Unesco

L'Estat admet dificultats per declarar les tapes Patrimoni de la Humanitat

Méndez de Vigo va defensar en campanya electoral que impulsaria la candidatura, però ara reconeix que el procés no és tan senzill per la llista d'espera existent

El ministre va assegurar que, si alguna cosa uneix els espanyols, aquesta són "les truites de patates, les croquetes, l'amanida russa i les patates braves"

​Enoturisme i gastronomia a l'Empordà, 6 hotels singulars

| 01/02/2017 a les 10:53h
Arxivat a: Gastronomia, Unesco, Íñigo Méndez de Vigo, gastronomia, Patrimoni de la Humanitat, tapes

Méndez de Vigo, menjant unes tapes. Foto: Ministeri d'Educació, Cultura i Esport


El ministre d'Educació, Cultura i Esport, Íñigo Méndez de Vigo, va afirmar en plena campanya electoral que, si alguna cosa uneix els espanyols, aquesta són "les truites de patates, les croquetes, l'amanida russa i les patates braves". "La tapa és una cosa molt singular d'Espanya, coneguda en tot el món, un dels signes distintius de la Marca Espanya" i, per això, "és necessari protegir-la per posar-la en valor", va asseverar el 16 de juny passat, el dia mundial de la tapa, quan va ratificar la intenció de convertir aquest plat en Patrimoni de la Humanitat.

Uns dies abans, el 31 de maig, el mateix Méndez de Vigo ho havia defensat davant la directora general de la Unesco, Irina Bokova, en una trobada que van mantenir a Madrid i en què el ministre va defensar que les tapes "vénen d'una esfera localista, però avui s'han convertit en alguna cosa que pertany a l'idioma universal". Malgrat tot, uns mesos més tard, el govern espanyol ha hagut d'admetre que convertir-les en Patrimoni de la Humanitat no serà tan senzill.

Així ho reconeix en una resposta parlamentària al diputat socialista Pedro José Muñoz, qui va demanar quins tràmits s'estaven fent per complir aquella promesa electoral. L'executiu central li respon que s'hi està treballant i que el primer pas és inscriure les tapes en l'Inventari General de Patrimoni Cultural Immaterial, moment a partir del qual es podria plantejar una eventual candidatura a esdevenir Patrimoni de la Humanitat. Per fer-ho, aquesta decisió recauria en el Consell del Patrimoni Històric -òrgan de coordinació entre l'Estat i les comunitats autònomes-.

Fins aquí, tot qüestions tècniques. On està el problema? En que el govern de l'Estat recorda que "la Unesco ha fixat en 50 el nombre màxim de candidatures a analitzar cada any, prioritzant en la selecció d'aquestes 50 candidatures les procedents de països amb un menor nombre de manifestacions inscrites". Ara bé, Espanya ja és el quart estat amb més manifestacions declarades Patrimoni de la Humanitat, fet que li dificulta inserir noves representacions a la llista. A més, ja hi ha "tres candidatures aprovades pel Consell de Patrimoni i pendents de presentació davant de la Unesco quan correspongui", motiu pel qual les tapes s'hauran de posar a la cua. Tot apunta, per tant, que allò que més uneix els espanyols, segons Méndez de Vigo, haurà d'esperar per ser reconegut per la Unesco.

També us pot interessar

01/01/1970
Analitzem amb Màrius Fuertes les calories de la cervesa i del suc de taronja | És certa la afirmació "panxa cervesera"?
Ramon Roset | 16 comentaris
01/01/1970
Us proposem 6 bars tan sorprenents com imprescindibles per prendre unes copes de vi a la ciutat
01/01/1970
per Màrius Fuertes, enòleg

COMENTARIS

Patrimonis
Anònim, 01/02/2017 a les 11:49
+0
-0
Si les tapes uneixen els espanyols, haurien de ser anomenades "patrimoni de la hispanitat", i no pas "de la humanitat". Els escuradents uneixen molta més gent que les tapes, i a dreta llei ells sí que haurien de ser "patrimoni de la humanitat". Anem-hi?
Tapetes i tapets
Javier d'Alacant, 06/02/2017 a les 18:54
+0
-0
Hem pareix molt bé que el ministre i altres alts cargs polítics estiguen interessats en defensar un dels simbols més importants quant al tema gastronòmic del país. He tingut la sort de poder viaxar i conéixer món, i he de dir que en general, qualsevol país associa la paraula "tapa" amb Espanya, al igual que les paraules Paella, Ali-oli, Pintxo, Churro, Gazpacho i moltíssimes més.

Encara que no ho creguem, (i la veritat és que costa admetre-ho), cada vegada estem més presents com ún dels països més importants a Europa (i al món) en relació a la influencia cultural que tenim sobre aquests. Espanya cada vegada sap més cóm vendre el seu producte a l'exterior, i per això Polònia, Rep. Checa, Rusia o Bulgaria (l'est en general) gaudeixen de marques Espanyoles als seus supermercats. (Véase Carbonell, Tosta Rica, Jamones a punta pala, Colacao, La Española, Isabel, Riojas, Riberas...)

Quin és el problema de tot això? Jo els ho diré: El que més critica a un Espanyol, és el propi Espanyol, és per eixa mateixa raó que avançem a pas de caragol. A veure si ens centrem una mica més en apreciar el que tenim, i no el que ens falta.

Salutacions d'un enòleg Alicantí. Salut per la nostra terreta amics i amigues

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
01/01/1970
Grans Muralles 2010, un dels vins més emblemàtics de la família Torres, ha obtingut la màxima distinció al Concurs Internacional de Vins Bacchus | El Concurs ha celebrat la seva 15a edició aquesta setmana a Madrid en un tast a cegues amb 85 professionals vinícoles de rellevància mundial.
Captura del web de García Carrión
Ramon Francas
01/01/1970
El Consell Regulador recorda que a la DO Cava no hi ha subzones, i que la publicitat i les contraetiquetes dels caves Lucentum "poden portar a la confusió"
Ramon Francas
01/01/1970
La fotògrafa Maria Rosa Ferré mostra les tonalitats de la vinya penedesenca durant la tardor | L'exposició ‘La Vinya es Vesteix de Tardor’ mostra 17 fotografies sobre tela, de 110 per 80 centímetres
01/01/1970
El treball cinematogràfic es basa en el vinòmic homònim de David Morancho, tot ajustant la història al llenguatge audiovisual