Projecte​ VRIAACC​

​​El​ ​Projecte​ VRIAACC​ ​crea​ ​ceps​ ​ resistents​ ​a​ ​les plagues​ ​i​ a​mb​ ​una​ ​ maduració​ ​més​ ​tardana

L’objectiu​ ​és​ ​la​ ​disminució​ ​d’aplicacions​ ​de​ ​coure​ ​i​ ​sofre​ ​a​ ​la​ ​vinya​ ​així​ ​com​ ​una reducció​ ​fins​ ​a​ ​un​ ​80%​ ​dels​ ​tractaments​ ​i​ ​l’ús​ ​del​ ​tractor

El​ ​programa​ ​agafa​ ​el​ ​model​ ​dels​ ​PIWI’s​ ​d’Alemanya​ ​on​ ​ja​ ​fa​ ​molts​ ​anys​ ​que​ ​treballen amb​ ​aquest​ ​tipus​ ​de​ ​ceps

Els​ ​tres​ ​cellers​ ​reclamen​ ​un​ ​lideratge​ ​de​ ​l’administració​ ​considerant​ ​que​ ​aquest​ ​és un​ ​“projecte​ ​de​ ​país”

| 23/08/2017 a les 12:14h
Especial: lectura obligatòria
Arxivat a: Per aprendre'n, Alta Alella, Albet i Noya, Projecte​ VRIAACC, Celler Piñol
Imatge il·lustrativa
Albet i Noya, Alta Alella i Celler Piñol han presentat els primers resultats del projecte de ​vinya experimental amb Varietats Resistents i Autòctones Adaptades al Canvi Climàtic (VRIAACC)​. Aquesta és una iniciativa que els tres cellers estan portant a terme els darrers 5 anys en col·laboració amb l’obtentor i genetista​ ​suïs​ ​Sr.​ ​Valentin​ ​Blattner​ ​i​ ​té​ ​una​ ​durada​ ​total​ ​d’uns​ ​15​ ​anys.   

El projecte es va presentar dijous passat davant un centenar de persones provinents del món de la viticultura i enologia d’arreu de Catalunya. Els tres cellers van emfatitzar en la necessitat que l’administració agafi les regnes d’aquest projecte: “Estem davant d’un tema que té un abast de país, ens hi van els ceps del futur. França, Itàlia, Alemanya ja ho tenen claríssim i han apostat per aquesta via. Nosaltres no ens podem quedar enrere, però sols no​ ​podem​ ​arribar​ ​gaire​ ​lluny”,​ ​declaren.   

L’objectiu del projecte VRIAACC ​és la investigació en noves plantes de varietats autòctones (de moment es treballa amb Xarel·lo, Macabeu, Parellada, Ull de llebre i Garnatxa negra) que siguin ​resistents aplaguescomaral’oïdiielmíldiuipoderreduir així l’ús del coure i el sofre a la vinya. A part d’aquesta resistència genètica a algunes plagues, les varietats resistents també tenen ​més tolerància a la sequera i poden endarrerir la maduració del raïm entre 2 i 3 setmanes​. La reducció de tractaments a la vinya també portarà altres beneficis pel sòl (menys compactació i menys residus) i tamb pel​ ​medi​ ​ambient​ ​(menys​ ​emissions​ ​de​ ​CO2).  

Les VRIAACC’s agafen el model d’altres països (especialment Alemanya, França i Estats Units) que fa molts anys que treballen amb els anomenats​ PIWI’s (abreviació alemanya per Varietats de Raïm Resistents als Fongs) i que consisteix en una ​hibridació per encreuament​ ​floral​ ​(entre​ ​plantes​ ​d’una​ ​mateixa​ ​espècie​ ​o​ ​interespecífiques).  

Per obtenir aquestes noves varietats (filles de les varietats actuals) s’ha comptat amb la col·laboració de l’obtentor suís ​Valentin Blattner, que al llarg dels darrers 5 anys ha anat fent encreuaments per via sexual entre les varietats autòctones de Catalunya i altres varietats ja resistents. 

