APRENDRE A TASTAR VINS ESCUMOSOS

Aprendre a tastar vins escumosos. Consells bàsics per a neòfits

Els vins escumosos mereixen ser tractats a part, per les seves característiques organolèptiques

Us donem 4 recomanacions per aprendre'n una mica i gaudir-ne més

Sabem combinar els vins i el menjar?

| 27/10/2016 a les 10:08h
Especial: has de saber!
Arxivat a: Per aprendre'n, Vins escumosos, Cava
Cava Capricis de Vilarnau | Quico Ortega

 
El tast de vins escumosos acostuma a ser una mica més complicat que el dels vins sense gas carbònic -vins tranquils-, perquè ens hem de fixar en algun detall més. Anem per parts.

VISTA: respecte a un vi tranquil hauríem de fixar-nos també en l’aspecte de tres elements relatius al gas carbònic present en els vins escumosos:
· Bombolles: la seva grandària.
· Rosari o efervescències, S’han d’avaluar el conjunt de bombolles menudes que es desprenen continuadament. La seva rapidesa i quantitat: com més petites i lentes, més llarga ha estat la criança del vi a l’ampolla després de la segona fermentació. És sinònim de qualitat.
· Corona (l’escuma de bombolla que es forma a la superfície, al voltant de la copa: la seva grandària i persistència).
També cal parar atenció a la forma i rentat de la copa, factors que influencien enormement el desenvolupament de les bombolles. Una copa massa neta impedeix la desitjada formació de bombolles!

OLFACTE: notarem moltes més aromes secundàries (de fermentació), sobretot en els vins escumosos elaborats segons el mètode tradicional o champenoise, com cava i xampany. Aquests productes han tingut una segona fermentació a l’ampolla, per tant, la reduïda grandària de l’envàs fa que les aromes de fermentació es desenvolupin i integrin en el líquid molt més respecte als escumosos elaborats amb altres mètodes.

BOCA: en comparació amb els vins tranquils hem de fixar-nos també en les sensacions que les bombolles produeixen en el nostre paladar i el seu paper a potenciar l’acidesa.
Tindrem:
· vins lleugerament efervescents, les bombolles gairebé no s’aprecien a nivell visual.
· d’agulla, el contingut del qual en carbònic és apreciable a la boca en forma de lleugera picor o pessigolleig, podent observar-se les bombolles de gas a la copa. El gas carbònic mai no s’ha afegit manualment.
· gasificat, amb gas carbònic exogen, és a dir, no originat pel mateix vi, sinó afegit artificialment.
· escumosos de mètode Charmat, ancestral o tradicional/champenoise, segons el tipus de vinificació.
 

Caves Vilarnau Foto: Quico Ortega


L’equilibri en un vi de escumós es compon, per tant, de 4 elements: acidesa, sucre, alcohol i gas carbònic.

Cal dir que la seva versatilitat fa que aquest tipus de vins es puguin combinar amb gairebé tots els menjars -si no tots-. Podem afirmar que són dels únics vins que harmonitzen bé amb tot tipus de menjar, només haurem de fixar-nos-hi bé a l'hora d'escollir l'escumós correcte; amb més o menys sucre, amb més o menys criança, més afruitat o més torrat...
 

També us pot interessar

Ramon Roset | 16 comentaris
01/01/1970
Us proposem 6 bars tan sorprenents com imprescindibles per prendre unes copes de vi a la ciutat
01/01/1970
Aprèn a fer el gintònic perfecte amb el sommelier Xavi Nolla | Us donem 5 consells per fer-vos el combinat de la mateixa manera que us el faria un professional
01/01/1970
per Màrius Fuertes, enòleg

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
01/01/1970
Grans Muralles 2010, un dels vins més emblemàtics de la família Torres, ha obtingut la màxima distinció al Concurs Internacional de Vins Bacchus | El Concurs ha celebrat la seva 15a edició aquesta setmana a Madrid en un tast a cegues amb 85 professionals vinícoles de rellevància mundial.
Ramon Francas
01/01/1970
La fotògrafa Maria Rosa Ferré mostra les tonalitats de la vinya penedesenca durant la tardor | L'exposició ‘La Vinya es Vesteix de Tardor’ mostra 17 fotografies sobre tela, de 110 per 80 centímetres
01/01/1970
El treball cinematogràfic es basa en el vinòmic homònim de David Morancho, tot ajustant la història al llenguatge audiovisual