vins blancs

Vins blancs: Alguns conceptes per neòfits i 4 recomanacions catalanes

Quines són les varitats blanques internacionals més utilitzades? I les varietats catalanes?

7 coses que has de saber de la varietat Parellada

| 02/09/2016 a les 08:03h
Especial: has de saber!
Arxivat a: Vins, riesling, garnatxa blanca, macabeu, xarel·lo, sauvignon blanc, vins blancs, albariño, chenin blanc, chardonnay, picapoll
Els orígens del vi blanc, igual que el seu germà el negre, es remunten a fa molts segles. Encara que els vins blancs no són tan consumits com els negres, tenen en molts casos la mateixa qualitat, complexitat, i aporten també beneficis per la salut si es consumeixen amb moderació.

Els vins blancs tenen un color groguenc, verdós o en alguns casos ataronjat -els vins blancs més envellits perden brillantor i agafen colors ataronjats i groguencs més apagats-.
Els raïms per fer un vi blanc normalment seran de varietats blanques, però poden ser també raïms negres que estiguin poc temps en contacte amb les pells. -El suc d'un raïm negre no és negre!-.
La gamma aromàtica i de sabors d'un vi blanc és extensa i pot ser molt complexa, igual que un vi negre; dolços -moscatells, Pedro Ximenes...-, secs, afruitats, herbacis, amb aromes de fusta, d'hidrocarburs, de fruits secs, de panses, fumats, etc.

La temperatura de servei d'un vi blanc acostuma a ser inferior a la d'un vi negre, però hem de tenir en compte, com a mínim, tres factors; si el vi és dolç (uns 8º C), si és jove (uns 9-10º C) o si està fermentat en bóta (uns 12º C). Si refredem massa els vins, siguin blancs, negres o rosats, perdem aromes i sabors.
 

Algunes de les varietats blanques més comuns al món:

ChardonnaySovint referida com la reina dels vins blancs. Es tracta d'un raïm resistent i versàtil que ja es conrea en moltes regions del món. Chardonnay és un dels vins més venuts al món i és fàcil trobar-lo criat en bóta. 

Riesling: Originari de la Conca del riu Rhin, es cultiva principalment a Alemanya i a la zona d'Alsacia -França-. S'utilitza per fer vins secs o vins dolços de verema tardana. La varietat permet l'envelliment i en molt bones collites dóna vins amb aromes excepcionals d'hidrocarburs i benzina quan envelleixen.

Sauvignon Blanc: La varietat francesa sol donar vins molt frescos, elegants i àcids. En general es consumeix jove perquè l'envelliment no li va massa bé.

Chenin Blanc: Originari de França, es tracta d'un raïm versàtil que produeix vins de color or força àcids. Aquest vi recorre tota la gamma de sec a dolç i pot donar aromes i sabors de meló, pera, poma o vainilla. 

AlbariñoOriginària del nord d'Espanya -Galícia- i Portugal. La varietat albariño produeix vins altament aromàtics amb sabors de fruites com la poma o la pera i de fruites cítriques. Tenen una bona acidesa i s'han fet un lloc entre els blancs del món.

Algunes de les varietats catalanes més importants:

Garnatxa Blanca:
Gran part del cultiu es troba a Tarragona però també se'n troba històricament a l'Empordà. Produeix vins amb cos i força alcohol. Vins de color groc palla, amb aromes florals i afruitats. És la varietat estrella de la DO Terra Alta que ha tret un segell per anomenar els vins 100% garnatxa Blanca.

Xarel·lo: La varietat blanca per excel·lència de la DO Penedès, tot i que es troba també en altres zones de Catalunya (Alella, Costers de Segre, Tarragona...). S'utilitza molt per fer cava (juntament amb la macabeu i la parellada). Avui en dia també és la varietat blanca per a fer vins tranquils. Produeix vins aromàtics -són típiques les aromes herbàcies com la de fonoll-, equilibrats, amb cos i estructura. 

Picapoll: Varietat blanca -també hi ha picapoll negre- autòctona del Bages. La DO Pla de Bages n'ha fet el seu estàndard i tot i que fa relativament pocs anys que es treballa produeix vins estructurats amb aromes herbàcies i cítriques. 

Macabeu: Actualment segueix essent una de les bases del cava, però també s’elabora com a vi monovarietal -de vegades amb criances considerables en bótes de roure- o com a component d’assemblatges amb altres varietats blanques. És molt freqüent al Penedès, i habitual a la Terra Alta, Empordà i Tarragona.

Parellada: Aromàticament és molt elegant, i el seu tacte és sedós malgrat l’acidesa. El vi que en surt té normalment una graduació més baixa que les altres varietats blanques, i una acidesa més elevada, cosa que la fa indicada per a vins blancs de guarda i per fer cupatges amb altres varietats.