No és doncs una mutació genètica sinó una evolució dins la mateixa espècie entre les varietats pròpies i d’altres que contenen les característiques desitjades de resistència als principals fongs, sequera, producció tardana i alta qualitat dels vins​ ​obtinguts.
 

    
QUÈ​ ​ES​ ​BUSCA​ ​AMB​ ​LA​ ​CREACIÓ​ ​DE​ ​VRIAAC’S? 
● Resistència​ ​genètica​ ​​ ​al​ ​míldiu​ ​i​ ​oïdi 
● Resistència​ ​a​ ​botritis​ ​induïda 
● Resistència​ ​a​ ​Drosophila​ ​Suzuki 
● Resistència​ ​a​ ​la​ ​sequera. 
● Endarreriment​ ​en​ ​la​ ​maduració​ ​entre​ ​​ ​2​ ​i​ ​3​ ​setmanes 
● Port​ ​erecte,​ ​pocs​ ​cavalls​ ​i​ ​poques​ ​fulles​ ​vora​ ​el​ ​raïm 

QUÈ​ ​MILLORAREM? 
● Menys​ ​residus​ ​en​ ​els​ ​raïms​ ​i​ ​en​ ​el​ ​vi​ ​final​ ​(coure​ ​i​ ​sofre) 
● Menor​ ​cost​ ​de​ ​producció​ ​(tractaments,​ ​selecció​ ​de​ ​raïm,​ ​fungicides,​ ​espampolat,​ ​no tractar​ ​quan​ ​és​ ​festiu​ ​o​ ​de​ ​nit​ ​) 
● Menys​ ​compactació​ ​del​ ​sòl​ ​(tractar​ ​quan​ ​no​ ​és​ ​moll​ ​) 
● Treball​ ​en​ ​ambient​ ​més​ ​sa​ ​(menys​ ​problemes​ ​respiratoris​ ​i​ ​irritacions​ ​per​ ​la​ ​pols​ ​de sofre) 
● Reduir​ ​les​ ​emissions​ ​de​ ​CO2.​ ​(Estalvi​ ​de​ ​gas-oil) 
● Fugir​ ​dels​ ​efectes​ ​del​ ​canvi​ ​climàtic 
● Aconseguir​ ​més​ ​qualitat​ ​(maduració​ ​en​ ​èpoques​ ​de​ ​més​ ​diferència​ ​tèrmica​ ​dia/nit) 
● Vins​ ​diferenciats​ ​dins​ ​la​ ​tipicitat​ ​(perfils​ ​organolèptics​ ​nous) 
● Menys​ ​pèrdues​ ​per​ ​míldiu,​ ​oïdi​​,​ ​botritis,​ ​drosòphila​ ​suzuki,​ ​sequera,​ ​etc. 

