vins blancs

Vins blancs: Alguns conceptes per neòfits i 4 recomanacions catalanes

Quines són les varitats blanques internacionals més utilitzades? I les varietats catalanes?

7 coses que has de saber de la varietat Parellada

| 02/09/2016 a les 08:03h
Especial: has de saber!
Arxivat a: Vins, riesling, garnatxa blanca, macabeu, xarel·lo, sauvignon blanc, vins blancs, albariño, chenin blanc, chardonnay, picapoll
Els orígens del vi blanc, igual que el seu germà el negre, es remunten a fa molts segles. Encara que els vins blancs no són tan consumits com els negres, tenen en molts casos la mateixa qualitat, complexitat, i aporten també beneficis per la salut si es consumeixen amb moderació.

Els vins blancs tenen un color groguenc, verdós o en alguns casos ataronjat -els vins blancs més envellits perden brillantor i agafen colors ataronjats i groguencs més apagats-.
Els raïms per fer un vi blanc normalment seran de varietats blanques, però poden ser també raïms negres que estiguin poc temps en contacte amb les pells. -El suc d'un raïm negre no és negre!-.
La gamma aromàtica i de sabors d'un vi blanc és extensa i pot ser molt complexa, igual que un vi negre; dolços -moscatells, Pedro Ximenes...-, secs, afruitats, herbacis, amb aromes de fusta, d'hidrocarburs, de fruits secs, de panses, fumats, etc.

La temperatura de servei d'un vi blanc acostuma a ser inferior a la d'un vi negre, però hem de tenir en compte, com a mínim, tres factors; si el vi és dolç (uns 8º C), si és jove (uns 9-10º C) o si està fermentat en bóta (uns 12º C). Si refredem massa els vins, siguin blancs, negres o rosats, perdem aromes i sabors.
 

Algunes de les varietats blanques més comuns al món:

ChardonnaySovint referida com la reina dels vins blancs. Es tracta d'un raïm resistent i versàtil que ja es conrea en moltes regions del món. Chardonnay és un dels vins més venuts al món i és fàcil trobar-lo criat en bóta. 

Riesling: Originari de la Conca del riu Rhin, es cultiva principalment a Alemanya i a la zona d'Alsacia -França-. S'utilitza per fer vins secs o vins dolços de verema tardana. La varietat permet l'envelliment i en molt bones collites dóna vins amb aromes excepcionals d'hidrocarburs i benzina quan envelleixen.

Sauvignon Blanc: La varietat francesa sol donar vins molt frescos, elegants i àcids. En general es consumeix jove perquè l'envelliment no li va massa bé.

Chenin Blanc: Originari de França, es tracta d'un raïm versàtil que produeix vins de color or força àcids. Aquest vi recorre tota la gamma de sec a dolç i pot donar aromes i sabors de meló, pera, poma o vainilla. 

AlbariñoOriginària del nord d'Espanya -Galícia- i Portugal. La varietat albariño produeix vins altament aromàtics amb sabors de fruites com la poma o la pera i de fruites cítriques. Tenen una bona acidesa i s'han fet un lloc entre els blancs del món.

Algunes de les varietats catalanes més importants:

Garnatxa Blanca:
Gran part del cultiu es troba a Tarragona però també se'n troba històricament a l'Empordà. Produeix vins amb cos i força alcohol. Vins de color groc palla, amb aromes florals i afruitats. És la varietat estrella de la DO Terra Alta que ha tret un segell per anomenar els vins 100% garnatxa Blanca.

Xarel·lo: La varietat blanca per excel·lència de la DO Penedès, tot i que es troba també en altres zones de Catalunya (Alella, Costers de Segre, Tarragona...). S'utilitza molt per fer cava (juntament amb la macabeu i la parellada). Avui en dia també és la varietat blanca per a fer vins tranquils. Produeix vins aromàtics -són típiques les aromes herbàcies com la de fonoll-, equilibrats, amb cos i estructura. 

Picapoll: Varietat blanca -també hi ha picapoll negre- autòctona del Bages. La DO Pla de Bages n'ha fet el seu estàndard i tot i que fa relativament pocs anys que es treballa produeix vins estructurats amb aromes herbàcies i cítriques. 

Macabeu: Actualment segueix essent una de les bases del cava, però també s’elabora com a vi monovarietal -de vegades amb criances considerables en bótes de roure- o com a component d’assemblatges amb altres varietats blanques. És molt freqüent al Penedès, i habitual a la Terra Alta, Empordà i Tarragona.

