cellers

L’adaptativa evolució de Gramona

La vivificació de la terra, en el camí de Jaume Gramona per excel·lir amb hedonistes caves de llarga criança

Homenatge a “un pagès enamorat del cava, una mica ‘curandero’ i una mica alquimista”

| 17/10/2017 a les 21:50h
Arxivat a: Opinió, Gramona Enoteca, Gramona
Recordo anys enrere el professor i enòleg Jaume Gramona Martí vestit amb bata blanca més pendent del recompte de llevats o de l’afròmetre al laboratori del seu celler que no pas de les vinyes de casa seva o dels seus proveïdors. Eren anys en que es referien a molts enòlegs com a ‘químics’, i en que molts dels caves s’acidificaven.

Eren, també, temps de tòxics productes sistèmics (pesticides, fungicides o insecticides químics) que van deixar ermes moltes de les nostres vinyes. Fins i tot es va fer servir arsenit sòdic, fins que es va prohibir el 2003 per la seva gran toxicitat, per combatre el llampat.

Avui Jaume Gramona és un home amb les sabatilles esportives plenes de pols, la de les seves vinyes o la d’una granja on campen escandaloses oques, dos immensos gossos mastins (Roi i Llamp), un preciós cavall de tir bretó (Chic), vaques de l’albera o galls negres del Penedès. Jaume Gramona fa relativament poc que ha centrat la mirada en la vinya i en les agricultures ecològica i biodinàmiques.

Fa relativament poc que parla del matrimoni Claude i Lydia Bourguignon, que enterra banyes de bou amb fems ecològics dinamitzats i que treballa amb el preparat de l’alemanya Maria Thum (unir el calci viu, el sílice viu i el fem vi), i amb l’ortiga, milfulles, cua de cavall, valeriana, dent de lleó... El Jaume Gramona d’avui ja no és tan aquell que va competir al Dakar de l’any 2012.

Aquesta evolució adaptativa de Jaume Gramona l’ha fet explorar terra avall fixant-se en la vida subterrània i també elevar la vista cap al cosmos infinit, tot reconeixent-se fins i tot com un llunàtic. Aquesta conversió l’atribueix a una necessària “evolució”. Diu que “el que era vàlid fa dos anys ara ha anat evolucionant”.

Una mica seria allò d’adaptar-se o morir, i més veient com el seu pare començava a veremar la primera setmana de setembre i que aquest any van començar el 31 de juliol (i acabar el 31 d’agost) en la collita més precoç de la història. Charles Darwin ja va dir que “no és la més forta de les espècies la que sobreviu, ni tampoc la més intel·ligent. És aquella que s'adapta més al canvi”.

En definitiva, a Gramona, a més d’excel·lir amb caves de llarguíssima criança centrant-se en la varietat xarel·lo, busquen ara vivificar la terra i el paisatge al qual pertanyen i estan arrelats seguint una tradició familiar iniciada l’any 1881.

Ara diuen respectar la creença de la influència de la lluna i de l’univers en les feines del camp. A més, afirmen estar “conscienciats” de la feina que tenen per endavant, alhora que “ens comprometem quan veiem la generositat amb la que respon la natura”.
 

Xavier i Jaume Gramona, el passat 10 d'octubre


Afegeixen que “no podem obviar que la natura té una influència directa i determinant sobre els nostres cultius, pel que és la nostra obligació aprendre a interpretar-la”. Aquest 2017 tot els seus vins ja seran fruit de les seves 41 hectàrees i la dels proveïdors amb els quals han signat ‘aliances per la terra’ (una agrupació de viticultors que segueix una filosofia de treball respectuosa amb l’entorn com la de Gramona).

Tot plegat va ser la llarga introducció amb la qual Jaume Gramona va rebre el passat el 10 d’octubre un grup de destacats prescriptors, que van trepitjar vinya i van recórrer la granja i el celler abans de ser recompensats amb una vertical memorable d’un dels caves més icònics i de més llarga pervivència tot cercant l’elegància: l’Enoteca de Gramona.

De fet, l’Enoteca és un compendi d’hedonisme, longevitat i evolució. L’Enoteca, com el Celler Batlle i el III Lustros, és fruit de la finla La Plana de Sant Sadurní d’Anoia. Són 4 hectàrees de xarel·lo i 1 de macabeu plantats en sòls d'argiles amb substrat sorrenc i avantsala de roca calcària.
 

El 10 d’octubre es va poder tastar en aquesta vertical (versió Brut Nature) les anyades de 1997 al 2002 (que acaba d’estrenar-se). Va ser tot un luxe de tast dirigit per Xavier Gramona que va servir per repassar la trajectòria d’un producte que, com a Enoteca, es va estrenar en el mercat amb l’anyada del 2000. El nou Enoteca, el del 2002, va brillar més en el cas de les ampolles desgorjades fa mig any que no pas amb les desgorjades in situ el mateix 10 d’octubre.

És encara jove dins la llarguíssima criança (més de 180 mesos de criança en rima!), però presenta notes a fruita madura, a mel i làctiques. Del tast van brillar (moltíssim) les anyades del 1998 (complex, rodó, amb notes a orellanes i fruits secs) i 1999 (no molt expressiu en nas però força carnós en boca, amb fruita i també notes làctiques). L’Enoteca del 2000 destaca per la complexitat amb les típiques amargantors de la xarel·lo i el del 2001 per la seva gran expressivitat i intensitat amb notes fruitoses madures, a toffee i a fruits secs. El del 1997 és un pèl més prim i més infusionat.
 
 Epíleg: Potser l’escriptor, traductor, periodista i músic Francesc Miralles no anava tan desencaminat quan va dir que no hi ha temps per al present. De fet, anem del passat al futur, que novament es torna passat: Així és la vida!

També us pot interessar

Ramon Roset | 15 comentaris
01/01/1970
Us proposem 6 bars tan sorprenents com imprescindibles per prendre unes copes de vi a la ciutat
01/01/1970
Aprèn a fer el gintònic perfecte amb el sommelier Xavi Nolla | Us donem 5 consells per fer-vos el combinat de la mateixa manera que us el faria un professional
01/01/1970
per Màrius Fuertes, enòleg

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.