Jornades enoturisme

Imatge il·lustrativa

Tres ponents ens parlen d'enoturisme preparant les enojornades de febrer (I)

L'Institut del Cava organitza unes jornades sobre comercialització de l'enoturisme a Sant Sadurní del Penedès els propers 15 i 16 de febrer

La periodista Ruth Troyano avança unes preguntes a tres dels ponents estrella de les enojornades

Us podeu inscriure a les jornades mitjançant el lloc web www.enojornadas.com

Sis museus del vi d'obligada visita

| 24/01/2018 a les 09:21h
Especial: has de saber!
Arxivat a: Enoturisme, enojornades, Institut del Cava, Lluís Tolosa, Manel Colmenero, Alicia Estrada, enoturisme
L'enoturisme a Catalunya presenta molts reptes i moltes dificultats. És un bon moment per aturar-nos, com a sector, i pensar en com afrontem el futur immediat perquè les solucions sense una mínima estratègia seguiran sent, com fins ara, improvisació.
 
És per això que l'Institut del Cava organitza unes jornades sobre Comercialització en l'enoturisme que se celebraran els pròxims 15 i 16 de febrer a Sant Sadurní d'Anoia.

La moderadora de les jornades, la periodista Ruth Troyano, interpel·la als ponents avançant unes preguntes que s'aniran desenvolupant durant les jornades. 

Us podeu inscriure a les jornades mitjançant el lloc web www.enojornadas.com.
 
 
LLUÍS TOLOSA
Sociòleg, escriptor i divulgador de la cultura del vi
 
Ruth Troyano:
Existeix la visita 10? Oblidem sovint que el visitant ens visita perquè vol beure bon vi, vol passar-ho bé o vol conèixer la nostra història... Ho estem fent bé com a amfitrions? 
 
Lluís Tolosa: Crec que no existeix la visita perfecta. O almenys la visita perfecta no seria la mateixa per cada celler. Cada celler té els seus punts forts i els seus aspectes diferencials. Uns faran la seva millor visita a la vinya. Uns altres dins del celler. Uns altres en el moment del tast. Uns altres simplement per poder passar una estona amb l'enòleg o el propietari.

És com preguntar com és la dona perfecta o l'home perfecte. No existeix. Depèn. Tots tenim les nostres virtuts i els nostres atractius. La pregunta sembla molt lògica dins del sector de l'enoturisme. Però no ho és. Només mostra l'obsessió del sector amb la visita al celler. Però hem de ser conscients que el nostre model enoturístic basat en la visita al celler és un model molt estrany i únic al món. És avorrit i repetitiu anar de celler en celler veient dipòsits d'acer inoxidable i bótes de roure francès i americà. L'enoturisme no és una modalitat de turisme industrial.

Tampoc és cert que els enoturistes ens visitin perquè volen beure vi. Ni perquè volen passar-s'ho bé. Ni perquè volen conèixer la nostra història. Cada enoturista té motivacions i interessos diferents. Alguns fins i tot no tenen gens d'interès en el vi. Han arribat al celler com podrien haver arribat a una fàbrica de xocolates o a un molí paperer. Simplement perquè formava part de la ruta turística de la zona.

Són turistes, no enoturistes. Entre els visitants als cellers hi ha gent que vol passar-s'ho bé, gent que vol aprendre i gent que només vol comprar unes ampolles més barates que en una botiga. Hi ha de tot. Uns volen conèixer la nostra història, altres no tenen cap interès. Alguns volen vi, que els donis alguna cosa per menjar i si és possible que els regalis una ampolla. Cada visitant és diferent. Però són pocs els cellers que segmenten per públics.

Sovint estem rebent a tothom amb la mateixa visita. Li expliquem el mateix a una persona que és la primera vegada que visita un celler que a una persona que ha estat al Priorat, a Rioja i a la Toscana? Preguntem als enoturistes quines són les seves motivacions i els seus interessos per visitar-nos? Adaptem la visita als seus interessos? I finalment, estem disposats a renunciar a la visita, al rotllo d'una hora i mitja sobre l'acer inoxidable i les bótes de roure? O pensem que això és el que vol tothom?

