opinió

La flama de la llengua

«Si els catalanoparlants dimitim de parlar en català, deia Fuster, el saldo serà tenebrós»

| 23/06/2020 a les 20:15h
Qualsevol procés de normalització lingüística és eminentment polític, perquè un conflicte lingüístic és, sempre, conseqüència d’un conflicte polític. I el procés de normalització lingüística en l’àmbit dels Països Catalans continua travessant uns moments especialment crítics, i es van fent cada cop més palesos els neguits seriosos sobre el futur de la llengua catalana en tot el domini lingüístic. En donava notícia aquest mateix diari aquesta setmana passada. La normalitat d’ús de la llengua és preocupant. No ens enganyem: hi ha una tendència a obviar reflexions dirigides a aclarir en què consisteix la realitat que s’afronta i què ha de ser l'imprescindible per poder assegurar que els obstacles per què es caracteritza han estat superats.

Aquell precari present i aquell problemàtic futur de què parlava Joan Fuster l’any 80, continuen essent un precari present i un problemàtic futur. És així que es manipula la consciència col·lectiva i es condueix a la confusió: un acaba essent incapaç de delimitar els problemes i, consegüentment, estranyant-se’n. Què vol dir això? Doncs que la nostra identitat es ressent d’inconcrecions. Per exemple, ens diem nació, n’obtenim el reconeixement legal, d’aquesta reivindicació, però administrativament hem d’admetre que som una comunitat autònoma més entre disset. Amb la gestió de la pandèmia el sintagma comunitat autònoma ha tornat a fer-se present en el llenguatge polític. Això ens obliga, als catalans, a viure en la paradoxa. I hem de dir prou, i activar-lo políticament, aquest prou. La normalització lingüística s’explica a través d’interpretacions variades i no sempre harmòniques ni conciliables.

També lingüísticament, ens trobem en una etapa en què la consideració de la realitat sencera s’haurà d’analitzar des de l’òptica de la nova Europa, però des de Catalunya ens hi adrecem de la mà d’una política conduïda pel govern espanyol, que cada dia es mostra menys entusiasta de les realitats diferenciades amb què compta. Per això ara més que mai cal que Europa reconegui cada peça del mosaic que formem entre tots els pobles, perquè avançar en el progrés vol dir créixer especialment en la solidaritat entre els pobles, en la capacitat de respecte, de comprensió i de tolerància mútues, en la capacitat de viure en llibertat.

Tota una altra cosa és malversar temps i esforços i exercir prepotència en el domini dels poderosos damunt dels desposseïts. Els catalans volem una nació amb estat i un poble amb una llengua sense cap altra d’hegemònica, de llengua, per raons de prepotència administrativa. Aquesta voluntat hem de fer que porti implícita la urgència, ara ja sí, de ser encomanada. Però una arquitectura d’Estat no la garanteix, la normalitat d’ús de la llengua. Andorra, en el cas del català, n’és exemple.

Hi juguen un paper fonamental polítiques valentes. Consciència dels parlants per créixer en competència. Perquè "si els catalanoparlants dimitim de parlar català", deia Fuster, "el saldo serà tenebrós". I afegia que “la castellanització dels Països Catalans, tant o més que obra del Poder centralista, ha estat una obsequiosa predisposició indígena, estimulada per raons polítiques, també”. Si volem continuar parlant en català, hem d’exigir-lo com a llengua pròpia amb tots els efectius culturals, administratius i polítics. I no solament al Principat, sinó a tota l’àrea lingüística i entre totes les administracions.

