cellers

​Descobert un jaciment ibèric a les vinyes de Segura Viudas

Les troballes arqueològiques, després de dotze mesos de feina, inclouen centenars de fragments ceràmics d’època ibèrica, datats entre els segles IV i III aC

El Penedès celebra La Primavera del Cava amb onze cellers durant el mes de maig

| 27/04/2017 a les 22:05h
Arxivat a: Els vins de la setmana, Troballes arqueològiques, Jaciment Segura viudas, Segura Viudas
Imatge il·lustrativa
Després de dotze mesos de treballs arqueològics, s'ha descobert un jaciment ibèric a les vinyes del celler Segura Viudas, al terme de Torrelavit. Les troballes arqueològiques inclouen centenars de fragments ceràmics d’època ibèrica, datats entre els segles IV i III aC, i entre els quals en destaquen restes d'àmfores, tenalles i plats.

Al llarg d'aquesta recerca, s’han pogut identificar materials de totes les èpoques històriques: contemporània, moderna, medieval i antiga. Però, sorprenentment, l’equip d’arqueòlegs hi ha trobat una excepcional quantitat de peces ceràmiques d’època ibèrica.

Un assentament rural ibèric a tocar del celler

D’entre les peces recuperades en destaquen quatre per sobre de la resta, que pertanyen a un plat fondo, dues tenalles i una àmfora. Aquest tipus de recipients permeten afirmar que el jaciment ibèric descobert era un assentament rural, típic a la Cossetània ibèrica dels segles IV i III aC.

Tant l’àmfora com les tenalles i el plat remeten al cultiu, emmagatzematge i consum de cereals i vi te amo —a una vida quotidiana establerta fa més de dos mil anys a la vora del riu Bitlles, als actuals terrenys de l’Heretat Segura Viudas. Es tracta d’una situació estratègica per al comerç de l’època ibèrica, ja que el mateix riu actuava com a camí natural entre els nuclis de Sant Pere de Riudebitlles i Sant Sadurní d’Anoia, i ben a prop hi passava la Via Heraclea, sobre la qual els romans van construir la Via Augusta.

Els fonaments de la societat ibèrica
A la base de l'estructura social ibèrica s’hi troben els assentaments rurals, com el del jaciment descobert a Segura Viudas, que abastaven tot el territori a força de produir cereals, carn i vi. Aquests productes serien després repartits des de centres de mercaderia, com el del jaciment del Font de la Canya d’Avinyonet del Penedès, fins ales ciutats i ports principals, com ara les localitats de Banyeres del Penedès o Sitges.

La societat ibèrica de la Cossetània es fonamentava en l’agricultura i en la ramaderia,
però també en el comerç. A partir dels diferents jaciments descoberts al Penedès, es
dibuixa un mapa que mostra una societat complexa i molt estratificada.

El vi al Penedès de fa 2500 anys

El descobriment de l’àmfora ibèrica és especialment rellevant perquè permet aprofundir en la tradició mil·lenària del cultiu de la vinya i el consum del vi en aquestes terres, des de la Cossetània ibèrica fins als caves i vins de Segura Viudas.

El conreu de la vinya i el consum del vi van ser dues de les innovacions més rellevants de l’Edat del Ferro. El vi i el raïm van arribar a la península Ibèrica de la mà dels fenicis, però el conreu local es va popularitzar uns segles més tard, ara fa uns 2400 anys, amb l’arribada dels grecs. És en aquesta segona etapa que s'emmarcaria l'assentament rural descobert.

La vinya, en tant que és un cultiu de rendiment ajornat (tarda molts anys fins que comença a produir raïm), requereix que les poblacions arrelin en el territori i s’hi estableixin definitivament de forma sedentària. És en aquest moment, a partir del segle IV aC i gràcies als treballs agrícoles de les poblacions ibèriques, que es delimita i configura el paisatge del Penedès tal com el coneixem encara ara.

El consum del vi va suposar, també, canvis en les relacions socials. Inicialment era un bé molt preuat i difícil d’aconseguir i, per tant, un símbol de poder. Fins i tot es va arribar a utilitzar com a moneda de canvi en les transaccions econòmiques.

Més endavant, quan el vi ja va ser més popular i produït localment en assentaments rurals com en el del jaciment de Segura Viudas, va convertir-se un dels elements principals en la majoria d’esdeveniments socials, com ara en les celebracions de rituals religiosos o per formalitzar acords comercials.

L'equip d'arqueòlegs

Les tasques arqueològiques que han permès descobrir el jaciment ibèric es van iniciar a l'abril del 2016, en un projecte coordinat pel celler Segura Viudas i portat a terme per l’equip d’ArqueoVitis responsables també del jaciment de la Font de la Canya, i que compta amb una àmplia experiència en jaciments ibèrics i en la recerca dels orígens del vi al Penedès.

També us pot interessar

Amb què acompanyarem les bombolles de la revetlla?
Amb què acompanyarem les bombolles de la revetlla? | Pixabay
Laura Conde | 1 comentari
Cinc propostes ideals per acompanyar una beguda versàtil i gastronòmica com el cava.
Imatge il·lustrativa
Ramon Francàs
Selecció de 10 vins que demostren el gran potencial del vi cooperatiu català.
Imatge il·lustrativa
Sergi Cortés | 1 comentari
Encetem una proposta setmanal on entrevistarem els restaurants guanyadors de l'última edició del Cartaví | Sergi de Meià, del restaurant Sergi de Meià, ens explica l'actualitat i com veu el futur post Covid-19.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

 

 
Imatge il·lustrativa
El celler reafirma així la seva aposta pels Grans Reserves ecològics | Singular amplia la gamma dels monovarietals com Milesimé, Milesimé Rosé i Blanc de Noirs
Imatge il·lustrativa
Recepta del cicle de receptes amb la DO Catalunya | Partim d'un vi negre jove de la DO Catalunya elaborat amb Merlot, per fer una recepta de tiramisú expres amb te matxa
Imatge il·lustrativa
Sergi Cortés
Raventós i Blanc, en col·laboració amb Can Brians -i amb alguns dels seus presos-, elabora el 100% xarel·lo Ciutat Nua
Jordi Alcover dirigint un tast de vins catalans
Jordi Alcover dirigint un tast de vins catalans
La Silvia Naranjo, el Jordi Alcover i la gent de La Guia de Vins de Catalunya enceten una col·laboració amb Cupatges