El vi, a crucis

| 15/10/2012 a les 09:34h
Arxivat a: Opinió
No vull que penseu que ara vull posar-me al gremi de la restauració d’esquena, l’únic que intento amb aquestes paraules és donar un toc d’atenció i fer veure als, cada cop menys, restaurants que no tenen un equilibri en la part que li toca al vi, i que ni costa tant ni és tant difícil fer un petit pas cap a la millora en aquest aspecte.
És massa fàcil, encara, trobar locals on la cura per els seus plats estigui a nivells “Estrellats” i que fins i tot hagin volgut fer una carta de vins amb certs tocs representatius del panorama vinícola català, però,  amb el gran problema de la posada en escena i guió, que és on vull profunditzar amb aquest escrit.
Parlar del efecte “Riojitis” ni és nou ni està superat, cartes de vins amb excés de referències d’aquella regió, que lluny de fer un recull de les últimes tendències, conformen un catàleg de la noblesa castellana. Grans vins, sense cap mena de dubte, però que potser, amb menys presència, donarien pas a descobrir d’altres productes molt més propers i nous. El efecte “Riberitis” estaria argumentat d’igual manera però sense tants títols nobiliaris i noms més difícils de pronunciar.
Passat aquest punt ens trobem amb una altra barrera, molts cops insalvable, que és la dels preus. Senyors restauradors no vulguem pagar una caixa de vi amb la venda d’una sola ampolla, això ni és bo per vostè, i ni molt menys per la bodega que els fa. Uns preus ajustats al producte i sense inflades excessives, facilitaran la seva venda i rotació guanyant en consum el restaurant i permetran al client gaudir d’un vi a l’alçada dels seus plats.
I per acabar, el toc final, la cirereta del pastís, la ultima penitència, la copa.
Un cop acceptat que beurem un vi excessivament  car, fins i tot apostant per alguna referència curiosa de la carta, i perquè un dia és un dia, ens trobem davant nostre la peça més preuada de la cristiandat, el calze amb el que Crist dona a beure la seva sang. Un vidre de grossor considerable i capacitat reduïda que ens deixarà desconcertats davant del cambrer i amb el patiment afegit i possiblement encertat de que la alta temperatura del vi sigui capaç de desincrustar la calç del vidre.
En resum, un via crucis pel consumidor i amant del vi, totalment evitable, que molts cops et marca l’establiment amb una "x" difícil d’esborrar.
Els restaurants han de ser coherents i si de veritat aposten pel vi, que sigui de forma professional i complerta.

Xavi Nolla
Sommelier

També us pot interessar

01/01/1970
Analitzem amb Màrius Fuertes les calories de la cervesa i del suc de taronja | És certa la afirmació "panxa cervesera"?
Ramon Roset | 16 comentaris
01/01/1970
Us proposem 6 bars tan sorprenents com imprescindibles per prendre unes copes de vi a la ciutat
01/01/1970
per Màrius Fuertes, enòleg

COMENTARIS

Tant de bo t'escoltin els restauradors
Alex, 15/10/2012 a les 12:33
+0
-1
Em sento 100% identificat amb aquest problema que es dóna a molts restaurants on una copa i un preu al mateix nivell del menjar que hi ofereixen seria gairebé exigible.

Però no sol ser així, i quan trobem un restaurant que sí que té cura tant de la carta, com de la copa i un preu acceptable, ens estranyem i donem gràcies a Déu per haver-lo trobat, quan hauria de ser al contrari.

