Un gran vi

| 06/06/2013 a les 12:15h
Arxivat a: Opinió
 Per Josep Baeta, sommelier
Sovint em demanen com puc descriure un bon vi. Però, com ho faig quan el meu interlocutor desconeix el llenguatge específic utilitzat en l’entorn dels avançats en aquest món? Com puc explicar l’harmonia entre el cos, l’estructura, el bouquet, la intensitat, la complexitat o l’evolució, quan són termes tan subjectius?
La solució l’acostumo a trobar en la comparació. I que és més descriptiu que la comparació? No és cert que per descriure una aroma evoquem un record? Podríem extrapolar, doncs, la qualitat d’un vi a l’apreciació de la bellesa.
En primer lloc, caldria que ens preguntéssim què és el que realment genera admiració de la bellesa.
Pot ser un dels elements més destacats és la singularitat. Ens crida l’atenció aquella bellesa que és pròpia, diferent, singular i fora dels cànons? A mi, personalment si. Penso que la bellesa rau en l’essència  de l’autenticitat. És ben cert que els vins estandarditzats, que sempre són iguals, mateix bouquet i mateixes sensacions, agraden, però no sorprenen, no emocionen.  I l’emoció és la que ens fa sentir vius i emprendre cada dia un nou repte. Definitivament, la singularitat d’un vi és un element essencial per a emocionar-nos. Igual que la bellesa. La que és singular, pròpia i amb personalitat, és la que realment resulta atractiva. 
Però tan sols compta la singularitat? Definitivament no, és clar. Hi ha un segon element essencial: l’harmonia. Un vi ens emociona quan no hi ha estridències, quan la seva complexitat es fon com una paleta cromàtica sense cap element discordant. Quan tot lliga amb subtilesa. Si, la bellesa es igual. Les estridències saturen la percepció i desvien l’atenció a la globalitat de l’ésser. No permeten admirar la grandesa del conjunt.
Definitivament, els vins estridents no ens emocionen. 
Ja tenim dos elements essencials per a reconèixer un gran vi, singularitat i harmonia. Però no es suficient. Per a ser realment únic, un vi necessita com a mínim ser intens i complex. En efecte, la complexitat ens marcarà la percepció i ens deixarà un record perdurable, però aquesta complexitat ha d’anar estretament lligada amb la intensitat. Aquella intensitat que dóna la persistència, que fa que el record del vi s’allargui en els nostres sentits  i ens deixi una sensació agradable i perdurable en el temps. 
Igual que en la bellesa. És realment bella aquella sensació de plenitud, d’harmonia, de singularitat que ens sorprèn amb la senzillesa de la complexitat sense estridències i perdura en la nostra memòria. 
Finalment, el factor que determinarà que un gran vi destaqui entre tots els altes es l’elegància i la franquesa. L’elegància dels trets, que va estretament lligada amb l’harmonia i la franquesa com els expressi. Si, l’elegància no es compra ni es disfressa, es innata dels grans vins, com un somriure o una mirada.
 

També us pot interessar

01/01/1970
Analitzem amb Màrius Fuertes les calories de la cervesa i del suc de taronja | És certa la afirmació "panxa cervesera"?
Ramon Roset | 16 comentaris
01/01/1970
Us proposem 6 bars tan sorprenents com imprescindibles per prendre unes copes de vi a la ciutat
01/01/1970
per Màrius Fuertes, enòleg
01/01/1970
Grans Muralles 2010, un dels vins més emblemàtics de la família Torres, ha obtingut la màxima distinció al Concurs Internacional de Vins Bacchus | El Concurs ha celebrat la seva 15a edició aquesta setmana a Madrid en un tast a cegues amb 85 professionals vinícoles de rellevància mundial.
Ramon Francas
01/01/1970
Separat en dos volums, el Ramon Francàs presenta el més nou d'aquest 2017 | En aquesta segona radiografia el mercat de vins tranquils pel que fa a les novetats més importants.
01/01/1970
Javier Campo és sommelier i professor de Tecnologia de Servei a CETT-UB
01/01/1970
El concurs internacional Grenaches du Monde ha triat a la Terra Alta, i a la garnatxa catalana per extensió, com a seu per a la seva edició del 2018 | El concurs estrena el segon vídeo