opinió

La mort en xifres

«Inserim les morts en una mena de pietosa mecànica social i petrifiquen en el record, des d’on algunes llancen una guspira al gresol de la nostra emotivitat»

| 25/05/2020 a les 20:00h
Aquest mateix diari donava notícia diumenge de la portada i de les pàgines interiors que The New York Times dedicava a un miler de víctimes del coronavirus. Un 1%  del total del titular que deia: “Prop de 100.000 morts a EUA, una pèrdua incalculable”. Esfereïdora, la xifra, certament. Però encara ho era més quan anaves llegint els noms i la llegenda que els acompanyava, i que en destacava alguna cosa, de la vida d’aquella persona: “Lila Fenwick, de 87 anys, va ser la primera dona negra que es va graduar en dret a Harvard”, per exemple. I és que davant la fredor de les xifres commou posar-hi nom i, sobretot, quan al nom hi poses cara. Sempre n’és, de colpidora, la mort, però en aquest moment, com que en xifres cada dia és notícia en el sentit periodístic del terme, sembla com si ens la preguéssim, només, en percentatges.

JV Foix escrivia, en vers, el gener de 1973, que ésser i traspàs fan un, que tot muda i tot roman, i que tots hi serem, al port, amb la desconeguda. Versos, aquests, dedicats a Gabriel Ferrater, que el dia de la mare de déu de Montserrat de l’any 72 va anar-hi ell, a buscar-la, la desconeguda. I és que el suïcidi ens porta a aquella reflexió que escrivia Sèneca a Lucili quan li deia que el savi pensa sempre més en la qualitat que no pas en la durada, de la vida; i que si li sobrevé alguna contrarietat que altera la seva quietud, decideix d’abandonar; però aquesta actitud no l’adopta només en cas de necessitat extrema, sinó que, quan l’atzar comença a inspirar-li recel, llavors ja es planteja si no és aquell, el moment d’acabar. És llavors, també, quan considera, sense cap mena d’importància, de lliurar-se a la mort o de rebre-la.

Potser la qüestió no és morir més aviat o més tard, sinó morir bé o malament; tot just perquè morir bé suposa evitar el risc de viure malament. A banda les més íntimes, inserim les morts dins una mena de pietosa mecànica social i aviat es petrifiquen en el record, des d’on algunes, ara i adés, llancen una guspira al gresol de la nostra emotivitat. “La mort de la mare -escriu Josep Vallverdú- fou una mica la meva, i al mateix temps la certificació que el vincle umbilical s’havia romput del tot. I que tots els consols que trobaria, sumats, no valdrien pas l’impossible miracle de fer reviure aquell ésser únic”. Traslladem aquesta reflexió a tantes pèrdues arran de la Covid19.

Ferrater i Foix se'ns han fet immortals per tot el conjunt d’obra que han llegat, però com que tant la de l'un de com la de l’altre, d’obra, excel·leix en qualitat, han esdevingut clàssics: i això vol dir que perviuran en el temps. I és, doncs, a conseqüència d’aquesta permanència que en seran sempre, d’immortals absents. És la grandesa de les aportacions que tenen els noms que perduren més enllà dels qui en guarden record: perquè un existeix mentre algú en guarda record. Tot just perquè per existir necessitem el reconeixement dels altres. És l’exemple de la descripció clàssica de L’home invisible de Ralph Ellison quan diu: “sóc invisible perquè la gent refusa de veure’m”. D’aquí la diferència entre ésser, viure i existir. L’ésser, els éssers vius el compartim amb la matèria; el viure, els humans el compartim amb els éssers vius; però existir és un verb exclusivament humà. Per existir necessitem el reconeixement dels altres.

I en la condició física de la manca de reconeixement, ens trobem que en la vellesa, dolorosament l’existència pot morir fins i tot abans que la vida s’extingeixi. ¿Per què? Doncs perquè els distribuïdors habituals de reconeixement van desapareixent. Les xifres, escandaloses, i totes amb nom, de morts en els geriàtrics també per causa de la Covid19 no ens deixen indiferents. I molta gent gran, a les residències, allarguen la vida però no l’existència. Els ha deixat l’existència abans que la vida. I aquest és un dels grans drames de la vellesa, més enllà de la soledat. No és que la gent gran no tingui necessitat dels altres, és que són aquests altres que ja no tenen necessitat d’ells.

¿I com hi posa remei el món aquest que ens toca de viure quan la vida s’allarga cada vegada més? ¿Amb pal·liatius? Atenuen els símptomes sense actuar realment sobre la causa. Subterfugis amb efecte passatger. El trànsit de la vida i les tres vides de què parlava Jorge Manrique en aquell seu segle marcat religiosament: la vida física, la de la glòria i la de la fama. Però que no ens deixi mai l’existència abans que la vida.