COMENTARIS

Hechos
f b, 23/06/2020 a les 17:05
+2
-0
Un hecho contrastado, sra. Vidalhuguet, es que mucha gente no independentista, debido al sinsentido del infausto process y, en consecuencia, al uso torticero de la lengua como herramienta de secesión, ha abandonado el uso del catalán y sólo se expresa ya en español.
Diguem no.
Byut, 24/06/2020 a les 18:11
+0
-1
Decir que la lengua catalana atraviesa un momento crítico cuando TV3, que nos cuesta 300M€/año utiliza sólo el catalán o cuando se obliga a los castellanohablantes a un sistema de inmersión lingüística absolutamente irracional y nocivo para su desarrollo académico es una completa falacia.
De recepta, karaoke
MiqCar, 26/06/2020 a les 00:39
+3
-0
Música, Sr. Josep-Lluís i sra. Carme. S'obliden sempre de la música. Fixeu-vos que pot desaparèixer una llengua i romandre les cançons que tornaran a cantar els nens amb els tons i accents que vénen de tan lluny i que avui se suprimeixen. Tot el que diuen pot ser cert, però no s'han adonat que avui molts joves creen la seva identitat a partir de les cançons. Aneu a l'Barcelonès Nord (o Baix Besòs) ... aquesta va ser la meva conclusió. Si em permet una recepta, jo comanaria una bona Karaoke, de cançons en català, i molt especialment per Sant Joan. La flama de la llengua son les cançons. I anem molt mancats de cançons.
Es ho diu un badaloní de llengua familiar castellana, que ha viscut tot el canvi social i personal, avui lluny de la terra.
I gràcies pel seu estupend article

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Carme Vidalhuguet
Un món, el meu, fet de llengües i de llenguatges, editorials i gestió cultural. Doctora en Filologia, des de l’IEI –n’he estat directora, he passat pel Parlament i pels serveis territorials de Cultura a Lleida- i la Universitat de Heidelberg, convisc des de la Catalunya nova amb la vella Europa: dues cultures, dues visions del món. Aquí també dirigeixo la col·lecció d’assaig “Argent Viu” de @PagesEditors, faig d’assessora editorial, i col·laboro a @SEGREcom. Allà, sintaxi comparada del discurs. I a Twitter sóc @carmevidal2.
Torna la ChickenRun a La Molina per Setmana Santa.
Torna la ChickenRun a La Molina per Setmana Santa.
L’estació serà amfitriona, per quart any consecutiu, d'aquesta cursa de descens sobre neu, la més destacada del país, el cap de setmana de l’1 d’abril | La cursa també esdevindrà clau per a la presentació de la temporada d’estiu del Bikepark La Molina, que té previst obrir les seves portes el primer cap de setmana de juny
Imatge il·lustrativa
Protecció Civil activa l'alerta Ventcat i anuncia que els cops poden superar els 72 quilòmetres per hora
Manifestació Vic presos polítics
Manifestació Vic presos polítics | Josep M. Montaner
Els col·lectius preparen «la primera acció directa de desobediència civil massiva»
ENTREVISTA
Laura Borràs, portaveu de JxCat al Congrés
Laura Borràs, portaveu de JxCat al Congrés | Ricard Novella
27/10/2020
La líder de JxCat al Congrés es mostra contrària a apujar impostos davant la crisi de la Covid, lamenta les deslleialtats entre els socis del Govern i veu vigent el mandat de l'1-O
Primícia
Un bar tancat, a la Sagrera, a Barcelona
Un bar tancat, a la Sagrera, a Barcelona | Adrià Costa
27/10/2020
Salut trasllada al Ministeri l'opció d'aplicar mesures més dures de les permeses pel decret de l'estat d'alarma, però Sanitat demana treure rendiment abans a les actuals restriccions
coronavirus
La Generalitat demana a les empreses que promoguin el teletreball per evitar contagis
La Generalitat demana a les empreses que promoguin el teletreball per evitar contagis | Startup Stock Photos
27/10/2020
La Generalitat defensa que pot intervenir en l'àmbit laboral tot i els missatges contradictoris, però les mancances d'Inspecció de Treball fan impossible garantir el compliment de la mesura
pressupostos
Imatge il·lustrativa
27/10/2020
Els comptes de l'Estat preveuen una despesa de 239.765 milions d'euros, un 10,3% més
Barça
Bartomeu, aquest dimarts en roda de premsa després de dimitir
Bartomeu, aquest dimarts en roda de premsa després de dimitir | FCB
27/10/2020
El president del Barça carrega contra la Generalitat per no permetre ajornar la votació en la situació de pandèmia i li atribueix "decisions irresponsables"
eleccions EUA 2020
27/10/2020
Els sondejos no donen un guanyador clar en estats com Iowa, Carolina del Nord, Florida o Geòrgia, que seran clau per determinar qui ocupa la Casa Blanca