Parellada: Aromàticament és molt elegant, i el seu tacte és sedós malgrat l’acidesa. El vi que en surt té normalment una graduació més baixa que les altres varietats blanques, i una acidesa més elevada, cosa que la fa indicada per a vins blancs de guarda i per fer cupatges amb altres varietats.

4 recomanacions catalanes:

Capricis de Vilarnau
Xarel·lo. DO Penedès.
Fermentat en bótes de castanyer. En nas presenta aromes complexes, tropicals amb fons balsàmiques i lleugers tons que recorden la camamilla i la crema catalana. En boca és cremós i untuós, mantenint una gran frescor. És un vi profund, amb records de castanyes. Un xarel·lo diferent i molt original.
PVP: 12€

Abadal Picapoll
Picapoll. DO Pla de Bages.
Agradables aromes de fruita blanca (albercoc) amb apunts exòtics (pinya), cítrics (aranja) i florals (gessamí), així com tocs balsàmics de fonoll i menta blanca. Pas per boca ampli, glicèric i refrescant. Un vi emblemàtic de la varietat. S'ha de conèixer.
PVP: 9,50€

Només Garnatxa Blanca, Castell de Peralada
Garnatxa blanca. DO Empordà.
Aromàticament és molt intens, amb records de fruites dolces i amb unes fines notes especiades. En boca és equilibrat, fresc i rodó. Llarg i persistent, agradable en el seu conjunt i amb una marcada personalitat varietal. Un vi ben fet que val molt més del que costa.
PVP: 6€

Cultivare Blanc. Celler Domenech.Vidal
Xarel·lo. DO Penedès.
Aromes de préssec, pinya, notes florals i herba seca, combinades amb lleugeres notes de fusta. Paladar perfumat, de bona estructura i equilibri, acidesa i un final molt llarg que li dóna molta personalitat. Una agradable novetat d'aquest 2016 que s'ha de tastar. 
PVP: 18€
 

També us pot interessar

Imatge il·lustrativa
01/01/1970
Analitzem amb Màrius Fuertes les calories de la cervesa i del suc de taronja | És certa la afirmació "panxa cervesera"?
Imatge il·lustrativa
Ramon Roset | 16 comentaris
01/01/1970
Us proposem 6 bars tan sorprenents com imprescindibles per prendre unes copes de vi a la ciutat
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
per Màrius Fuertes, enòleg

COMENTARIS

Altres varietats auctòctones
Yago , 05/09/2016 a les 17:37
+0
-0
Que s'en ha fet del Cartoixà i del Vinyater? Als anys '50 - '60 eren varietats molt abundants pel Tarragonés. Amb el Macabeu donaven vins de força qualitat. Han desaparegut?
Blancs, els grans desconeguts
Garnatxapeluda, 06/09/2016 a les 09:15
+1
-0
Doncs jo he tastat un blanc de Costers del Segre dit Puravida, fet amb Chardonay i Macabeu del Caprabo que per 10€ està d'allò mes be, i a Makro s'hi troba un blanc de terraalta dit la Picossa que la etiqueta per no dir no diu ni qui el fa ni quina varietat porta però que per 5€ li passa la ma per la cara a la majoria de vins blancs de 10€ i mes.
Pansa blanca?
ferrangsl, 06/09/2016 a les 10:56
+0
-0
No anomeneu la pansa blanca, que diria que es força important per la D.O. Alella
Pansa Blanca = xarel·lo
Anònim, 25/04/2018 a les 09:20
+0
-0
La varietat Pansa Blanca d'Alella és la mateixa que el Xarel·lo a la resta del territori

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
Grans Muralles 2010, un dels vins més emblemàtics de la família Torres, ha obtingut la màxima distinció al Concurs Internacional de Vins Bacchus | El Concurs ha celebrat la seva 15a edició aquesta setmana a Madrid en un tast a cegues amb 85 professionals vinícoles de rellevància mundial.
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
L'entrada de l'estiu arriba amb la calor i els escumosos rosats són bons aliats per aquestes èpoques de l'any | Recomanem 10 vins rosats amb bombolles perfectes per a l'aperitiu i per acompanyar àpats com amanides, arrossos i mariscs.
Imatge de la Mostra de Vins i Caves de catalunya al passatge Lluís Companys
Imatge de la Mostra de Vins i Caves de catalunya al passatge Lluís Companys | INCAVI
Ramon Francàs
01/01/1970
L’AVC diu que el govern municipal d’Ada Colau està ara més receptiu davant el projecte del Catalan Wine House | Valentí Roqueta diu que la iniciativa necessita d’un horitzó d’estabilitat política a mig termini
01/01/1970
A l’espera que els seus vins obtinguin la certificació Demeter que garanteixi que són fruit de l’agricultura biodinàmica