cava

Gramona Enoteca 2001 se situa com el vi més valorat de la crítica especialitzada

Per primera vegada en la història del vi, un cava és considerat el millor vi espanyol per la crítica especialitzada

Els millors vins catalans segons els 21 milions d'usuaris de Vivino

| 15/12/2016 a les 07:26h
Arxivat a: Els vins de la setmana, Gramona Enoteca 2001
Imatge il·lustrativa
Encara que ningú és profeta a la seva terra i la crítica espanyola de vins és menys seguida que l'estrangera, és la que més experiència té i més vins espanyols ha tastat des que publica les seves guies ja fa dècades. És també aquesta crítica la que al seu dia va lloar el vi negre espanyol deixant el cava en un tercer pla, fins i tot per darrere del bon vi blanc. Els caves amb opció a ser considerats grans vins no eren del tot compresos i la visió que res podia ser superior als homòlegs de França era similar a la relació que podia existir entre la cuina espanyola i la francesa fa només 30 anys. Mentre que el paradigma de la cuina ha canviat, el del vi escumós canvia molt més lentament, i avui sabem que necessitem grans escumosos, amb almenys 10 anys de criança, per a ser considerats icones.

Gramona Enoteca 2001, un dels caves més emblemàtics de les Caves Gramona de Sant Sadurní d’Anoia, elaborat amb un 75% de xarel·lo i un 25% de macabeu i amb una criança en rima de 168 mesos, ha situat per primera vegada un cava entre els vins amb màxima puntuació de la Guia Peñin.

L’edició 2017 d’aquesta guia atorga 99 punts al Gramona Enoteca 2001 classificant-lo com el millor vi espanyol ex-aequo amb un amontillado. 
Només 4 vins -un xerès i 3 vins negres- en 27 anys d'història de la guia, que mai ha atorgat un 100, han aconseguit aquesta puntuació. 

Aquesta fita s’uneix a l’èxit que també ha obtingut aquest any el Gramona Enoteca 2001 en el tast a cegues que va celebrar la revista The World of Fine Wine, una de les revistes de vins anglosaxones més reconegudes i on va ser considerat com el millor cava. En aquest tast, on entre d’altres tastadors hi havia el campió del món de sommeliers i reconegut “xampanyòfil”, Andreas Larsson, el Master of Wine Andrew Jefford  i el professor Jesus Barquin, van concloure que “els amants del xampany s’estan perdent aquest vi mediterrani que pot assolir la mateixa noblesa que el seu veí francès”.

També us pot interessar

Carn a la brasa acabada al forn de carbó Josper del restaurant Maison Carne
Carn a la brasa acabada al forn de carbó Josper del restaurant Maison Carne
Lourdes López | 2 comentaris
Brases, fumats i molta paciència. Fer la barbacoa a casa és complicat. En aquests restaurants de Barcelona menjareu carns, peixos i vegetals a la brasa. Sereu feliços i esmolareu l'escuradents
Imatge il·lustrativa
Isabelle Kliger, escriptora de viatges, cultura i menjar de la revista Forbes, proposa 12 vins catalans per les festes.
Imatge il·lustrativa
La Guia de Vins de Catalunya publica els millors vins d'aquesta edició 2021

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Pedro Ballesteros ha radiografiat els escumosos espanyols per publicar a la revista Decanter
Imatge il·lustrativa
Xavi Ayala
Tots els vins contenen sulfits perquè els sulfits són un component natural que contenen les plantes, les persones i els animals. Al vi, tradicionalment s'han afegit (més) sulfits per conservar-los i que no es contaminin. Us proposem cinc vins sense sulfits afegits.
Pannes de suro
Pannes de suro | Institut Català del Suro
Recuperem un article de Sergi Cortés del 2017 per explicar que els boscos d'alzina prevenen els incentis i emmagatzemen CO2 (per frenar el canvi climàtic). Catalunya fabrica la majoria de taps de suro de l'Estat
Una vintena de projectes vinícoles comparteixen coneixement a Cal Costas.
Una vintena de projectes vinícoles comparteixen coneixement a Cal Costas. | Miquel Jané
Ruth Troyano
Cal Costas, al Penedès, funciona com un viver de celleristes amb una vintena de projectes de vi que comparteixen espai i coneixement | En parlem amb el vitivinicultor Martí Giralt, que coordina el projecte col·laboratiu