HISTÒRIA​ ​DEL​ ​PROJECTE 
● 1998​ ​​ALBET​ ​I​ ​NOYA​ ​​ ​coneix​ ​les​ ​varietats​ ​PIWI​ ​de​ ​la​ ​mà​ ​del​ ​​Dr.​ ​Pierre​ ​Basler​​ ​i observem​ ​les​ ​primeres​ ​vinyes​ ​a​ ​Chateau​ ​Duvivier​ ​(Provence) 
● 1999​ ​-2006​ ​​ ​​comencem​ ​l'​assaig​ ​a​ ​ALBET​ ​I​ ​NOYA​​ ​d'algunes​ ​de​ ​les​ ​varietats resistents​ ​més​ ​tardanes​ ​recomanades​ ​pel​ ​Dr.​ ​Basler​ ​:​ ​VIDAL,​ ​CHAMBOURCIN​ ​, CHANCELLOR… 
● 1999​ ​​ALTA​ ​ALELLA​ ​comença​ ​assaig​ ​amb​ ​la​ ​varietat​ ​negre​ ​CHAMBOURCIN. 
● 2007​ ​​després​ ​de​ ​8​ ​anys​ ​d'assajos​ ​veiem​ ​que​ ​sols​ ​no​ ​aconseguirem​ ​legalitzar aquestes​ ​varietats.​ ​Assagem​ ​amb​ ​les​ ​millors​ ​varietats​ ​resistents​ ​dins​ ​el​ ​clúster INNOVI 
● 2010​​ ​​ALTA​ ​ALELLA​ ​comença​ ​un​ ​assaig​ ​amb​ ​una​ ​varietat​ ​blanca​ ​ja​ ​resistent​ ​“sense​ ​nom” que​ ​nombra​ ​afectuosament​ ​“IAIA​ ​PEPETA” 
● 2011​​ ​​el​ ​debat​ ​dins​ ​INNOVI​ ​clarifica​ ​que​ ​les​ ​varietats​ ​PIWI,​ ​sols​ ​ha​ ​de​ ​ser​ ​una solució​ ​transitòria​​ ​per​ ​no​ ​caure​ ​als​ ​braços​ ​de​ ​les​ ​varietats​ ​foranes.​ ​​ ​No​ ​volem perdre​ ​el​ ​perfil​ ​dels​ ​nostres​ ​vins. 
● 2012​​ ​El​ ​grup​ ​de​ ​viticultura​ ​d’​ ​INNOVI​ ​obre​ ​dues​ ​vessants​ ​de​ ​recerca:​ ​ASSAIG​ ​DE VARIETATS​ ​EXISTENTS​ ​i​ ​CREACIÓ​ ​DE​ ​VARIETATS​ ​EN​ ​BASE​ ​A​ ​LES AUTÒCTONES. 
● 2013​ ​​​ALBET​ ​I​ ​NOYA,​ ​ALTA​ ​ALELLA​ ​I​ ​CELLER​ ​PIÑOL​ ​es​ ​confirmen​ ​com​ ​a​ ​grup estable​ ​per​ ​a​ ​la​ ​creació​ ​de​ ​varietats​ ​Resistents​ ​i​ ​Autòctones​ ​Adaptades​ ​al​ ​Canvi Climàtic​ ​(VRIAACC) 
● Primavera​ ​​2014​,​ ​es​ ​fan​ ​els​ ​​primers​ ​encreuaments​​ ​entre​ ​varietats​ ​resistents​ ​i autòctones.​ ​A​ ​la​ ​tardor​ ​es​ ​fa​ ​la​ ​primera​ ​plantació​ ​en​ ​hivernacle. 
● 2015​​ ​​Plantació​ ​dels​ ​primers​ ​VRIAACC’s​ ​en​ ​vinya.​ ​​Durant​ ​aquest​ ​tres​ ​anys​ ​no​ ​es fa​ ​cap​ ​tractament​ ​als​ ​ceps​ ​i​ ​se​ ​n’estudia​ ​la​ ​seva​ ​evolució,​ ​a​ ​la​ ​vegada​ ​que​ ​es van​ ​fent​ ​nous encreuaments.
 

També us pot interessar

Imatge il·lustrativa
Pixabay
La Guia espanyola "Akatavino" ha destacat alguns vins catalans com els més ben puntuats del 2022
MiM Eivissa
MiM Eivissa | Majestic
El xef Nandu Jubany s'alia amb el futbolista per portar la gastronomia d'algun dels seus hotels
Imatge il·lustrativa
Ca N'Estella torna a guanyar un "Platinum" als concursos anglesos Decanter amb el Rabetllat i Vidal Gran Reserva Xarel·lo

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
L'anyada 2008 del Llegat de Llopart, que ja és al mercat, es pot tastar en exclusiva en una experiència amb una visita privada que el celler ha dissenyat
Imatge il·lustrativa
Pixabay
The Champagne & Sparkling Wine World Championships ha reconegut amb un or al cava Núria Claverol Homenatge 2015 de Sumarroca
Imatge il·lustrativa
Cavatast
Del 7 al 9 d'octubre, un ampli ventall de caves de tota la D.O. Cava i empreses de restauració exposaran al Parc Lluís Companys
Imatge il·lustrativa
Quatre professionals del vi l’han tastat a cegues per intentar endevinar amb quina varietat i com s’ha elaborat