindible reforçar les mesures per evitar l’entrada al país. Cal destinar més recursos econòmics i humans a incrementar la vigilància i també per a investigació, amb l’objectiu de veure com funciona el bacteri i eventualment minimitzar el seu impacte”.

El president de la FCAC va arribar a dir que “hi ha una forta preocupació i per això, les cooperatives som molt exigents demanant recursos a l’Administració. Les conseqüències en cas d’arribada de la Xylella serien greus. El sector agroalimentari veuríem minvada la producció i alguns sectors en concret patiríem importants restriccions a la comercialització, però també el conjunt del país es veuria afectat a nivell mediambiental i paisatgístic. Per això, cal una intervenció del Govern que vagi més enllà de l’àmbit estrictament agrari i que garanteixi el desenvolupament de tots els protocols aprovats per a la prevenció de la Xylella”.

A Catalunya hi ha un comitè de seguiment de la Xylella fastidiosa. Des de la Conselleria d’Agricultura s’ha informat que s’han fet “prospeccions intensives” dutes a terme per a la seva detecció a Catalunya, i que fins ara aquestes prospeccions han donat un resultat negatiu. Segons sembla, doncs, el territori català està lliure d’aquesta plaga que pot afectar més de 200 espècies de plantes.
 

Imatge d’una de les reunions del Comitè de seguiment de la Xylella fastidiosa a Barcelona
Foto: Departament d’Agricultura


Atesa l’alta perillositat d’aquesta plaga, el DARP va crear, l’agost de 2015, el Comitè de Seguiment de la Xylella fastidiosa, en el qual hi ha representat tot el sector agrícola i de la planta ornamental, per tal de coordinar totes les actuacions de prevenció, així com per a dur a terme una campanya de comunicació i divulgació. Fins i tot hi ha un ‘Protocol per a evitar la introducció i propagació de la Xylella fastidiosa a Catalunya’, elaborat per un grup de treball creat entre el sector i el DARP, i que té l’objectiu de resumir en un document els procediments d’actuació per a la prevenció de l’entrada a Catalunya de Xylella fastidiosa i, si s’escaigués, evitar-ne la seva difusió, d’acord amb el marc general de prevenció i de lluita contra organismes nocius de quarantena.

La Xylella fastidiosa està produïda per un bacteri, que només afecta vegetals i que provoca  el decaïment ràpid i generalitzat de la planta i, en els casos més greus, la seva mort. Pot atacar més de 200 espècies de plantes, entre les quals destaquen les oliveres, els ametllers, els cítrics, la vinya i diverses plantes ornamentals.

Es tracta d’una plaga, present en el continent americà, que es va detectar per primera vegada a Europa l’any 2013 al sud d’Itàlia (Apulia), afectant greument les oliveres; posteriorment, el 2015, es va detectar a Còrsega i a França continental (Costa Blava), afectant plantes ornamentals, principalment Polygala myrtifolia i baladres, i el novembre de 2016 es va detectar a les Illes Balears. La Xylella fastidiosa és un bacteri Gram negatiu, crònic vascular i limitat al xilema. Va ser descrit per primera vegada a Califòrnia el 1892. Té més de 300 hostatjants tant en monocotiledònies com en dicotiledònies.

El Laboratori de Sanitat Vegetal de Catalunya va analitzar ja durant l’any 2016 fins a 814 mostres, i totes elles van donar resultat negatiu. Aquestes analítiques es complementen amb els estudis i analítiques que està duent a terme tècnics de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), del DARP.

S’han inspeccionat els vivers amb planta susceptible i s’han visitat més d’un miler de punts de seguiment de plagues. L’alerta i les mesures de vigilància i detecció d’aquest bacteri s’han intensificat arran de la detecció de Xylella fastidiosa a les Illes Balears, i també a Alacant. Aquesta vigilància i prospecció en el territori català es duu a terme en les empreses proveïdores de material vegetal i en les plantacions, tant d’olivera, com d’ametllers, cítrics, vinya, i altres cultius susceptibles, i també en planta ornamental de vivers, i parcs i jardins. 

Per part de l’IRTA, també s’està analitzant i estudiant els possibles insectes vectors a Catalunya i la seva biologia, per a conèixer el seu comportament i les possibles mesures de lluita. “Aquesta intensa activitat de prospecció i vigilància es complementa amb una àmplia campanya informativa al sector agrícola i als productors i comerciants de plantes, i també a tots els ajuntaments de Catalunya i al sector de la jardineria”, segons la Generalitat. El Departament d’Agricultura ha volgut destacar la importància de la xarxa d’Agrupacions de Defensa Vegetal (ADV), distribuïdes arreu del territori català, en la vigilància i prevenció d’aquesta perillosa plaga, i vol reconèixer també la professionalitat del sector  i la seva actuació responsable davant de situacions com aquesta. 

