OPINIÓ

Mecanografia

«Més d'una vegada, davant les imprevisibles petites rebel·lies de l’ordinador, i les seves mil travetes en forma d'estúpides avaries, hem enyorat la simplicitat del maneig de la màquina d’escriure»

| 29/03/2021 a les 20:00h
Hi ha tants "dies mundials" que ja ens trobem amb la necessitat d'embotir-ne dos en l’espai d'un: mentre escrivia aquest article se'n celebrava un de molt solemne i doble: el de l’Aigua i el de la Poesia. No sé pas quin dels dos és més important per al viure diari: em diran que l'aigua, i sobre aquest punt no m'admetran res que hi oposi. Tanmateix, la poesia, Déu n'hi do el que refresca!
 
La mancança o escassesa d’aigua diuen que serà evident al segle vinent o potser a darreries de l'actual. Sembla que no pugui ser, però seriosos científics preveuen que haurem de recórrer a l’aigua marina depurada. Mal panorama, perquè també els gels dels pols minven i les deus d’aigües de les serralades s’assequen. Les selves moriran? Es desertitzaran els continents? I els germans animals, com viuran?       
 
Tornem a la poesia. La poesia fou oral al principi, les tribus, els pobles antics cantaven les glòries dels herois en boca dels recitadors, bards, aedes, "poietés" i altres noms que els definien. La gent s'aplegava entorn del qui recitava, amb ritme i amb salmòdia, i així es perpetuava l’èpica i la lírica, per tradició oral, fins que va arribar un moment que algú va posar per escrit els més importants poemes, ja fos en llengua sànscrita, ja en dialectes grecs o l’antic mesopotàmic. Paral·lelament alguns recollien l’inacabable monument de la Bíblia, en llargues etapes, agrupades  en dos grans hemisferis espirituals, l’Antic i el Nou Testament.
 
Hom continuà escrivint, sorgiren persones que no recollien oralitats sinó que posaven per escrit inventades històries o contaven la Història. I també rapsodes que prenien la ploma per deixar constància sobre el paper de les seves creacions. Les literatures nacionals foren una realitat a l'edat mitjana i el Renaixement, la catalana medieval és la nostra clàssica.
 
Ploma (d’oca, més tard punta metàl·lica), tinta i superfície per escriure es perllongaren segles; aparegué el text mecànic, amb la impremta, i segles més tard, quan ja hi havia premsa arreu, redactada a ploma i composta amb tòrculs i tipus, aparegué la màquina d’escriure, al segle XIX. Mecanografia era el sistema, el procediment, i també aviat una assignatura per als i les que volien assegurar-se rapidesa i netedat de text per treballar en oficines. Hom no escrivia a mà, sinó a dit, mecanografia equivalia a dactilografia. La tecla era la reina les palanques que impulsaven les lletres del martellet final i comptaven amb la cinta untada de tinta grassa. Calia prémer fort a la tecla, no pas com amb l’ordinador que té un teclat que podria accionar una papallona.

Un servidor, com tots els nats a la primera meitat del segle XX, va servir-se de la mecanografia per esdevenir escriptor i, sobretot, traductor, atès que molts dels textos de què soc responsable eren traduccions. Tenia dues màquines en actiu: una per a la producció original i la correspondència i l’altra per a la traducció. Més tard, a punt d'aparèixer els ordinadors, vam treballar amb  màquines elèctriques, l’avantatge de les quals, a banda la possibilitat de triar diverses tipografies, era la netedat del text reproduït en paper, pràcticament com els de l’ordinador.
 
Hi va haver escriptors que no van voler passar-se a la pantalla i romangueren tossudament antiquats, fidels a la seva Olivetti, Underwood o Hermes. Més d'una i dues vegades, però, davant les imprevisibles petites rebel·lies de l’ordinador i les seves mil travetes en forma d'estúpides avaries, hem enyorat la simplicitat del maneig de la màquina d’escriure, el seu sorollet, la mica de borrissol entorn de les lletres. Podríem instaurar un Dia Mundial de la Màquina d’Escriure o Typewriter, que fa més internacional. O potser existeix ja? 

COMENTARIS

23 de juny
Folopsoso, 30/03/2021 a les 08:03
+0
-0
Dia de la máquina d'escriure, segons els angloosaxons, ws ckat.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Josep Vallverdú
Filòleg, escriptor i traductor. Membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, finalista del Premi Andersen de literatura juvenil, Premi d’Honor de les Lletres Catalans i Doctor Honoris Causa per la UdL. Amb més de 90 llibres editats, el darrer títol és el Bestiolari 2, amb il·lustracions de Manel Cusachs i pròleg de JL Carod-Rovira.
Torna la ChickenRun a La Molina per Setmana Santa.
Torna la ChickenRun a La Molina per Setmana Santa.
L’estació serà amfitriona, per quart any consecutiu, d'aquesta cursa de descens sobre neu, la més destacada del país, el cap de setmana de l’1 d’abril | La cursa també esdevindrà clau per a la presentació de la temporada d’estiu del Bikepark La Molina, que té previst obrir les seves portes el primer cap de setmana de juny
Imatge il·lustrativa
Protecció Civil activa l'alerta Ventcat i anuncia que els cops poden superar els 72 quilòmetres per hora
Manifestació Vic presos polítics
Manifestació Vic presos polítics | Josep M. Montaner
Els col·lectius preparen «la primera acció directa de desobediència civil massiva»
cas pujol
Jordi Pujol, en una compareixença a l'Audiència Nacional
Jordi Pujol, en una compareixença a l'Audiència Nacional | EFE
11/04/2021
L'Audiència Nacional vol jutjar la família de l'expresident per organització criminal, delictes contra la hisenda, blanqueig i falsedat documental
Nova legislatura
Reunió del consell executiu celebrada aquest dimarts.
Reunió del consell executiu celebrada aquest dimarts. | Rubén Moreno / Govern
10/04/2021
El futur executiu presentarà canvis en l'estructura respecte les dues últimes legislatures, en la línia del que planeja fa mesos Aragonès; l'intercanvi de documents entre equips ha continuat lentament aquesta setmana
Nova legislatura
L'auditori del Parlament, durant el debat d'investidura.
L'auditori del Parlament, durant el debat d'investidura. | Adrià Costa
11/04/2021
El relleu en el lideratge a bona part dels partits i els efectes de la repressió en el camp independentista atorguen camp per córrer a dirigents amb projecció al Parlament i el Govern
entrevista
Carol a la planta 17 de Torre Godó.
Carol a la planta 17 de Torre Godó. | Adrià Costa
11/04/2021
L'exdirector de "La Vanguardia" publica "El camarot del capità", on explica com es va viure el clímax del procés des de la direcció del rotatiu i opina sobre l'expresident: "Algú l'hauria d'anar a veure i donar-li una perspectiva"
Novetat editorial
Puigdemont, Rovira, Llach i Reñé són entrevistats a 'Ferides d'exili' (Pagès editors).
Puigdemont, Rovira, Llach i Reñé són entrevistats a 'Ferides d'exili' (Pagès editors).
11/04/2021
"Ferides d'exili" (Pagès editors) reuneix l'experiència de 17 exiliats independentistes dels anys 70 i 80 i de l'actualitat, i aquí us oferim fragments de les entrevistes a l'expresident (Brussel·les), la dirigent d'ERC (Ginebra), Lluís Llach (París) i Josep Maria Reñé (Israel i Andorra)
coronavirus
Imatge il·lustrativa
11/04/2021
El BIOCOMSC de la UPC considera insuficient el confinament comarcal i estima que la vacunació ha estalviat un 60% de morts i un 20% de crítics