Vi

Un celler reprodueix «in vitro» varietats de vinya recuperades d'abans de la Fil·loxera

Després de 18 anys d'experimentació i anàlisi en vivers i conreus, la firma acaba d'empeltar gairebé una hectàrea de Moneu al Penedès

Enoturisme i sommelieria al CETT, disciplines a l’alça que requereixen de professionals experts

| 01/06/2016 a les 14:02h
Arxivat a: Els vins de la setmana, Fil·loxera, vinya, experimentació, celler, vi
Pla sencer de tres agricultors empeltant ceps
Pla sencer de tres agricultors empeltant ceps | Cellers Torres
Cellers Torres lidera un mètode científic basat en la reproducció 'in vitro' de diverses varietats de vinya recuperades d'abans de la Fil·loxera per comprovar si es poden reintroduir a Catalunya i verificar si són vàlides per fer vi. Des dels laboratoris ubicats al celler central, a Pacs del Penedès, l'equip de recerca analitza la viabilitat de varietats desconegudes a través de ceps que els han fet arribar diversos viticultors.

El director general de Cellers Torres, Miquel Torres, assegura que la metodologia científica que utilitzen garanteix el "rigor" a l'hora d'identificar les varietats ancestrals, les quals considera "un tresor".

Seguint aquest sistema, Torres ha identificat gairebé 50 tipus diferents de vinya, però només sis s'han considerat aptes per fer vi. Un exemple és la Moneu, que s'acaba d'empeltar en gairebé una hectàrea de vinya a l'Alt Penedès, 18 anys després d'haver-ne localitzat un cep prop de Querol (Alt Camp).
 
L'empelt fet aquesta setmana a la finca del Castell de la Bleda (a Santa Margarida i els Monjos) és el pas final d'un procés iniciat amb l'anàlisi d'ADN d'un cep desconegut. Després de contrastar les dades amb el banc genètic de la Universitat de Montpeller, a França, i un cop descartat el seu ús en l'actualitat, Cellers Torres va començar a estudiar com recuperar la varietat. "La identificació amb rigor és clau", explica Miquel Torres, que reconeix el perill de confondre un cep desconegut amb alguna varietat ja existent abans d'iniciar tota la feina al laboratori.

La responsable del Departament d'Agricultura de Cellers Torres, Montse Torres, apunta que el procés de la recuperació no té un calendari estipulat, ja que l'anàlisi al laboratori pot topar amb diversos "inconvenients científics", depenent dels tipus de virus que contingui el cep que es vol reproduir. Quan la planta original està sanejada –que pot trigar un mínim de dos anys- és quan s'introdueixen els seus gens en petites branques creades 'in vitro'.

La vinya creix en tubs on es controla la llum i la temperatura, i després abandona el laboratori per començar a desenvolupar-se en un viver, on s'adapta al clima real i se n'extreuen els primers esqueixos per empeltar en ceps d'una finca experimental. D'aquí se n'elabora el primer vi, en quantitats reduïdes, que van dels 5 als 1.000 litres. Si l'empresa veu que el vi és vàlid, empelta una extensió més àmplia de vinya, com ha fet aquesta setmana, per completar la fase experimental.

Miquel Torres destaca que l'empelt, com el de la varietat Moneu, es fa en ceps vells. En aquest cas, tenen més de 35 anys, de manera que s'agilitza tot el procés: "permet tenir la collita abans gràcies a ceps desenvolupats que tenen més accés als minerals perquè tenen les arrels sòlides", explica. Alhora, assegura que "la qualitat del raïm i del vi que s'obtingui pot ser millor que amb ceps joves".

Torres admet que la recuperació de varietats de vinya ancestrals és un projecte que "requereix molt temps i inversió", i que inicialment té un caire "romàntic" que trigarà anys a ser econòmicament rendible. L'objectiu a llarg termini, afirma Miquel Torres, és "aconseguir recuperar el patrimoni de la vinya" amb la intenció de "compartir-lo com a projecte de país".

Per culminar la recuperació de la varietat de vinya ancestral i que aquesta es pugui utilitzar per fer vi, però, cal que la validin tant el Ministeri d'Agricultura com la DO de la zona on es vulgui comercialitzar –en aquest últim cas, la DO Penedès-.

Miquel Torres lamenta que en aquest punt s'alenteixi tot el procés. "Les empreses sempre van per davant de les administracions, i voldríem que els propers anys això s'igualés", assegura, i recorda que és el sector privat qui s'ha encarregat d'"experimentar, comprovar quin tipus de sol i clima necessita la vinya i verificar que serveix per fer vi de qualitat".

Projecte" il·limitat"

Miquel Torres està convençut que la recuperació de varietats de vinya ancestrals és un projecte que "no té límit". Després de tres dècades d'iniciar la recerca dels primers ceps desconeguts, considera que les varietats recuperades "són només una petita part" de totes les que existien abans de la plaga de la Fil·loxera. Tot i que el Penedès ha estat la zona on el projecte ha estat més productiu, Torres també està reintroduint varietats a la DO Conca de Barberà i a la DO Costers del Segre.

Mentre la recuperació de vinyes de l'antiguitat comença a quallar a Catalunya, el director general de Cellers Torres ha assegurat que la firma també ha començat a desplegar aquesta iniciativa a altres zones vinícoles de l'estat espanyol.

Així, ha fet la crida a viticultors de la Rioja, Ribera del Duero, Rueda i Rias Baixas per a què els facin arribar exemplars de ceps de varietats no identificats.

També us pot interessar

Amb què acompanyarem les bombolles de la revetlla?
Amb què acompanyarem les bombolles de la revetlla? | Pixabay
Laura Conde
Cinc propostes ideals per acompanyar una beguda versàtil i gastronòmica com el cava.
Imatge il·lustrativa
Ramon Francàs
Selecció de 10 vins que demostren el gran potencial del vi cooperatiu català.
Imatge il·lustrativa
Sergi Cortés | 1 comentari
Encetem una proposta setmanal on entrevistarem els restaurants guanyadors de l'última edició del Cartaví | Sergi de Meià, del restaurant Sergi de Meià, ens explica l'actualitat i com veu el futur post Covid-19.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Fill de Sant Climent Sescebes i nascut en terrenys de pissarra i sorra neix un dels vins negres més interessants de l'Alt Empordà.
Imatge il·lustrativa
Lourdes López
Amb allioli a dojo, més eixutes, amb tècniques de cocció que requereixen hores, amb salses de rebost impossible.... Aquestes són algunes de les millors braves que podeu tastar a una de les ciutats més 'braveres' del món.
Imatge il·lustrativa
El periodista lloa les bondats de l'Empordà, amb els seus paisatges, pobles medievals, gastronomia i vi.
Imatge il·lustrativa
La nova normalitat no atura l’activitat estiuenca de la DO Catalunya; concerts i activitats amb totes les mesures de seguretat