Opinió

Entre els Beatles i Paco Martínez Soria?

«Cal una infraestructura humana per rebentar les distàncies, no ja físiques, sinó mentals a Catalunya. Barcelona és Catalunya i Catalunya és Barcelona»

| 19/05/2020 a les 21:45h
Aquesta notícia es va publicar originalment el 19/05/2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Ha passat això. I molts no s'ho esperaven. Ni s'ho esperen. Barcelona ha passat de voler ser els Beatles fent el concert al terrat d'Apple Records a Londres a descobrir que igual és Paco Martínez Soria a La Ciudad no es para mi. Les ciutats no eren el que es creia. I no seran el que es creia que eren. Avís a caminants coixos i bornis i asfaltats i enquitranats. Si és que ho voleu sentir, veure, olorar: El toro no sufre, però la ciutat, sí.

La pandèmia ha parlat i n'hi ha que no la volen escoltar. Mentre el colauisme creia que amb un concert s'arreglava tot, no. Mentre ara rebroten de sota les llambordes els pseudointel·lectuals vegetals d'encefalograma pla repensant, reorganitzant, reelaborant, revomitant les transformacions necessàries per a les permeabilitats recol·laboratives de la ciutat sostenible sostenidor del futur quimèric ideat pel màrqueting totalitari els direm que potser estan llegint malament el virus i la vida. Com és que a les ciutats on hi ha de tot és on es pateix més per culpa del virus? No em respongueu criatures de neurona pentinada amb patinet. Anem a la ciutat.

Ciutats: laboratoris de la modernitat del segle XX. Olla. Thermomix. Va venir tot Déu. Assaigs. Experiments d'esperança. Sondejos de futur. A la ciutat, com a la utopia amb gerds, tot era possible. Com una gran fàbrica de reciclatge existencial: entri brut i sortirà net. Grans. Descomunals. Colossals. Bufet lliure del tot. Hi ha de tot. Tothora. Escurabutxaques i somnis. La ciutat, els ciutadans, escurats com enlloc, per un virus. Ara, ara, que tots els immobilistes de la casta i la caspa que encara creuen viure en ciutats roges industrials del segle XIX, ara, ara és l'hora que les ciutats, com Barcelona, parlin d'una altra manera i pintin altres colors. Les ciutats, Barcelona, París, Londres, Nova York, ha de continuar sent enormes, gegants poderoses, centrals nuclears de gent, economia, cultura, vida. Grans, no pas petites, però sí que han d'aprendre a parlar, educació i sobretot idiomes d'existència. I, ei, continueu amb el cap ben gros. Ens agraden els capgrossos.

Visca la macrocefàlia de Barcelona. No passa res. Barcelona boteruda, panxuda, grassa, rodona. Ja va bé. Ciutat cabeçuda unida a un cos català, del país, petit, menut, xic, lil·liputenc, esquifit. Genial. Ens estimem la criatura. Però al pot petit hi ha la bona confitura. El segle XXI és un altre: Barcelona és la petita majoria i Catalunya la immensa minoria. I Barcelona ha d'aprendre a fer-se gran d'una altra manera: parlant de tu a tu amb Catalunya. Una altra llengua. Sense el tuteig la ciutat no té futur. O ens parlem de tu a tu o no hi ha demà. El virus ens ho comunica amb el seu idioma: les pilotes dels metropolitans futbolistes milionaris no serveixen per menjar i les pomes dels pagesos locals, sí. És el resum de la història més antiga de la humanitat: humilitat i realitat. Però en aquest món de mones hi ha més bèsties que persones.

Ara molts urbanites idealitzen el camp d'Adam i Eva i volen treballar amb poma Apple. La cosa no va d'això. La cosa va de respecte, de diàleg, de conversa, d'enraonar. De negociació, de pacte, de tu a tu. Tu tens això i jo tinc allò. No té més la ciutat, no. Ni té menys. O al revés. S'ha vist, es veu i es veurà. Oferta i demanda. Masses i minories: cal un traductor, una llengua franca. Cal una infraestructura humana per rebentar les distàncies, no ja físiques, sinó mentals a Catalunya. Cal un nou pacte per Catalunya. Un compromís per Catalunya. Barcelona és Catalunya i Catalunya és Barcelona. Barcelunyes. Catalones. L'alternativa és ser un pollastre decapitat: el cap rebotant a terra sang incessant; el cos cec i avançant sense control. Aquí l'interessa tenir un país degollat? Si veieu ganivets, sabreu el que volen. Si veieu rostisseries sabreu la política del país. El fum és indici de foc, de femer i de pollastre a l'ast. Abans, executat. Sentiu l'animal tants cops esquarterat i ressuscitat. Ve de lluny. I sap de granges i d'asfalt.

Si Barcelona era un laboratori al segle XIX, al XX, ara Catalunya ha de ser el laboratori del segle XXI. Això es veu i ens ho subratlla el virus amb fosforescent i amb dolby surround. Cal anar a l'oculista. Superar el permanent problema oftalmològic, de mirar, de veure, d'aquest país. Barcelona, a vegades, ha estat estràbica (ha mirat a París, a Madrid, al món) i la resta del país, a voltes, ha estat miop (no ha sabut, pogut, veure més enllà). Un nou país ha de tenir una mirada conjunta. Dos ulls que miren en la mateixa direcció. Els dos ulls de Catalunya són un la capital, Barcelona, i l'altre, la resta del país. Pels ulls coneixem el món. Veiem el que ve.

