Advertisement

vilarnau

Parlem amb Damià Deas i Eva Plazas, gerent i enòloga de Vilarnau

Conversem amb Eva Plazas, enòloga de Caves Vilarnau i Damià Deas, gerent i enòleg de la firma penedesenca

Nou lloc web de Caves Vilarnau

| 06/07/2016 a les 07:18h
Arxivat a: Cellers, Damià Deas, Vilarnau, Capricis de Vilarnau, Capricis, Eva Plazas
Cava Capricis de Vilarnau, amb vi base xarel·lo fermentat en bóta de castanyer
Cava Capricis de Vilarnau, amb vi base xarel·lo fermentat en bóta de castanyer | Quico Ortega
Caves Vilarnau, del Grup Gonzalez Byass des del 1982, elabora prop d'un milió i mig d'ampolles anuals. Gran part del volum d'elaboració és pel Brut Nature, pel Brut Reserva i pel Reserva Rosat. Però cada vegada donen més protagonisme al Capricis de Vilarnau, un cava diferent per la seva elegància que s'elabora a partir d'un vi base fermentat en fusta de castanyer, i que porta el mateix nom que el cava; Capricis.

Segons el Damià, gerent i enòleg de Vilarnau, "l'objectiu és elaborar vins i caves com abans, no només utilitzen varietats autòctones, sinó que també fan les criances en fustes autòctones, com el castanyer o l'acàcia, fet que els dóna identitat i personalitat".

El cava Capricis 2012 ja porta un 25% d'aquest vi base, i la propera collita, la 2013 -que sortirà per nadal-, en portarà ja més d'un 50%. Fan unes 3500 ampolles de cava Capricis, un escumós greixós, amb un carbònic ben integrat que potencia les aromes i la tannicitat.
 

Eva Plazas, Enginyera Tècnica Agrícola i Enòloga | Foto: Quico Ortega


Preguntem a l'Eva Plazas, enòloga de Caves Vilarnau, perquè un vi fermentat amb castanyer, que després fa de vi base pel cava?
Trobo que el Capricis és un vi molt indígena. Elaborat amb una varietat autòctona, la xarel·lo i una fusta que antigament es feia servir al Penedès, el castanyer procedent dels boscos del Montseny. Els mercats americans o anglesos valoren molt aquests detalls -Vilarnau exporta el 65% de la producció-, perquè expliquen territori i paisatge.

Per territori i paisatge, la varietat subirat parent... Parla'ns del vostre cava fet amb aquest raïm
Eva: Tot i que és una varietat de viticultura difícil perquè és molt sensible a la botritis, és una de les varietats més antigues del Penedès, i ens agrada molt perquè dóna vins molt aromàtics i molt cremosos en boca.
 

Damià Deas, gerent i enòleg de Caves Vilarnau | Foto: Quico Ortega


Damià, per quan un vi negre?
Hem plantat garnatxa, 70% de la varietat tradicional i 30% de la peluda -de gra més petit-, que potser utilitzarem en un primer moment pel cava rosat. La idea és anar abandonant el cabernet sauvignon per donar pas a les nostres varietats més tradicionals. Crec que té un gran potencial per fer vi base per caves rosats. S'ha de collir sense madurar molt, per fer maceracions molt curtes. Això permet fer rosats més pàl·lids.

Tipus Provençals?
Damià: De fet el color no hauria de ser cap obsessió, si macerem poc sortirà un color "pell de ceba" però no ens enganyem, amb un fort caràcter mediterrani marcat per la fruita vermella.

Heu inaugurat fa poc una caldera de biomassa que utilitza les restes orgàniques de la poda de la vinya com a font d'energia renovable...
Damià: La nostra filosofia va cap aquí. El 2016 ja tindrem tota la vinya certificada ecològica (segell CCPAE). o sigui que en dos o tres anys, tot el nostre producte serà ecològic. Creiem que el Penedès és un territori privilegiat per treballar amb raïm ecològic -tot i que té més risc-, per les poques pluges i la manca de fongs.
Eva: La varietat xarel·lo té els grans molt separats i té la pell molt dura, és perfecte pel cultiu ecològic.

I el pas a la biodinàmica?
Eva: Biodinàmica? Jo miro el calendari de la lluna, o sigui que més que biodinàmics podríem dir que som llunàtics...
Damià: Seria bo que la biodinàmica estigués certificada, que si no tens el segell Demeter no poguessis dir que ets biodinàmic. Però per mi el més important ara mateix és que dels 240 cavistes que hi ha aproximadament, només una vintena produïm amb raïm i no amb compra de vi base. I això hauria de sortir a l'etiqueta, igual que la quantitat de sulfurós total que porta.

Algun projecte nou?
Eva: Estem treballant amb un vi fet en àmfores de 15 litres. I les àmfores són del nostre terrer. El vi porta parellada i xarel·lo. Té més acidesa, i volem transmetre la mineralitat del nostre terreny calcari.

També us pot interessar

Amb què acompanyarem les bombolles de la revetlla?
Amb què acompanyarem les bombolles de la revetlla? | Pixabay
Laura Conde | 1 comentari
Cinc propostes ideals per acompanyar una beguda versàtil i gastronòmica com el cava.
Imatge il·lustrativa
Ramon Francàs
Selecció de 10 vins que demostren el gran potencial del vi cooperatiu català.
Imatge il·lustrativa
Sergi Cortés | 1 comentari
Encetem una proposta setmanal on entrevistarem els restaurants guanyadors de l'última edició del Cartaví | Sergi de Meià, del restaurant Sergi de Meià, ens explica l'actualitat i com veu el futur post Covid-19.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

 

 
Imatge il·lustrativa
El celler reafirma així la seva aposta pels Grans Reserves ecològics | Singular amplia la gamma dels monovarietals com Milesimé, Milesimé Rosé i Blanc de Noirs
Imatge il·lustrativa
Descobrir o redescobrir l'Empordà vinícola és una experiència que va molt més enllà d'una visita i un tast | T'ajudem a triar algunes de les millors experiències
Imatge il·lustrativa
La vinya a Catalunya s'encamina cap a ser majoritàriament ecològica | Les dades del CCPAE (Consell Català de la Producció Agrària Ecològica) mostren que més d'un terç de les vinyes catalanes ja són ecològiques
Barri del Molí d'en Rovira a Vilafranca.
Barri del Molí d'en Rovira a Vilafranca. | Grup Patrimoni Històric de l'Arquitectura del Vi de Vilafranca
Jordi Bes
Els diversos destins d'un barri vinícola, una casa senyorial i un celler modernista fan témer que la seva preservació es vegi compromesa, almenys tal com se'ls coneix ara | Historiadors i arquitectes fan un toc d'atenció a Vilafranca del Penedès per no malmetre el conjunt de les naus del carrer del Comerç, nascudes el segle XIX amb el ferrocarril per comerciar amb el vi