opinió

Quan agrada més el poder que la política

«Haver relegat als alts magistrats el conflicte polític entre Catalunya i Espanya no és altra cosa que un gran fracàs de la política»

| 07/12/2020 a les 20:25h
El dia 6 de desembre Alemanya celebra Nikolaustag, el tret de sortida de Nadal. A Espanya és el dia de la Constitució. Quaranta-dos anys, des que fou aprovada en referèndum. Catalunya encara en forma part, de l'Estat. D'un Estat el procés constituent del qual no fou de ruptura respecte al règim feixista, sinó de transició. I no hi va haver ruptura perquè tant la Justícia, com l'Exèrcit i les forces de seguretat o els cossos de l'Estat i les seves corporacions eren les del franquisme i, radicalment, mai no s'han reformat del tot. No es va voler fer net, raó per la qual el trànsit es va haver de fer amb polítics del règim i dirigents de l'antifranquisme.

La Carta Magna segurament que podia ser molt millor que la que en va sortir entre uns i altres, però més que l'articulat, el problema potser és tal com ha estat i és gestionada. Incapaços, els successius governs de l'Estat i les seves majories, quan les tenen, de reformar-la, ara ens trobem que la seva interpretació es va fent cada vegada més restrictiva, i això passa en un context en què la monarquia es troba absolutament desacreditada, tant, que les veus republicanes no paren de créixer aquí i allà; la qüestió plurinacional l'Estat la té del tot oberta i, com que la política no dóna resposta a aquesta realitat, el poder judicial s'ha fet protagonista. I a tot això cal sumar-hi l'auge de la dreta i de l'extrema dreta, negant-se a condemnar el feixisme.

La pandèmia no pot tapar-ho tot. La Covid-19 no pot amagar l'alarmant desplaçament de raons polítiques, de l'executiu i del legislatiu, cap al poder judicial. Quan això passa ja no es pot negar la pèrdua de pes del poder polític. I la revocació del tercer grau als presos polítics i la retirada del 100.2 del règim penitenciari per part del Tribunal Suprem n'és una mostra més. Desenganyem-nos: haver relegat als alts magistrats el conflicte polític entre Catalunya i Espanya no és altra cosa que un gran fracàs de la política. I en mans dels jutges, la resolució del conflicte, veiem com, lluny de voler-se resoldre, es complica.

A Espanya, la Justícia acusa i culpa per raons ideològiques, avui encara. Més de quaranta anys després. Parla de rebel·lió, i això, diu sempre tan sàviament Josep Ramoneda "és col·locar-se a tal distància de la realitat que genera desconfiança en una justícia capaç d'arribar a aquest grau de banalització dels conceptes". La sentència del judici i aquesta darrera decisió del TS intensifiquen la indignació perquè si els magistrats tenen la darrera paraula d'un conflicte polític vol dir, i torno a Ramoneda, que "s'han trencat els equilibris que fan possible la democràcia. I si se senten cridats a salvar la pàtria per incompetència dels polítics, el sentit dels límits es perd fàcilment. I encara més amb una dreta cada dia més extrema que els ovaciona".

Mentrestant, aquí, davant tanta gravetat, l'independentisme se les va tenint amb retrets de si tu dones suport als pressupostos o si jo soc més rebel, quan l'error de l'independentisme institucional va ser el crèdit de confiança sense límit a Pedro Sánchez arran de la moció de cesura a Rajoy. Aquell era el moment de la política catalana a Madrid: haver-li dit, des de la tribuna d'oradors, que, estèticament, primer progressistes que conservadors, però com que el PSOE havia estat còmplice necessari per al 155 –que encara dura-, l'independentisme s'esperaria que fossin les urnes que tombessin Rajoy. Però no. El nostre mal som nosaltres entre nosaltres. I això? Doncs perquè ens agrada més el poder que la política. I així ens va!

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Carme Vidalhuguet
Un món, el meu, fet de llengües i de llenguatges, editorials i gestió cultural. Doctora en Filologia, des de l’IEI –n’he estat directora, he passat pel Parlament i pels serveis territorials de Cultura a Lleida- i la Universitat de Heidelberg, convisc des de la Catalunya nova amb la vella Europa: dues cultures, dues visions del món. Aquí també dirigeixo la col·lecció d’assaig “Argent Viu” de @PagesEditors, faig d’assessora editorial, i col·laboro a @SEGREcom. Allà, sintaxi comparada del discurs. I a Twitter sóc @carmevidal2.
Torna la ChickenRun a La Molina per Setmana Santa.
Torna la ChickenRun a La Molina per Setmana Santa.
L’estació serà amfitriona, per quart any consecutiu, d'aquesta cursa de descens sobre neu, la més destacada del país, el cap de setmana de l’1 d’abril | La cursa també esdevindrà clau per a la presentació de la temporada d’estiu del Bikepark La Molina, que té previst obrir les seves portes el primer cap de setmana de juny
Imatge il·lustrativa
Protecció Civil activa l'alerta Ventcat i anuncia que els cops poden superar els 72 quilòmetres per hora
Manifestació Vic presos polítics
Manifestació Vic presos polítics | Josep M. Montaner
Els col·lectius preparen «la primera acció directa de desobediència civil massiva»
coronavirus
Vacunació a Sant Cugat
Vacunació a Sant Cugat | Anna Mira
27/01/2021
El departament preveu que a mitjans de març la variant britànica sigui "predominant"
coronavirus
L'alcaldessa de Tossa, Imma Colom, en una imatge compartida per l'Ajuntament a les xarxes socials.
L'alcaldessa de Tossa, Imma Colom, en una imatge compartida per l'Ajuntament a les xarxes socials.
27/01/2021
Cap dels regidors immunitzats sense pertànyer als grups prioritaris ha deixat el càrrec, que sí que han abandonat diversos polítics a l'Estat
coronavirus
Els casos a escala mundial han superat els 100 milions, un any després del decret d'emergència pública
Els casos a escala mundial han superat els 100 milions, un any després del decret d'emergència pública | ACN
27/01/2021
Espanya és el tercer país amb major nombre de casos en els darrers 7 dies
Eleccions catalanes 14-F
Laura Borràs, aquest dimecres.
Laura Borràs, aquest dimecres. | Junts per Catalunya
27/01/2021
La candidata de Junts defensa la "desaparició" de l'Estat a Catalunya i crida a la participació per evitar un Parlament "desnaturalitzat"
govern espanyol
Miquel Iceta prenent possessió com a ministre.
Miquel Iceta prenent possessió com a ministre. | ACN
27/01/2021
El nou titular de Política Territorial referma "compromís" amb la Constitució i avisa que no hi haurà "sobresalts ni invents ni improvisacions" en la seva gestió
entrevista
Laura Ormella, candidata de Primàries
Laura Ormella, candidata de Primàries | Cedida
26/01/2021
La cap de llista de Primàries Catalunya demana «actitud combativa» i insta els «botiflers» d'ERC i Junts a donar l'oportunitat «d'assumir els costos de defensar allò en el que es creu»