Opinió

​Gràcies, Bertín

«El senyor Osborne i els seus convidats tenen el bon gust d’acompanyar primer la conversa i després, el sopar, d’una copa de vi. Celebrem-ho.»

| 21/03/2016 a les 18:41h
Arxivat a: Opinió, Sole G Insua, Opinió
Molt s’està parlant aquests darrers dies del sempre “campechano” Bertín Osborne i del seu miracle d’audiència “En tu casa o en la mía”. Els motius del seu divorci -sembla ser que molt poc amistós- amb TVE ocupen planes als diaris i les imitacions del seu programa, moltes hores a la televisió i a la ràdio. Més enllà d’alguns dels seus comentaris durant les entrevistes, més propis de la televisió en blanc i negre, la majoria dels imitadors coincideixen en col·locar en els seus gags un mateix element: una enorme i desmesurada copa de vi negre.

El senyor Osborne i els seus convidats tenen el bon gust d’acompanyar primer la conversa i després, el sopar, d’una copa de vi. Celebrem-ho. En un panorama televisiu on gairebé tota la ficció és conreu adobat per a estratègies de branded content d’altres begudes (simplificant, publicitat que no ho sembla) amb pressupostos en marketing més generosos, és de celebrar que un programa líder en audiència tingui com un dels ingredients habituals l’ampolla de vi. Fins i tot és de celebrar que a programes d’humor com al "Polònia" no els hi passi per alt la copa de vi.

El fet és realment extraordinari: en primetime, i amb un seguiment enorme a l’Estat Espanyol i també a Catalunya, personatges populars, estimats i admirats per molta gent beuen i gaudeixen del vi. Són ja moltes les ocasions en què, implicada en projectes televisius on apareixia el vi -en horari protegit i no protegit-, hem tingut problemes amb òrgans de control o hem rebut recomanacions que no acabàvem d’entendre. El simple fet que un presentador o convidat apropés els llavis a una copa de vi semblava poc menys que un atac en tota regla a la moral i als bons hàbits de la ciutadania. Mitja hora abans l’espectador fàcilment havia assistit a un tiroteig o a qualsevol altra pràctica que atemptava contra la salut física i emocional. En quin moment hem oblidat la importància del vi en la nostra cultura? Caldria recordar que el consum de vi forma part de la nostra admirada dieta mediterrània. Amb moderació? Evidentment. Qualsevol dieta saludable comença pel sentit comú.

En un context en el qual el canvi d’hàbits ha esborrat l’ampolla de vi durant els àpats diaris a casa (qui dina amb la família a diari?), el repte del vi passa per recuperar i conquerir espais i nous moments pel consum. Cal ancorar el vi en l’imaginari col·lectiu, en el nostre dia a dia. Benvingut sigui l’espai d’en Bertín si aquest és un dels seus efectes col·laterals.

Contingut relacionat

Imatge il·lustrativa
Empar Moliner | 2 comentaris
16/02/2016

També us pot interessar

Imatge il·lustrativa
L’Oficina Espanyola de Patents i Marques n’ha prohibit el registre del logotip perquè el considera inconstitucional | Lovers Wine Elegance manté el logotip amb el llaç i hi incorpora un segell amb la paraula “censurat” sobre un fons groc
Rubén Pol, sommelier del restaurant Disfrutar
Rubén Pol, sommelier del restaurant Disfrutar | Francesc Guillamet
Sergi Cortés | 1 comentari
Parlem amb el Rubén Pol, sommelier del restaurant barceloní Disfrutar
Imatge il·lustrativa
Aprèn a fer el gintònic perfecte amb el sommelier Xavi Nolla | Us donem 5 consells per fer-vos el combinat de la mateixa manera que us el faria un professional

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Salmos 2016 de Família Torres obté el Priorat Trophy del certamen | El jurat està format per 400 experts de vi de 38 països, entre ells Masters of wine
Imatge il·lustrativa
Aquesta setmana també s'ha collit Mas de la Rosa, la vinya de més de 80 anys a la zona de Porrera
Imatge il·lustrativa
Finca Viladellops i l’Arxiu Nacional de Catalunya han constituït el centre d’interpretació de l’arxiu de la família Desvalls, que acull permanentment l’exposició “Els Desvalls i Catalunya. Un llinatge noble català en la història”
Imatge il·lustrativa
Ramon Francàs
Jaume Gramona decideix finalment no presentar candidatura | Per primer cop hi ha dues candidatures i eleccions a la Uvipe, fundada el 1977