12 coses que no sabies de la vinya, l'element més important per fer un bon vi

El vi neix a la vinya, és a dir, que amb un bon raïm podrem fer un bon vi si en som capaços, objectiu impossible amb un raïm de poca qualitat.

​Què té més calories, una cervesa o un suc de taronja?

| 12/01/2022 a les 06:43h
Especial: Formació
Arxivat a: Per aprendre'n, vinya, raïm
Vinya de pansa blanca de Can Matons sobre sauló
Vinya de pansa blanca de Can Matons sobre sauló | Can Matons
1. La vinya pertany a la família de les vitàcies. Dels catorze gèneres diferents només un, el Vitis i més concretament encara l'espècie vinifera, és d’interès per a la producció de raïm que serà convertit en vi.
 
2. Les seves arrels poden arribar fins als vint metres de fondària. El seu cicle biològic passa per un adormiment hivernal que minimitza al màxim les funcions vitals, reactivant-se a la primavera amb l’aparició de fulles i flors. A principis d’estiu es formen els grans de raïm que aniran madurant al llarg de l’estació fins aconseguir la coloració, mida i composició òptimes per ser recollits mitjançant la verema, al setembre i l’octubre, tenint-los així a punt per a la vinificació. 

3. A partir del tercer o quart any el cep ja pot donar fruita apta per a l’elaboració de vi i la seva vida productiva pot allargar-se fins a més de cinquanta o seixanta anys.
 

Celler Fargas Fargas Foto: DO Pla de Bages


4. Pel que fa al sòl, podem dir de manera genèrica que els terrenys calcaris i argilosos (roques sedimentàries) amb bon drenatge i pobres en matèria orgànica representen un acolliment ideal.
 
5. Cal tenir present que la generació d’aromes és directament proporcional a l’augment de la temperatura, tot i que quan aquesta és massa elevada el contingut aromàtic és difícil de retenir. D’altra banda, les glaçades de primavera són ben poc desitjables. Aspecte de molta importància és la humitat relativa que ha de trobar-se, generalment, entre un 40 i un 70%.
 
6. La fil·loxera va ser un paràsit que a mitjans segle XIX va devastar tota la vinya. Xuclava la saba dels ceps des de les arrels, consumia de manera ràpida i fulminant les plantes. El pugó havia arribat el 1863 d’Amèrica, on curiosament no actuava amb la virulència que ho feia a Europa, entrant a Catalunya per l’Empordà el 1879. L’única solució possible, que no era altra que arrencar els ceps, plantar peus americans, resistents als efectes del paràsit perquè havien sofert una evolució conjunta, i empeltar-hi ceps europeus, de qualitat molt superior.
 

7. El marc de plantació. El viticultor decidirà quina ha de ser la distribució dels ceps que suposi més avantatges sobre el terreny. Els factors que cal valorar per prendre la decisió són, entre altres, el clima, el vigor de la planta, la fertilitat del sòl, el sistema de poda que s’aplicarà i si les tasques físiques seran manuals o bé mecanitzades.
Un cop plantada i empeltada la vinya s’ha de mantenir acuradament segons les necessitats de cada moment. Al vinyar algunes tasques de dedicació més intensiva són marcadament estacionals, com la poda o la verema, però no pot oblidar-se que cal prestar-li atenció durant tot l’any. No deixa de ser captivador veure com alguns elaboradors posen el sòl al davant de tot i de tothom, de manera inqüestionable.
 
8. La poda. El cep és una planta enfiladissa que creixerà fins a límits insospitats si no es procura el contrari. Amb la poda s’aplica el sistema de conducció que guia la planta perquè adquireixi les dimensions i la forma que més s’adigui a les necessitats de cada viticultor. Mitjançant la poda també se’n controla el rendiment, és a dir, la quantitat de raïm que produirà.

9. El rendiment incideix en la qualitat del vi que s’obté, en la mesura que s’aconsegueixi concentrar el vigor de la planta en la fruita que acabi donant. Podem dir, en termes generals, que a menys rendiment de la planta, més qualitat de la fruita, i a més rendiment, més quantitat de raïm.
 

Foto: Maria Rosa Ferré


10. Plagues i malalties. Com tot organisme viu, el cep pot patir malalties i accidents. Els atacs per part d’insectes, paràsits i microorganismes són els grans responsables d’alteracions a la planta. Dos exemples són el mildiu i l’oïdi o cendrosa. El tractament d’aquestes patologies pot ser divers, tenint sempre present que els tractaments químics emprats en excés provoquen un trencament de l’equilibri ecològic i biològic de la planta.
 
11. El calendari bàsic de feina. Les feines bàsiques, en termes generals, per al manteniment del vinyar són:
-Tardor: amb la verema acabada i el raïm fora del camp, es pot netejar la vinya i es pot airejar el terreny amb una llaurada.
-Hivern: per mitjà de la poda s’eliminen els sarments de l’any anterior.
-Primavera: s’eliminen els brots que no convenen, sobretot els que creixen per sota de l’empelt, i es pot llaurar. 
-Estiu: es valora l’eliminació de les herbes i s’apliquen els tractaments davant les possibles malalties aparegudes. Durant la darrera part de l’estiu i les primeres setmanes de la tardor ja es pot collir el raïm.
 
12. El vi neix a la vinya. Cal tenir present de manera constant que el vi neix a la vinya, que amb un bon raïm podrem fer un bon vi si en som capaços, objectiu impossible amb un raïm de poca qualitat. Sense cap mena de dubte la feina que es faci a la terra determinarà en mesura altament considerable el resultat final, el vi que es podrà beure.

També us pot interessar

Imatge il·lustrativa
El Principia Mathematica del celler Alemany i Corrio és el "best overall" d'una llista de 10 grans vins blancs on també apareix, en la novena posició, l'Auzells de Tomàs Cusiné
Imatge il·lustrativa
“Avui sí que soc capaç de denunciar-ho i de dir prou”, comenta en un vídeo a Twitter.
Imatge il·lustrativa
Ca N'Estella torna a guanyar un "Platinum" als concursos anglesos Decanter amb el Rabetllat i Vidal Gran Reserva Xarel·lo

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Sergi Cortés
Després de 13 anys de criança, Llopart treu al mercat un escumós de xarel·lo de vinya molt vella (del 1935) a un preu de 125 euros.
Imatge d'una anterior edició de ProWein
Imatge d'una anterior edició de ProWein | ProWein Düsseldorf
Prowein Dusseldorf canvia les dates del certàmen i progama la fira els mateixos dies que la London Wine Fair, que ha emès un comunicat titllant el canvi "d'atac frontal".
Imatge il·lustrativa
Foto: Acadèmia de Poda
Xavier Bassa
El Xavier Bassa ens explica què és la biodinàmica i ens recomana cinc vins elaborats sota aquests preceptes.
Alba Balcells, directora general de l'INCAVI
Alba Balcells, directora general de l'INCAVI | INCAVI
La presentació del nou pla estratègic per als propers anys i el desplegament de la llei de la vitivinicultura, els dos eixos més rellevants