Des de les institucions europees es va legislar per fer front a aquest organisme nociu, a través de la Decisió d'Execució (UE) 2015/789 de la Comissió, de 18 de maig de 2015, sobre mesures per evitar la introducció i propagació dins de la Unió de la Xylella fastidiosa. Aquesta Decisió ha estat modificada posteriorment en dues ocasions per adaptar-se a l'evolució de la situació. L'any 2013, immediatament després de rebre les primeres notícies de la presència de Xylella fastidiosa a Itàlia, van començar les actuacions sobre aquest tema a Espanya, amb prospeccions fitosanitàries a les Comunitats Autònomes.

Això va ser acompanyat d'un reforç dels controls en frontera al material vegetal procedent de zones amb presència del bacteri. Al juny 2015, es va aprovar el Pla de Contingència Español, dissenyat pel Ministeri d’Agricultura, assessorat per experts i en col·laboració amb les Comunitats Autònomes, complint amb el que es disposa en l'Article 3 bis de la Decisió comunitària. Aquest Pla té com a principal objectiu “evitar la introducció i la propagació del bacteri al nostre país, incloent un Protocol Nacional de Prospeccions per a la detecció precoç, i un Programa d'Eradicació que recull les mesures que han d'adoptar-se en els brots detectats”. Segons el Ministeri.

Sobre la base del Protocol Nacional de Prospeccions, va continuar les prospeccions en tot el territori nacional, la qual cosa va permetre la detecció el primer brot de Xylella fastidiosa a les Balears, al novembre de 2016. Al gener de 2017 es va declarar tot el territori d'Illes Balears com a àrea demarcada. El 20 de gener del 2017, ara fa un any, es va publicar l'Ordre APM/21/2017, per la qual s'estableixen mesures específiques de prevenció en relació amb el bacteri Xylella fastidiosa, adoptant la mesura cautelar de prohibir la sortida de les Illes Balears de tots els vegetals per a plantació, excepte llavors, de les espècies la sensibilitat de les quals als ceps europeus i no europees de Xylella fastidiosa és coneguda, en tant es completin les recerques per conèixer la presència real del bacteri al territori de les Illes Balears.

També us pot interessar

Imatge il·lustrativa
L’Oficina Espanyola de Patents i Marques n’ha prohibit el registre del logotip perquè el considera inconstitucional | Lovers Wine Elegance manté el logotip amb el llaç i hi incorpora un segell amb la paraula “censurat” sobre un fons groc
Imatge il·lustrativa
Aprèn a fer el gintònic perfecte amb el sommelier Xavi Nolla | Us donem 5 consells per fer-vos el combinat de la mateixa manera que us el faria un professional
Imatge il·lustrativa
per Màrius Fuertes, enòleg

COMENTARIS

Xylella a Mallorca
Joan Oliver, 12/02/2018 a les 19:27
+0
-0
Som un petit viticultor mallorqui, de la zona de Felanitx, 4 ha, uns 14.000 ceps, que veient com a alguns veins els hi trobaven positius, vaig recorre les nostres vinyes i vaig començar a marcar ceps amb sintomes, Sanitat Vegetal va prendre mostres de vuit, tots positiu si s'hagues aplicat el protocol de contencio que marca la normativa europea, arrebassar tot en un radi de 100 metres, ja no tendriem un sol cep
La bacteria ja s'ha instalat I segurament fa 8 10, 12 anys per la proporcio que te. Nomes hi caben measures de prevencio, entre les quals hi ha la d'exigir que tota la planta que vengui de alla on vengui passi sense excusa per unes maquines que ja existeixen que aplicant temperetura/temps matan la bacteria, control del vector, que encara no es sap cert quin es i identificar i arrebassar tota planta en sintomes, no solsament ceps, sino tambe altres especies com l'amatller que comperteixen bacteria.
Sort

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Grans Muralles 2010, un dels vins més emblemàtics de la família Torres, ha obtingut la màxima distinció al Concurs Internacional de Vins Bacchus | El Concurs ha celebrat la seva 15a edició aquesta setmana a Madrid en un tast a cegues amb 85 professionals vinícoles de rellevància mundial.
Imatge il·lustrativa
Ahir es van lliurar els premis de la 6a edició del Concurs BlocDOCat de la Denominació d’Origen Catalunya |
Imatge il·lustrativa
La marca col·lectiva de la UE Corpinnat suma el seu novè soci, el celler Mas Candí
Imatge il·lustrativa
Família Torres instal·la, per segon any consecutiu, un exclusiu espai pop up al centre de Vielha durant aquestes festes de Nadal per acostar els seus vins més emblemàtics als residents i visitants de la Vall d’Aran.