opinió

Antropofàgia independentista

«Tot acaba sempre als cementiris. O bé per massa gana, massa canibalisme, massa cultura d'antropofàgia, o bé per massa dubtes, massa indecisions, vacil·lacions, indeterminacions...»

| 08/09/2020 a les 20:00h
Bona cuina. Som a una situació d'antropofàgia independentista. Les mossegades són un take away. Bufet lliure caníbal. Mossades a banda i banda. Tot n'és ple, que diria el carnisser. És digne d'estudi zoològic com hi ha criatures que han passat d'ecologistes a antropòfags en hores. De vegans a caníbals. De cap a peus. Els indepes pels pèls i els d'extremitats extremes. Una gran carnada. Ens ho fotrem tot: dits, turmells, cuixes, malucs, mamelles, melics, orelles, galtes, nassos, ulls, llavis... Com la matança del porc: tot s'aprofita. I després el rotet final.

A l'independentisme, al de fartanera, al de règim, al light, al heavy, al cafeïnic, al descafeïnat, a l'alcoholitzat amb formol, o al del sidral embotit... a tot li passa que encara no ha llegit la Bíblia de la llibertat eterna: Principios de botánica funeraria. La va escriure el 1885, com no, un català amoïnat per l'antropofàgia. Celestí Barallat, advocat, escriptor tenia la mania, l'habilitat, la destresa, de mirar a dalt i a baix. Barallat és un dels pares dels cementiris moderns a Europa (impulsa el de Montjuïc). Els catalans som europeistes fins i tot en l'avantguarda de la mort. És el debat del segle XIX: el dret a decidir dels cementiris. Les ciutats es fan grans i cal veure què es fa amb els morts. És el destí. Es construeixen, paral·lelament, les immenses metròpolis i necròpolis.

La discussió és pública, intensa, mou cel i terra. Cal decidir: cementiris com jardins o com deserts. Verd versus marró. Vida versus mort. I Barallat aixeca el dit del pecat original: Vigileu! És vital la vegetació dels cementiris. Res de plantes verinoses, espinoses... I res de fruiters! Com? Sí, perquè ens menjaríem els nostres morts. Imagineu-vos que hi hagués pomeres, perers, cirerers als cementiris... Si agaféssim una poma, un préssec, un kiwi... ens estaríem fotent al padrí, la tieta, o el cosí. Botànica antropofàgica. Condemnats, els morts, a ser doblement devorats, pels antropòfags de diumenge familiar. Per això Barallat defensa una nova botànica funerària com un simbolisme de vida. Com el passaport cap al viatge etern. Per això als cementiris els xiprers broten d'un més enllà d'arrels i s'eleven al firmament infinit com un míssil de continuïtat. Prenguin nota els antropòfags independentistes. Cal plantar xiprers. No és broma, poma.

Barallat sap que amb les coses de menjar no s'hi juga. Només perquè va capgirar la botànica funerària europea? Només perquè va evitar una cultura antropofàgica? No. Barallat també va traduir al català (1890) algunes pàgines del Hamlet de Shakespeare, el professional del dubte mortal. Concretament l'acte cinquè. El del cementiri. Hamlet i el seu amic Horaci hi passegen ociosament mentre dos homes estrafolaris caven una tomba. Per qui deu ser? Arriba la comitiva fúnebre. I el cadàver és d'Ofèlia. L'amor de Hamlet. Cap al clot. S'hi llença desesperat amb una darrera abraçada Laertes, el germà de la xiqueta. Hamlet, en un acte de competició amorosa, també es fot al forat. I au, els dos mascles s'estomaquen a la fossa. Després... No farem més espòilers, però tot acaba sempre als cementiris. O bé per tenir massa gana, massa canibalisme, massa cultura d'antropofàgia, o bé per massa dubtes, massa indecisions, vacil·lacions, indeterminacions... La poma i Hamlet avisen l'independentisme del mateix: ser o no ser. Aquesta és la qüestió, sempre.

COMENTARIS

I amb tot aixó...
Saltarribes, 08/09/2020 a les 20:06
+0
-4
La perdua de llocs de treball, els ultims Bosch que tanca la seva seu a BCN, i 300 persones amb les seves families al carrer, si aquest es el cami de la independencia escapat a correr...
Molt trist però no és el pitjor
Nonembé, 09/09/2020 a les 11:59
+2
-0
El pitjor és que Eppaña ho sap

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Francesc Canosa
Francesc Canosa Farran és explicador de coses. Periodista, escriptor, guionista, professor de comunicació i professional de discursos de boda. Ha fet de tot i a tot arreu. Ha treballat a una vintena de mitjans de comunicació i ha escrit una desena de llibres. De gran vol continuar fent el que ha fet des de sempre. A Twitter: @francesccanosa.
Torna la ChickenRun a La Molina per Setmana Santa.
Torna la ChickenRun a La Molina per Setmana Santa.
L’estació serà amfitriona, per quart any consecutiu, d'aquesta cursa de descens sobre neu, la més destacada del país, el cap de setmana de l’1 d’abril | La cursa també esdevindrà clau per a la presentació de la temporada d’estiu del Bikepark La Molina, que té previst obrir les seves portes el primer cap de setmana de juny
Imatge il·lustrativa
Protecció Civil activa l'alerta Ventcat i anuncia que els cops poden superar els 72 quilòmetres per hora
Manifestació Vic presos polítics
Manifestació Vic presos polítics | Josep M. Montaner
Els col·lectius preparen «la primera acció directa de desobediència civil massiva»
CRÒNICA
La Guàrdia Civil, aquest dimecres a les portes de l'Ajuntament de Cabrera de Mar
La Guàrdia Civil, aquest dimecres a les portes de l'Ajuntament de Cabrera de Mar | ACN
28/10/2020
ERC i el PDECat asseguren el vot a favor a la pròrroga al Congrés mentre JxCat no aclareix si s'hi oposarà després de l'ofensiva policial i judicial contra empresaris pròxims al sobiranisme
procés català
Protesta de representants de l'independentisme a Sant Jaume.
Protesta de representants de l'independentisme a Sant Jaume. | ACN
28/10/2020
Representants dels partits i entitats sobiranistes acusen l'Estat de limitar drets fonamentals i perseguir la dissidència política
Primícia
David Fernàndez, en una imatge d'arxiu
David Fernàndez, en una imatge d'arxiu | Josep M. Montaner
28/10/2020
La formació treballa en la confecció de les llistes dels comicis al Parlament sense la presència de l'exdiputat, que era la primera opció dels anticapitalistes
PRESSUPOSTOS
La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, i la presidenta del Congrés, Meritxell Batet.
La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, i la presidenta del Congrés, Meritxell Batet. | Europa Press
28/10/2020
Els comptes públics del govern espanyol per al 2021 recullen menys recursos per al país que els de l'executiu de Rajoy
Dades: coronavirus
Les mesures de les últimes setmanes han limitat poc la mobilitat.
Les mesures de les últimes setmanes han limitat poc la mobilitat. | Adrià Costa
28/10/2020
Els desplaçaments haurien de caure als nivells de principis de juny per controlar la pandèmia i la demarcació de Barcelona és la que està més lluny d'aconseguir-ho, segons BIOCOM-SC
Diari des de l'Open Arms (1)
L'Open Arms torna al Mediterrani per salvar vides
L'Open Arms torna al Mediterrani per salvar vides | Sergi Cámara
28/10/2020
Quadern de bitàcola del fotoperiodista Sergi Cámara a bord de la nova missió de l'ONG a la costa de Líbia