COMENTARIS

MASSES MORTS MASSA INCOPETENCIA ¿ PER QUE BARAN DEJAR MORIR A TANTA GENT GRAN A LES RESIDENCIES ? ALGU A DE PAGAR PER TOTES AQUESTES MORTS AQUI JA MOLTS MOLTS CULPABLES EN EL GOVERN CATALÀ TAMBE FALTA ALGUNA DIMICION FA TEMPS ,,
Josep Pagès i Canaleta de CARDEDEU ..¿ PER QUE NO SE NULTA ELS QUE NO SE PONEN MASCARILLA ? MOLTA GENT NO SE LA PONE NI EN ENTRAR EN UN LLOC TANCAT , 26/05/2020 a les 10:02
+0
-0
Mireu ESTAN CONTENTOS PORQUE HAY MENOS MUERTOS ,, Coño ¿Quels que moren no importan res he ? Me recorda ELS ACCIDENTS DE TRANSIT Cuan deien este mes avido menos muertos CON SI ELS QUE MOREN , NO FOSIN PERSONES NOMES NUMEROS . Son persones moren y dejan a muchas familias sufriendo EL CORONAVIRUS JA MENYS MORTS SI Pero estos NO SON NUMEROS SON SERES HUMANOS Que tenen Familia y sufren no podran olvidar esto en años LES RESIDENCIES DE LA GENT GRAN .. ¿ JA CENSURA ? U pregunto fa poc cada dia cada dia sortien als diaris , totes les televicions , radios en parlaben cada dia ARA DE COP UN SILENSI TOTAL Ara ningu vol parlar de la trista realitat la gent gran que encara moren en les residencies Y MOREN PER QUE NO ELS PORTEN ALS HOSPITALS ¿ PER QUE NO SACARON LA GENTE MAYOR DE LAS RESIDENCIAS ? Y PORTAR-LOS A LOS HOSPITALES Segur se fueran salvado muchos UN ESTA EL SENY CATALÀ CON EL ASUNTO DE LAS RESIDENCIES A DESAPARESIDO NI NINGUN POLITICO INTELIJENTE JA

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Carme Vidalhuguet
Un món, el meu, fet de llengües i de llenguatges, editorials i gestió cultural. Doctora en Filologia, des de l’IEI –n’he estat directora, he passat pel Parlament i pels serveis territorials de Cultura a Lleida- i la Universitat de Heidelberg, convisc des de la Catalunya nova amb la vella Europa: dues cultures, dues visions del món. Aquí també dirigeixo la col·lecció d’assaig “Argent Viu” de @PagesEditors, faig d’assessora editorial, i col·laboro a @SEGREcom. Allà, sintaxi comparada del discurs. I a Twitter sóc @carmevidal2.
Torna la ChickenRun a La Molina per Setmana Santa.
Torna la ChickenRun a La Molina per Setmana Santa.
L’estació serà amfitriona, per quart any consecutiu, d'aquesta cursa de descens sobre neu, la més destacada del país, el cap de setmana de l’1 d’abril | La cursa també esdevindrà clau per a la presentació de la temporada d’estiu del Bikepark La Molina, que té previst obrir les seves portes el primer cap de setmana de juny
Imatge il·lustrativa
Protecció Civil activa l'alerta Ventcat i anuncia que els cops poden superar els 72 quilòmetres per hora
Manifestació Vic presos polítics
Manifestació Vic presos polítics | Josep M. Montaner
Els col·lectius preparen «la primera acció directa de desobediència civil massiva»
CRÒNICA
La Guàrdia Civil, aquest dimecres a les portes de l'Ajuntament de Cabrera de Mar
La Guàrdia Civil, aquest dimecres a les portes de l'Ajuntament de Cabrera de Mar | ACN
28/10/2020
ERC i el PDECat asseguren el vot a favor a la pròrroga al Congrés mentre JxCat no aclareix si s'hi oposarà després de l'ofensiva policial i judicial contra empresaris pròxims al sobiranisme
procés català
Protesta de representants de l'independentisme a Sant Jaume.
Protesta de representants de l'independentisme a Sant Jaume. | ACN
28/10/2020
Representants dels partits i entitats sobiranistes acusen l'Estat de limitar drets fonamentals i perseguir la dissidència política
Primícia
David Fernàndez, en una imatge d'arxiu
David Fernàndez, en una imatge d'arxiu | Josep M. Montaner
28/10/2020
La formació treballa en la confecció de les llistes dels comicis al Parlament sense la presència de l'exdiputat, que era la primera opció dels anticapitalistes
PRESSUPOSTOS
La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, i la presidenta del Congrés, Meritxell Batet.
La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, i la presidenta del Congrés, Meritxell Batet. | Europa Press
28/10/2020
Els comptes públics del govern espanyol per al 2021 recullen menys recursos per al país que els de l'executiu de Rajoy
Dades: coronavirus
Les mesures de les últimes setmanes han limitat poc la mobilitat.
Les mesures de les últimes setmanes han limitat poc la mobilitat. | Adrià Costa
28/10/2020
Els desplaçaments haurien de caure als nivells de principis de juny per controlar la pandèmia i la demarcació de Barcelona és la que està més lluny d'aconseguir-ho, segons BIOCOM-SC
Diari des de l'Open Arms (1)
L'Open Arms torna al Mediterrani per salvar vides
L'Open Arms torna al Mediterrani per salvar vides | Sergi Cámara
28/10/2020
Quadern de bitàcola del fotoperiodista Sergi Cámara a bord de la nova missió de l'ONG a la costa de Líbia