Si ho estem fent bé com a amfitrions? Alguns molt bé, altres millorant i la majoria improvisant i copiant al veí sense cap planificació. Per això estem en un sector tant emergent com polaritzat. Tenim molts casos d'èxit, alguns entrant en saturació en tres o quatre anys. I tenim molts casos de fracàs, esperant que entri algú per la porta o cancel·lant les moltes activitats enoturístiques previstes perquè s'apunta molt poca gent. Com tot sector emergent, estem en fase d'efervescència adolescent. En general, estem fent moltes coses sense pensar gaire. És el moment de parar-se a pensar en quin model d'enoturisme volem.
 
ALICIA ESTRADA
Consultora especialista en comercializació de l’enoturisme
 
Ruth Troyano: 
La comercialització és un dels reptes de l'enoturisme. El sector comença a ser conscient que ha obviat el canal de distribució. Com el fem partícep?
 
Alicia Estrada: Jo diria que la comercialització és avui en dia el repte més gran de l'enoturisme. En general tenim producte, encara que falta especialització per exemple per al sector d'esdeveniments d'empresa; els cellers compten amb instal·lacions adequades per rebre visitants; hi ha promoció de l'enoturisme i interès per part de les administracions, però falta fer el salt definitiu a la venda.
 
Els cellers han de conèixer el sector turístic, han de comptar amb professionals que sàpiguen treballar en aquest sector tant en el món presencial com en entorns digitals que són claus avui dia, i no em refereixo únicament a desenvolupar una pàgina de comerç electrònic, va molt més enllà. Avui en dia la venda directa pura sense suport d'eines digitals de comercialització, és només una part petita del pastís de la venda turística. Cal conèixer la distribució turística, la tecnològica i la tradicional i optimitzar les vendes en funció de productes i canals. El repte no és fàcil, però els resultats recompensaran sens dubte l'esforç.
MANEL COLMENERO
CEO Ocio Vital
 
Ruth Troyano:
De l'storytelling, a l'storydoing i més recentment a l'storyliving en l'enoturisme. És el turisme vivencial la clau de volta perquè el visitant sigui el centre de l'experiència i la gaudeixi al 100%?  
 
Hem de tenir clar que els cellers amb un bon relat atrauran un nombre de públic més elevat i, segurament, podran adaptar-se a cada segment de mercat amb major facilitat. És important entendre que el consumidor que ens visita vol coherència i rendibilitzar al màxim la seva inversió. No hem d’oblidar que el temps d’oci és una inversió personal i que cadascú és lliure d’invertir on més li complagui. 
 
El consumidor ha de ser el centre de tots els negocis i és ell qui decideix on inverteix el temps i els seus diners. Per tant, qui no tingui clar quins són els seus clients difícilment sabrà com atraure’ls. En resum, és importantíssim crear un relat adequat per fer coherent el servei turístic que es vol brindar.

També us pot interessar

Imatge il·lustrativa
L’Oficina Espanyola de Patents i Marques n’ha prohibit el registre del logotip perquè el considera inconstitucional | Lovers Wine Elegance manté el logotip amb el llaç i hi incorpora un segell amb la paraula “censurat” sobre un fons groc
Rubén Pol, sommelier del restaurant Disfrutar
Rubén Pol, sommelier del restaurant Disfrutar | Francesc Guillamet
Sergi Cortés | 1 comentari
Parlem amb el Rubén Pol, sommelier del restaurant barceloní Disfrutar
Imatge il·lustrativa
Aprèn a fer el gintònic perfecte amb el sommelier Xavi Nolla | Us donem 5 consells per fer-vos el combinat de la mateixa manera que us el faria un professional

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.