Morenillo i carinyena blanca, les varietats fantasma

| 07/08/2014 a les 10:56h
Arxivat a: Opinió
per Ramón Roset
 En els darrers anys he dedicat una especial atenció a dues zones vinícoles de Catalunya que m’estimo molt, l’Empordà i la Terra Alta.
En totes dues zones m’he trobat amb una coincidència en un d’aquells temes que per més voltes que hi donis no acabes d’entendre el perquè no està resolt i et dones compte de l’absurditat en que a vegades som capaços d’arribar en la nostra societat.
Es tracta del reconeixement oficial de dues varietats de raïm. A l’Empordà la varietat en qüestió és la carinyena blanca i a la Terra Alta el morenillo. 
Tot i l’evidencia de la seva existència i singularitat, ambdues varietats no estan reconegudes ni pels respectius consells reguladors, ni per l’INCAVI.
 
Si hom parla amb les persones d’aquest estaments administratius, no són capaços de donar-te cap motiu amb prou força per explicar aquesta singularitat administrativa, reconeixent que les varietats existeixen però excusant-se amb els suposats procediments administratius per no tenir encara resolta aquesta situació.
 
El morenillo és una varietat que a la Terra Alta n’hi ha actualment una mica menys de deu hectàrees plantades. N’elaboren cellers com Bàrbara Forés, cellers Piñol, Vins del Tros, Bernavi, La Fou, La Bollidora o Daniel Estupiñà ja sigui en vins monovarietals, formant part de cupatges o ens vins experimentals. Si aquesta evidència encara no és prou contundent, en el Diccionari dels Noms dels Ceps i Raïms d’en Xavier Favà publicat per l’Institut d’Estudis Catalans l’any 2001, en l’entrada referent al Morenillo, parla de que és una varietat prou arrelada a les terres de l’Ebre, documentada a l’any 1791.
 
La carinyena blanca a l’Empordà és una varietat de les més antigues. Només cal visitar les vinyes d’aquesta varietat i veure físicament els ceps per donar-se compte que és una varietat que en molts cassos data de principis del segle XX. Els pagesos han hagut de recórrer al llarg del temps a diverses estratègies per poder-la inscriure en els registres. En molts cassos inscrivint-la com una altra varietat. Sovint aquests ceps es troben barrejats, dins d’una mateixa parcel.la amb altres varietats, donant la sensació de que en el seu moment els volguessin amagar. En l’actualitat existeixen diversos vins elaborats amb aquesta varietat, ja siguin monovarietals com formant part de cupatges. Tot i que oficialment aquesta varietat no pot aparèixer en l’etiqueta del vins que estan emparats per la Denominació d’Origen, alguns cellers obvien aquesta prerrogativa i posen explícitament el nom de la varietat en les seves etiquetes.
 
L’elaboren cellers com la Cooperativa d’Espolla, La Vinyeta, Mas Pòlit, Vinyes d’Olivardots, Martí Fabra, Mas Llunes o Còsmic Celler.
 

També us pot interessar

Imatge il·lustrativa
01/01/1970
Analitzem amb Màrius Fuertes les calories de la cervesa i del suc de taronja | És certa la afirmació "panxa cervesera"?
Imatge il·lustrativa
Ramon Roset | 16 comentaris
01/01/1970
Us proposem 6 bars tan sorprenents com imprescindibles per prendre unes copes de vi a la ciutat
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
per Màrius Fuertes, enòleg
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
Grans Muralles 2010, un dels vins més emblemàtics de la família Torres, ha obtingut la màxima distinció al Concurs Internacional de Vins Bacchus | El Concurs ha celebrat la seva 15a edició aquesta setmana a Madrid en un tast a cegues amb 85 professionals vinícoles de rellevància mundial.
Altura Máxima, el vi més alt del món, d'una vinya de 3111 metres d'altitud
Altura Máxima, el vi més alt del món, d'una vinya de 3111 metres d'altitud
Sergi Cortés
01/01/1970
Quina és la vinya més austral? Es pot fer vi a 3100 metres d'altitud? | Recorrem el planeta buscant vinyes extremes, que per la seva latitud, clima o terrer sembla una proesa fer vi
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
El curt impulsat per la Denominació d’Origen Catalunya "Bohèmia" ha guanyat el Premi del Jurat al Millor Curt en Llengua Estrangera al Long Beach International Film Festival de Nova York.
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
Les altes temperatures dels darrers dies han fet precipitar l’inici de la collita | Gramona ha obtingut el segell biodinàmic Biodyvin i el registre europeu EMAS de sostenibilitat i respecte pel medi ambient