El 15 de juny passat desembarcava a la Monvínic Store de Barcelona el nou Territori Xarel·lo. O sigui, desembarcava amb el seu primer acte públic la nova aliança de sis cellers del Penedès per "mostrar-nos el treball que petits productors pioners estan realitzant des de fa anys en aquesta regió mediterrània entorn de la recuperació i la revaloració d'aquesta varietat xarel·lo". Els socis d'aquest nou grup de vitivinicultors són Ramon Parera i Jordi Arnan (Celler Pardas de Torrelavit), Enric Soler (Cal Raspallet Viticultors de Sabanell, de Font-rubí), Ramon Jané i Toni Carbó (Mas Candí de Les Gunyoles, d'Avinyonet del Penedès), Toni Carbó (La Salada de Les Parellades d'El Pla del Penedès), Joan Rubió (Cal Tiques de Santa Margarida i els Monjos) i Marcelo Desvalls (Finca Viladellops).
En sortir de Monvínic Store Ramon Parera m'argumentava com un dels seus trets diferencials el fet que tots sis cellers han estat creats pels seus actuals responsables. Jo, la veritat, trobo aquest argumentari absurd. Què té a veure quantes generacions hi hagi darrere un projecte si aquest és interessant i prestigiós? Recaredo no forma part d'aquest grup primigeni, com tampoc Alemany i Corrio, Esteve i Gibert, Can Descregut, Sicus, Heretat Mont Rubí, Avgvstvs i tants d'altres que estan treballant extraordinàriament bé amb el xarel·lo.
Podríem dir (i que ningú se m'enfadi) que alguns dels elaboradors més guais del Penedès han volgut marcar territori. En tenen tot el dret, tot i que al Penedès sempre estem igual, sense una unitat d'acció ni gaire bonrotllisme entre els elaboradors. Això també val per als organitzadors d'actes i per un Consell Regulador de la DO Penedès que fins ara ha fet ben poc per enamorar aquests projectes més petits però de gran prestigi.
La majoria dels membres de Territori Xarel·lo (tots menys Mas Candí) no participarien dies després, el 26 de juny, a la tercera edició de la Cimera del Xarel·lo feta al ja esgotat marc de l'ermita de Santa Maria de Foix. Tots (menys Joan Rubió, que encara no tenia vi al mercat), havien participat en l'anterior edició de la Cimera. En aquesta molt bona tercera edició de la Cimera hi havia més de 90 referències vinícoles de 33 cellers d'arreu del Penedès que van atraure uns 400 assistents, tots ells professionals. En aquest Penedès on potser s'ha fet un gra massa amb tant de xarel·lo (saben que també hi ha grans malvasies de Sitges, macabeus i fins i tot chardonnays i incroccios manzoni al Penedès, per no parlar de les varietats negres?).
Assistents a la darrera edició de la Cimera del Xarel·lo
Per acabar de rematar el quadre dels infortunis xarel·listes, el Claustre de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès acollia el 17 de juny la novena edició de la Nit del Xarel·lo d'Olga Guasch, que va reunir una vintena de vins de 12 cellers. Simultàniament es feia a Cunit la cinquena edició de la Xarel·lada al Penedès Marítim de Carme García Cazorla, la que s'anuncia com l'única festa del xarel·lo a tocar del mar. És que no hi ha més dies? Tots els actes amb xarel·los s'han de fer al juny?
Ara bé, com va dir l'escriptor francès Jean Anouilh, les preocupacions acaben per menjar-se les unes a les altres, i al cap de deu anys, un se n'adona que segueix vivint. I d'aquí a 100 anys, tots calbs. Però no creuen que al Penedès es poden fer millor les coses?
.jpg)
