El temps no l’ha pas ben acompanyat, aquest sant Jordi. Aigua aquí, pedra allà, sol una estona i vent una altra. De tot. Parades enlaire i llibres ben molls. Però malgrat tots aquests malgrats, encara l’hem pogut viure ni que sigui d'"aquella manera". Sant Jordi vol dir llibres, i roses, però sobretot llibres. I parlar de llibres  no vol dir parlar només de literatura, per bé que els editors, i els grans segells editorials, és sobre la literatura que focalitzen el màrqueting de cara al 23 d’aril.
 
I, entre els autors que han tret novetat, els premiats, que es corresponen en autors mediàtics, han estat els que han tingut més publicitat, pensada, potser, per a aquell públic que compra llibre, sobretot, el dia de Sant Jordi i no gaires vegades més. Empar Moliner, amb Benvolguda, i Toni Cruanyes, amb La vall de la llum, han aconseguit el que la publicitat volia aconseguir: ser els llibres amb més d’èxit. Estímul-resposta. Ha funcionat, que és del que es tractava. Però és que una campanya publicitària amb un autor ja sobradament conegut, hi té molt de guanyat.
 
Per això aquest sant Jordi ha tornat a aparèixer en l’ambient el binomi literatura i periodisme. Per bé que les relacions entre la literatura i el periodisme, o entre la literatura i els mitjans de comunicació, no s’acoten al periodisme literari, tot i que sí que és cert que és des de l’exercici del periodisme d’on apareixen molts noms en la literatura catalana de més rabiosa actualitat: Rafel Nadal, Carles Porta, Agnès Marquès o Marta Vives, per citar-ne alguns amb novetat bibliogràfica.
 
Al revés del que ens fa notar Joan Fuster en la seva Literatura Catalana Contemporània quan diu que escriure en diaris, fins ben entrat el segle XX, era una cosa gairebé exclusiva de literats professionals. Josep Pla, Xammar, Gaziel, Rovira i Virgili, Josep Maria de Sagarra, Eugeni d’Ors, amb el Glosari. O JV Foix. Referents literaris en diaris i revistes també referents.
 
Les xarxes i una societat de la informació i de la comunicació han canviat radicalment el panorama. Però a totes aquestes veus que gosen dir que si un no és periodista, i encara precisen si un no és periodista dels mitjans de la Corporació catalana, és molt difícil d’aconseguir algun dels grans premis literaris en llengua catalana, els diria que no és en el món del periodisme i dels periodistes on hem de focalitzar l’anàlisi, sinó en el de l’edició, en el dels editors i en el dels grans grups editorials. I aquí obriríem tota una altra reflexió. Perquè la cultura, i el món del llibre és cultura, també és un mercat.