Tant de bo la tendència canviï poc a poc per poder gaudir d'un plaer més sense deixar-nos el sou ni perdre la paciència.
Incultura popular
Joan Pàmies, 19/11/2012 a les 19:53
+1
-0
El teu comentari és correctíssim. La gent que ens dediquem a la restauració de forma acurada i estimem els productes de la nostra terra (TOTS), desde un formatge de l'Empordà a un vi del Priorat. Ens trobem que molts dels establiments anomenats "restaurant" (aquí també obriria un gran debat) ni de bon tros tenen presents vins de les nostres terres, on segurament ni el vidre ni la temperatura de servei ni l'informació del qui el serveix és correcte.
Amb una mica més de cultura popular gastronòmica potser molts d'aquestos establiments s'haurien de reinventar.
Paciència
Mai, 07/12/2012 a les 02:58
+0
-0
Donc fè que deixar-se guiar per un bon somelier a l´hora de fer una carta per un restaurant és tenir un gol assegurat i no sols en la tria dels vins sino també a l´hora de posar preus raonables i d´acord amb la qualitat del vi. En quan a copes ens guiem moltes vegades en un bonic disseny que no sempre està del tot renyit amb els vins que servim, són pocs els establiment que poden permetre´s un stock de copes d´alta qualitat però estic segura que cada vegada es veuràn més els canvis així que paciència, i a tot això...que fem amb l´efecte "riberitis" i "riojitis"?.
Salutacions somelier de capçalera
La responsabilitat és de tots!
Ordalví, 11/01/2013 a les 16:24
+0
-0
Vagi per endavant la meva total sintonia amb el Xavi Nolla.

Estic totalment d'acord en que hem d'exigir als restaurants una mica més de sensibilitat (coneixement?) cap als vins del nostre país. Sense que calgui bandeixar els vins d'altres latituts, per allò que el gust està en la varietat, hem de tenir ben clar que la primera i més extensa opció en la carta de vins de qualsevol restaurant català han de ser els vins catalans. No és una qüestió de xovinisme, és una qüestió de lògica, de proximitat, d'autoestima i supervivència. És més, si ho fa tothom menys nosaltres, perquè ens hem de sentir provincians per fer-ho?

Però jo crec que és injust donar tota la culpa als restaurants. Al cap i a la fi, els restaurants aposten per allò que creuen que té més sortida i el que té més sortida és el que la gent demana, i si la gent demana Ribera o Rioja el restaurant els hi dóna. Per tant, crec que la responsabilitat és primera del client i consumidor. Demanem al nostre restaurant un Penedès o un Monstant o el que sigui i tindrem cartes als restaurants amb Penedès, Montsant o el que calgui!
Amen
Pep, 12/01/2013 a les 20:41
+0
-0
La meva feina em porta dia a dia a conviure amb aquest conflicte de fer entendre al restaurador com tenir un mínim de respecte al vi. Que ell mateix en sortirà beneficiat.

Cert és, i aquí em poso al costat de l'opinió anterior de Ordalví, que una part important de culpa la tenim nosaltres, el client, on la nostre exigència i cultura vinícola deixa molt ha desitjar.

Tots els que formem part d'aquest maravellós món hauriem de fer més perque la cultura de vi d'aquest país aumenti de qualitat i de quantitat.
Vendedora
Ángel EPCdeAiE, 01/02/2013 a les 02:40
+0
-0
Para alguien que crecio bajo toneles de Priorat, gandesa, caribeña, mancha, moscatel, jerez, etc... La reconversión del 92 marca el punto de inflexión en mi cultura enologa. De vender a granel y chatos, a recomendar algunas de las bodegas más prestigiosas. Pero la crisis transformo en 2011 el local en un celler, la diversidad de caldos casi infinita da el nivel más alto al local en 45 años de actividad. El consumidor cada día exige y pide mejor, seamos cómplices modestos, el cliente satisfecho es nuestro seguro de vida. Gracias a: Cristina, Fauricio, Arturo, Pablo, Xavi , Miguel, etc... Mis enólogos particulares.
01/01/1970
Grans Muralles 2010, un dels vins més emblemàtics de la família Torres, ha obtingut la màxima distinció al Concurs Internacional de Vins Bacchus | El Concurs ha celebrat la seva 15a edició aquesta setmana a Madrid en un tast a cegues amb 85 professionals vinícoles de rellevància mundial.
01/01/1970
La cinquena generació impulsa aquest projecte iniciat fa tres dècades que ha permès identificar prop de 50 varietats prefil·loxèriques
Sergi Cortés
01/01/1970
T'agraden els vins blancs amb certa potència? Amb cos i volum? Et recomanem sis vins blancs que, per la seva fermentació en bóta, són especials
Ramon Francàs
01/01/1970
Llums i ombres al gran saló Intervin, amb moltes novetats però amb destacades absències i un programa d’actes al marge que no para de créixer