4 recomanacions catalanes:

Capricis de Vilarnau
Xarel·lo. DO Penedès.
Fermentat en bótes de castanyer. En nas presenta aromes complexes, tropicals amb fons balsàmiques i lleugers tons que recorden la camamilla i la crema catalana. En boca és cremós i untuós, mantenint una gran frescor. És un vi profund, amb records de castanyes. Un xarel·lo diferent i molt original.
PVP: 12€

Abadal Picapoll
Picapoll. DO Pla de Bages.
Agradables aromes de fruita blanca (albercoc) amb apunts exòtics (pinya), cítrics (aranja) i florals (gessamí), així com tocs balsàmics de fonoll i menta blanca. Pas per boca ampli, glicèric i refrescant. Un vi emblemàtic de la varietat. S'ha de conèixer.
PVP: 9,50€

Només Garnatxa Blanca, Castell de Peralada
Garnatxa blanca. DO Empordà.
Aromàticament és molt intens, amb records de fruites dolces i amb unes fines notes especiades. En boca és equilibrat, fresc i rodó. Llarg i persistent, agradable en el seu conjunt i amb una marcada personalitat varietal. Un vi ben fet que val molt més del que costa.
PVP: 6€

Cultivare Blanc. Celler Domenech.Vidal
Xarel·lo. DO Penedès.
Aromes de préssec, pinya, notes florals i herba seca, combinades amb lleugeres notes de fusta. Paladar perfumat, de bona estructura i equilibri, acidesa i un final molt llarg que li dóna molta personalitat. Una agradable novetat d'aquest 2016 que s'ha de tastar. 
PVP: 18€
 

També us pot interessar

01/01/1970
Analitzem amb Màrius Fuertes les calories de la cervesa i del suc de taronja | És certa la afirmació "panxa cervesera"?
Ramon Roset | 16 comentaris
01/01/1970
Us proposem 6 bars tan sorprenents com imprescindibles per prendre unes copes de vi a la ciutat
01/01/1970
Aprèn a fer el gintònic perfecte amb el sommelier Xavi Nolla | Us donem 5 consells per fer-vos el combinat de la mateixa manera que us el faria un professional

COMENTARIS

Altres varietats auctòctones
Yago , 05/09/2016 a les 17:37
+0
-0
Que s'en ha fet del Cartoixà i del Vinyater? Als anys '50 - '60 eren varietats molt abundants pel Tarragonés. Amb el Macabeu donaven vins de força qualitat. Han desaparegut?
Blancs, els grans desconeguts
Garnatxapeluda, 06/09/2016 a les 09:15
+1
-0
Doncs jo he tastat un blanc de Costers del Segre dit Puravida, fet amb Chardonay i Macabeu del Caprabo que per 10€ està d'allò mes be, i a Makro s'hi troba un blanc de terraalta dit la Picossa que la etiqueta per no dir no diu ni qui el fa ni quina varietat porta però que per 5€ li passa la ma per la cara a la majoria de vins blancs de 10€ i mes.
Pansa blanca?
ferrangsl, 06/09/2016 a les 10:56
+0
-0
No anomeneu la pansa blanca, que diria que es força important per la D.O. Alella

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
01/01/1970
Grans Muralles 2010, un dels vins més emblemàtics de la família Torres, ha obtingut la màxima distinció al Concurs Internacional de Vins Bacchus | El Concurs ha celebrat la seva 15a edició aquesta setmana a Madrid en un tast a cegues amb 85 professionals vinícoles de rellevància mundial.
01/01/1970
Un total de 35 cellers a Girona i 40 a Barcelona donaran a conèixer de manera directa i personalitzada els seus vins a professionals del món de la restauració, l’hostaleria, les botigues especialitzades i a la premsa
01/01/1970
És el primer programa que la UAB desenvolupa en aquesta matèria per formar especialistes en la gestió i promoció de les zones vinícoles | El curs comptarà amb ponents reconeguts com Lluís Tolosa, Silvia Naranjo, Jordi Alcover i Sole G. Insua
Font de la Canya
Ramon Francàs | 1 comentari
01/01/1970
“Si el que es vol realment és “vivificar” aquesta denominació, més enllà de mil·lenàries divinitats gregues i de preguntar-nos si es té do o no, no es pot prescindir de la nova saba” | ​És força paradoxal que la DO Penedès s’hagi ‘apropiat’ d’una imatge extreta del jaciment de Font de la Canya quan el Consell Regulador d’aquesta DO mai ha col·laborat amb la recerca del jaciment