Qui ha tingut la desagradable experiència de viure una ressaca coneix de primera mà els seus principals símptomes: malestar, letargia, fatiga extrema, confusió mental, mal de coll, mal de cap, marejos, vòmits, aspecte cansat i deshidratació. El terme ressaca (tècnicament alcoholisme agut) indica els efectes d’una intoxicació provocada per l’alcohol que s'acumula en la sang molt més ràpidament del que pot ser metabolitzat pel fetge.
 
Els símptomes són proporcionals a la quantitat d'alcohol ingerida; no obstant això, cada cos respon a l'alcohol de manera diferent en funció de diversos factors com el gènere, la predisposició genètica, els hàbits de consum i la ingesta simultània de medicaments, drogues i aliments. Qui no té un amic que sembla ser immune als efectes d'una nit boja? 
Tothom tendeix a pensar que la ressaca provoca que les persones es moderin en el consum d’alcohol. Una sèrie d'estudis promocionats i recopilats per l’Alcohol Hangover Research Group (Grup d’Investigació sobre la Ressaca) han demostrat el contrari: els alcohòlics tenen les ressaques més greus i no per això beuen menys. 

Què causa la ressaca? 
L’alcohol deshidrogenasa i altres enzims presents en el fetge descomponen l'etanol present a les begudes alcohòliques per la seva posterior eliminació. Una vegada que l'etanol s'ha metabolitzat, aquests enzims metabolitzen altres alcohols presents en quantitats més petites: entre ells el més comú és el metanol. El metanol es descompon en toxines com el formaldehid i l’àcid fòrmic: són aquestes que ens fan sentir malament.
De fet, una de les pràctiques més perilloses contra la ressaca és tornar a beure alcohol: dóna una temporània sensació d'alleujament però fomenta l'alcoholisme en lloc de dissuadir-nos de tornar a beure. Els enzims que descomponen els alcohols al fetge comencen sempre per l’etanol: quan estem en plena ressaca, beure més alcohol provoca que el cos deixi de descompondre metanol i torni a treballar l'etanol, donant-nos una falsa sensació de millora. En realitat estem perllongant la metabolització del metanol i els seus efectes desagradables. 

És evident que el que s'ha de fer per no tenir ressaca és beure amb moderació, però si això no s'ha fet, recomanem alguns remeis per pal·liar els efectes de la ressaca:

Beure molta aigua. L'aigua ajuda a restaurar els líquids perduts a causa de l'alcohol i és un excel·lent remei per eliminar petites quantitats d'etanol a través de suor i l'orina. L’ideal és beure lentament un parell de gots d'aigua abans d'anar a dormir per disminuir la ressaca en despertar.
Dormir al llit i de la manera més confortable possible, encara millor si disposem d’un coixí ortopèdic per prevenir el mal de coll.
Fer un esmorzar energètic a base de carbohidrats com pa, melmelada, fruita, mel, sucs naturals o un bon plat de pasta o d'arròs. Un dels efectes de la intoxicació amb alcohol és la baixada de sucre en sang: mantenir l'estómac buit allarga i augmenta la sensació de malestar. L'ideal és acompanyar els carbohidrats amb greixos i proteïnes saludables: pa amb tomàquet i oli, ous passats per aigua, alvocat i formatges frescos, salmó fumat, etc. Recordem que, a més, pa torrat, galetes i productes "secs" mitiguen la sensació de nàusea que pot acompanyar la ressaca.
Evitar salses i fregits, aliments difícils de digerir: donen una inicial sensació de millora (gràcies a la presència dels carbohidrats del pa, del sucre, dels arrebossats) però poden provocar cremor a l’estómac i posteriors trastorns gastrointestinals.
Contra l’opinió comú, és millor evitar beure més begudes excitants de l’habitual (cafè, refrescos de cola i altres): poden promoure la secreció de suc gàstric, irriten el revestiment de l'estómac i promouen la diüresi (agreujant la deshidratació del cos). Un cafè o un té després de l’esmorzar haurien de ser la ingesta màxima.
Caminar a l'aire lliure o fer esport suau: el moviment estimula l'expulsió de l'alcohol.

CONSELLS:
• Moderar la quantitat. És obvi que si no superéssim la quantitat d’alcohol aconsellada per les autoritats mèdiques (p.e. un got de vi per les dones, dos pels homes) no tindríem ressaca. Dit això cadascú hauria de conèixer el seu "punt de no retorn" i evitar superar-ho. 
• Alternar begudes alcohòliques amb aigua o altres begudes. Un bon consell és demanar sempre aigua a la vegada i allargar els còctels, per exemple reduint la quantitat de ginebra en els gintònics.
• Es preferible beure cervesa o vi a licors i destil·lats, especialment si preveiem una llarga nit de marxa.
• Evitar beure amb l’estómac buit: l'absorció de l'alcohol després d'un àpat consistent i ric en greixos és més lent i els efectes menys greus. 
• No barrejar l’alcohol amb fàrmacs i drogues.