Comitè de Tast: Trepats DO Conca de Barberà

| 09/12/2014 a les 10:19h
Arxivat a: Reportatges
Tastem vins negres de la do Conca de Barberà fets amb la varietat trepat. Vins originals, especiats, herbacis però també afruitats. Reunits a l'escola CETT, tasten; Àngel Garcia Petit, Ramón Roset, Carola Sitjas, Xavier Bassa i Blanca Ozcáriz
La varietat trepat és típica de la zona de la Conca de Barberà, tot i que la podem trobar en altres zones catalanes com Costers del Segre. Estem acostumats a trobar aquesta varietat acompanyant vins i caves rosats, però no encara ens pot sobtar tastar-los vinificats en negre. La seva originalitat no deixa indiferent. Una varietat de fruits grans i compactes, bastant sensible a gelades i sequeres, i que per això que necessita sòls poc calorosos per desenvolupar-se bé.


 
La varietat es defineix per tenir poc color i una graduació alcohòlica força moderada que dóna uns vins lleugers, molt frescos, amb fruita però alhora herbacis i amb molta presència d'espècies. Les regalèssies i els llorers també ens donen tipicitat a aquests vins.
Segurament quan olorem aquests vins sabrem identificar-los perfectament, i és per això que a Cupatges hem cregut interessant tastar aquesta varietat, perquè marca molt la tipicitat (difícil en els nostres vins si marxem de zones i varietats molt concretes). Vins reconeixibles, sense grans pretensions però frescos, lleugers, per beure en qualsevol ocasió. Els vins negres de trepat, la petita joia de la DO Conca de Barberà.
 
Petit Carlania 2013, de Carlania Celler:
Comencem el tast amb aquest vi fet només amb trepat. A la Blanca la sorprèn molt, hi troba molt llevat, maduixes i tocs de plàtan. Al principi marca força les aromes làctiques, però a poc a poc desapareixen, comenta l'Àngel, afegint que li troba un toc salí. Pel Ramon és un vi que marca la fruita del bosc, però jove, i amb domini de pebre (sobretot blanc). Per la Carola, té un cert taní, és suau i fàcil, però no prim.
Un perfil de vi jove que, com tots els que tastem, respon als trets característics de la varietat trepat, i que podreu trobar al mercat per menys de 8€ l'ampolla.
 
Gatzara 2013, de Gatzara Vins:
100% trepat, amb 12,5% Vol. Aquest vi en general manté els trets característics del primer, responent també fidelment a la varietat. Potser la principal diferència és que no hi trobem les notes làctiques del Petit Carlania, de iogurts de fruits vermells. Aquest, pel Ramon, recorda un vi natural (sense ser-ho). Hi troba groselles, i molts tocs especiats. La Carola l'hi troba espècies dolces, també groselles, i afegeix magrana i notes de fenc. L'Àngel i el Xavier coincideixen a dir que el troben, amable, fresc i amb bona acidesa. Es troba al mercat a un 11.90€.
 
La Cuca de Llum 2013, de Succés Vinícola:
Aquest trepat 100% de 13% Vol. prové de vinyes de Barberà de la Conca i Sarral.
Seguim amb un perfil similar als anteriors, tot i que aquest el trobem una mica més balsàmic. Per l'Àngel, és més carnós i té més volum. El Xavier hi troba fruita vermella intensa i un regust persistent en boca. El Ramon afegeix que és més alcohòlic que els anteriors però que està ben integrat. És rodó i amb bona astringència. Sorprèn la bona aportació de fruita vermella.
Aquest vi també el podem trobar al mercat per menys de 8€.
 