Sense reequilibri territorial i emocional entre la petita majoria barcelonina i la immensa minoria de la resta de Catalunya anem a l'escorxador de pollastres del segle XXI. Sense bidireccionalitat anem a la safata de alitas-de-pollo-de-granja-ecológica-pero-es-mentira-y-lo-hago-tros-de-ruc-para-que-compres. Sense tu no hi ha jo. Sense els dos Jos, i Tus, no hi ha un nosaltres. Sense deixar de masturbar-se egoistament, solitàriament, pensant en el somni humit de pseudociutats-estat siderals galàctiques fantasioses de sidral propagandístics de revolucionaris primaris cabriolant com animals salvatges assilvestrats no hi haurà reproducció i fecundació humana, econòmica i social de futur real per a les persones, pels ciutadans, per a les ciutats, per als pobles. Sense veure la realitat Barcelona continuarà sent això: el coitus interruptus d'un concert als terrats jugant a ser els Beatles que assalten els cels per acabar saltant al buit amb un cos esclafat a terra, a les llambordes barcelonines com un taüt de flors d'un Paco Martínez Soria sense futur. I volent, com sempre, tornar a casa. Però, a vegades, és massa tard. Pregunteu-li als pollastres.

COMENTARIS

Cal anar a l'arrel
Sensenom, 20/05/2020 a les 08:43
+2
-2
I no ho dic pel Canosa, sino pero la practica totalitat de periodistes, columnistes, opinadors, tertulians, etc.
Perdemos el temps pensant com ha de ser Catalunya o no veiem que Catalunya está desapareixent, engullida pel multiculturalisme i l'immigracionisme neoliberals.
Avui dia hi ha un 35% de catalans, un 40 % d'espanyols i un 25% d'immigrants de tot arreu. Es a dir, un 65% passa de Catalunya.
I d'aquí 20 anys... millor no pensar-hi
Casiques i Terratinens
Saltarribes, 20/05/2020 a les 11:56
+2
-0
Et descuides d´aquesta classe social que purule per tot catalunya inclosos independentistes, que volen anar amb el seu cotxe premium a la platja, amb bones cases i apartaments, i tant s´els hi refot el confinament aixó no va amb ells, en n´hi ha que tenen comparts fins hi tot certs cosos policials de catalunya Mossos, Guardia Civil, Policia, i Municipals, previ pagament de sobres i favors per sota ma, son aquell que han fe venir per quatre duros i els hi donen quatre duos als inmigrans, mireu les terres de Ponen, tot dormin al ras per quatre xavos, Canosa, han de fer un article sobre els casiquistes i terratenentistes que hi ha a catalunya, quedaras molt sorprés....

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Francesc Canosa
Francesc Canosa Farran és explicador de coses. Periodista, escriptor, guionista, professor de comunicació i professional de discursos de boda. Ha fet de tot i a tot arreu. Ha treballat a una vintena de mitjans de comunicació i ha escrit una desena de llibres. De gran vol continuar fent el que ha fet des de sempre. A Twitter: @francesccanosa.
Torna la ChickenRun a La Molina per Setmana Santa.
Torna la ChickenRun a La Molina per Setmana Santa.
L’estació serà amfitriona, per quart any consecutiu, d'aquesta cursa de descens sobre neu, la més destacada del país, el cap de setmana de l’1 d’abril | La cursa també esdevindrà clau per a la presentació de la temporada d’estiu del Bikepark La Molina, que té previst obrir les seves portes el primer cap de setmana de juny
Imatge il·lustrativa
Protecció Civil activa l'alerta Ventcat i anuncia que els cops poden superar els 72 quilòmetres per hora
Manifestació Vic presos polítics
Manifestació Vic presos polítics | Josep M. Montaner
Els col·lectius preparen «la primera acció directa de desobediència civil massiva»
PRESSUPOSTOS 2022
Una professora amb dos nadons a una escola bressol
Una professora amb dos nadons a una escola bressol | ACN
22/09/2021
El pas dissenyat per l'executiu preveu la bonificació dels alumnes de P2; el conseller d'Economia, Jaume Giró, afirma que l'"únic escenari" és aprovar els comptes amb la CUP
coronavirus
Vacunació contra el coronavirus a UVic
Vacunació contra el coronavirus a UVic | Josep M Montaner
22/09/2021
Salut dona per tancada la primera fase de la vacunació amb més del 70% de la població amb la pauta completa contra la Covid
coronavirus
Imatge d'arxiu d'una discoteca.
Imatge d'arxiu d'una discoteca. | Europa Press
22/09/2021
Només tres discoteques de Barcelona obren les portes la nit del dimecres al dijous, tot i que n'hi pot haver més al cap de setmana
violència masclista
Manifestació a Vic el  Dia Internacional contra les Violències Masclistes
Manifestació a Vic el Dia Internacional contra les Violències Masclistes | Josep M. Montaner
22/09/2021
L'alt tribunal dona més credibilitat a la víctima i destaca el "clima infernal i irrespirable" que crea l'agressor a través de diversos tipus de violència
Mapa interactiu
Pisos de lloguer a Sarrià.
Pisos de lloguer a Sarrià. | Adrià Costa
22/09/2021
La llei es mantindrà cinc anys en vigor a 60 pobles i ciutats, set dels quals entren dins la normativa, mentre que vuit se'n despengen
volcà cumbre vieja
El volcà de La Palma
El volcà de La Palma | Europa Press
22/09/2021
El recorregut de la lava, encara incert, ja ha arribat al nucli urbà de la localitat