Opinió

Què se n'ha fet d'aquella Crida?

«I és que tots aquests ginys que van sortint al marge dels partits i de les entitats només se situen, de moment, dins l'òrbita del president Puigdemont»

| 12/03/2020 a les 20:00h
Aquesta notícia es va publicar originalment el 12/03/2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L'acceptació de la Crida Nacional per la República va ser molt exitosa en nombre d'adherits, en molt pocs dies, quan es va crear, la qual cosa volia dir que no deixava indiferent ningú mínimament atent a la realitat política, més enllà dels actors actius. Els presidents Puigdemont i Torra la presentaven com un moviment independentista, amb la voluntat d'aplegar -en tant que moviment, no com a partit, deien- diferents sensibilitats ideològiques -perquè l'independentisme no en té d'ideologia-, i amb la possibilitat de participar en les convocatòries electorals que el país visqui fins a la instauració de la República. Deien llavors.

Doncs ja hi som, ara toca. La Crida naixia amb la voluntat de tenir llarg recorregut. Llarg recorregut polític. I és que a diferència d'Òmnium i de l'ANC, que apleguen, per a la causa de la independència, la societat civil, la Crida ja es crea amb la possibilitat de passar per urnes, la qual cosa volia dir que, si això arribava a passar, les seves responsabilitats serien polítiques i els seus responsables es deurien a tots els ciutadans. Tot un cop d'efecte per a alguns més que per a d'altres. Perquè el president Puigdemont no vol jugar a perdre, tal com va demostrar amb JxCat, i aquest nou projecte apareixia per permetre-li de liderar l'independentisme millor que qualsevol altre aspirant, perquè se sap el nom més conegut i reconegut en l'àmbit internacional. I, aquí, la molta adhesió al moviment ja en demostrava el reconeixement, d'aquest seu lideratge, evidenciat també en la renúncia de la secretària general del PDECat a concórrer a la presidència del partit davant la manca de confiança del president Carles Puigdemont, segons que manifestava ella mateixa. I ara abandonant, fins i tot, Senat.

L'independentisme polític, des d'Esquerra a la CUP, ja va dir que no s'hi sumaria, a la Crida. Òbviament, si és un moviment que pot acabar passant per urnes, cada formació juga a guanyar espais de poder. Ara bé, una vegada es va crear la Crida, en una posterior l'Assemblea Nacional del PDECat, David Bonvehí deia als seus associats que si eren del PDECat, havien de ser de la Crida. I es creava una Comissió de Transició en la qual hi participaven els consellers Turull, Rull, Forn i Pui.

El que no hauria de poder passar és que el PDECat se l'apropiés, la Crida Nacional, perquè abans que el Partit Demòcrata fes aquella seva assemblea, milers de ciutadans sense cap militància de partit ja s'hi havien inscrit. No hauria de passar que la Crida acabi essent estratègia de refundació de l'espai postconvergent. I si només és un instrument per al lideratge del president Puigdemont, sabent com n'és d'impossible, ara per ara, la unitat de l'independentisme polític i institucional, el ciutadà no ho ha d'intuir. Al ciutadà se li ha de dir. Llavors potser tot seria més còmode. Perquè tot quedaria més clar.

I és que tots aquests ginys que van sortint al marge dels partits i de les entitats independentistes només se situen, de moment, dins l'òrbita del president Puigdemont. Ben legítim, d'altra banda.

COMENTARIS

Xiringuitos efímers
Cridaner frustrat, 13/03/2020 a les 08:16
+0
-0
Son ofertes de setmana fantastica. Passada la setmana s'acaba l'oferta....tot i que segueix la fantasia.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Carme Vidalhuguet
Un món, el meu, fet de llengües i de llenguatges, editorials i gestió cultural. Doctora en Filologia, des de l’IEI –n’he estat directora, he passat pel Parlament i pels serveis territorials de Cultura a Lleida- i la Universitat de Heidelberg, convisc des de la Catalunya nova amb la vella Europa: dues cultures, dues visions del món. Aquí també dirigeixo la col·lecció d’assaig “Argent Viu” de @PagesEditors, faig d’assessora editorial, i col·laboro a @SEGREcom. Allà, sintaxi comparada del discurs. I a Twitter sóc @carmevidal2.
Torna la ChickenRun a La Molina per Setmana Santa.
Torna la ChickenRun a La Molina per Setmana Santa.
L’estació serà amfitriona, per quart any consecutiu, d'aquesta cursa de descens sobre neu, la més destacada del país, el cap de setmana de l’1 d’abril | La cursa també esdevindrà clau per a la presentació de la temporada d’estiu del Bikepark La Molina, que té previst obrir les seves portes el primer cap de setmana de juny
Imatge il·lustrativa
Protecció Civil activa l'alerta Ventcat i anuncia que els cops poden superar els 72 quilòmetres per hora
Manifestació Vic presos polítics
Manifestació Vic presos polítics | Josep M. Montaner
Els col·lectius preparen «la primera acció directa de desobediència civil massiva»
judici de l'1-O
El conseller Bernat Solé, a l'entrada del TSJC
El conseller Bernat Solé, a l'entrada del TSJC | ACN
21/01/2021
El tribunal condemna el conseller d'Exteriors per un delicte de desobediència greu per haver ignorat les ordres del TC quan era alcalde d'Agramunt
Mapes interactius
Mapa comarcal, en funció del nivell d'ocupació de les UCI.
Mapa comarcal, en funció del nivell d'ocupació de les UCI.
21/01/2021
Més d'un terç té tants o més ingressats crítics ara que en el seu pitjor moment de la segona onada
coronavirus
Gent amb mascareta a Vic
Gent amb mascareta a Vic | Adrià Costa
21/01/2021
Salut ha notificat 69 noves defuncions i gairebé 4.431 casos en les darreres hores
CRÒNICA
Una carpa dels serveis sanitaris, a Barcelona
Una carpa dels serveis sanitaris, a Barcelona | Helena Margarit
20/01/2021
La Generalitat i la Moncloa mantenen un pols per la data de les eleccions en plena gestió de la tercera onada de la pandèmia
Final de l'era Trump
Joe Biden, 46è president dels Estats Units.
Joe Biden, 46è president dels Estats Units. | Reuters
20/01/2021
El polític demòcrata ha jurat el càrrec davant el cap del Tribunal Suprem, John Roberts, en una capital federal presa militarment per la Guàrdia Nacional i sense públic