Trepat 2013 de Josep Foraster:
13% Vol. Aquest trepat marca la bóta sense deixar de ser un vi fresc i llaminer. Els 5 mesos de criança en fusta de roure francès li aporten notes anisades i torrades que harmonitzen a la perfecció amb les espècies de la varietat. Pel Ramon, un vi llaminer, fresc i amb bona acidesa. Per la Blanca, dominen les fruites vermelles i els tocs herbacis.
Aquest trepat, que ja coneixien la majoria de tastadors, aporta una nova discussió a la taula. Tots els vins tastats fins ara tenen la particularitat de semblar vins rosats amb colors pujats, o negres amb poc color, i que faríem bé de no comparar-los amb varietats franceses com la "pinot noir", ja que la trepat que té els seus propis trets característics, necessita més recorregut de vinificació en negre per esbrinar tot el seu potencial.
 
Trempat 2013, Vins de Pedra:
14% Vol. Trepat 100%. Aquest és un projecte personal de Marta Pedra (parella d'en Josep de *lavinyeta, Empordà). El celler està ubicat a Montblanc. El vi, segons els tastadors, és un vi molt fresc i llaminer, característiques inconfusibles del trepat. El Xavier el troba fresc i elegant. L'Àngel en destaca la fruita del bosc, la maduixa sobretot. Per la Blanca tornem a tenir presència molt agradable de pètals de rosa. I tots coincideixen a destacar-ne les notes especiades de pebre i certs tocs cítrics de taronja confitada. En resum, sensorialment parlant, un 100% trepat.
 
Trepat del Jordiet 2013, de Rendé Masdeu:
12% Vol. Aquest vi, d'agricultura ecològica, és un negre jove, però que descansa en àmfores de terrissa. Fet 100% amb trepat, té un color vermell cirera de capa mitjana. Tornem a tenir la frescor i l'elegància de la varietat. Segons el Ramon, és un vi rodó, potser amb la nota especiada menys marcada pel descans que fa dins la terrissa. L'Àngel l'hi troba notes de fenc, i bona fruitositat. Per la Blanca, té un caràcter més mineral, més complex i amb un taní molt arrodonit. Altra vegada tipicitat trepat per menys de 11€.
 
Trepat 2012 de Carles Andreu:
Per finalitzar el tast de trepats tastem el de Carles Andreu. 13,5% Vol. 100% trepat veremat amb una lleugera sobre maduració. El vi està 6 mesos en bótes de roure francès (de primer any). L'Àngel Garcia en destaca les notes de regalèssia, amb aromes suaus i els fumats lleugers del pas per bóta. Per la Blanca, té un perfil característic, igual que tots els vins tastats anteriorment, però amb una fruita més confitada. El Ramon en destaca les espècies i afegeix la canyella i la regalèssia. Té un taní suau i sedós, afegeix. També el trobem al mercat per un preu entre 12 i 13€.
 
Han tastat els vins:
Àngel Garcia Petit, enòleg i farmacèutic
Xavier Bassa, sommelier
Carola Sitjas, sommelier
Blanca Ozcáriz, enòloga 
Ramon Roset, analista sensorial 
Sergi Cortés, Cupatges


 
 






Amb la col·laboració de:
Agraïments: 

 

També us pot interessar

Ramon Roset | 16 comentaris
01/01/1970
Us proposem 6 bars tan sorprenents com imprescindibles per prendre unes copes de vi a la ciutat
01/01/1970
Aprèn a fer el gintònic perfecte amb el sommelier Xavi Nolla | Us donem 5 consells per fer-vos el combinat de la mateixa manera que us el faria un professional
01/01/1970
per Màrius Fuertes, enòleg

COMENTARIS

Criteri
Anònim, 10/12/2014 a les 15:46
+0
-0
Valoro positivament el panel de vins tastats, el Trepat com a dinamitzador de la Conca i identificador d'una tendència en l'elaboració de vins valorat cada cop més pels grans prescriptors mundials. No obstant, no m'agrada gens l'estructura de tast. ¿Què vol dir que sembla un vi natural sense ser-ho? Quan des dels mateixos sumillers es valorarà un mètode de tast estructurat com per exemple el de WSET o qualsevol altre? Estic d'acord en apropar el vi a la gent i utilitzar un llenguatge planer però no per això crec que s'hauria de deixar de tastar amb mètode.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.