OPINIÓ

Ruta fúnebre per les botigues emblemàtiques de Barcelona

«No entenc com és que l'Ajuntament de Barcelona vol fer rutes turístiques pels comerços emblemàtics de la ciutat. Per promocionar-los, preservar-los, protegir-los... Si el que cal fer és enterrar-los»

| 18/02/2020 a les 20:00h
A la mort, ningú l'enganya i ella t'escanya. Toc, toc. La mort truca a la porta. I es veu que l'hem d'obrir. Que passi, que faci un tallat i unes pastetes. Bé, que arrambi tot el que vulgui. Així hauria de ser. Això s'hauria de fer. Per això no entenc com és que l'Ajuntament de Barcelona vol fer rutes turístiques pels comerços emblemàtics de la ciutat. Per promocionar-los, preservar-los, protegir-los... Si el que cal fer és enterrar-los. El que hauria de fer el consistori és rutes fúnebres: d'aquí no res ja no en quedarà cap. Ric, i RIP.

Això és tant cert com que ens hem de morir. Ja no queden comerços, botigues, locals emblemàtics. Simbòlics, distintius, de solera, de tota la vida. Epidèmia. Mortaldat. Extermini. Adéu. Ja li podeu cantar les absoltes. Ruta, viatge, itinerari, camí funerari pels comerços moribunds de Barcelona. Com qui va al cementiri a fer-se selfies amb les tombes il·lustres i enllustrades. Clic. Aquí hi havia una xocolateria que feien xocolata de cacau macabeu amb el mateix motlle d'orelles simiesques des del segle XVIII. Aquí hi havia una ganiveteria que tenien les primeres serres elèctriques amb energia solar. Aquí... cadàvers. Una ciutat de zombis. De fantasmes, espectres, esperits. Ja és això. Ens agraden les ànimes en pena.

Torna a aparèixer a Barcelona l'esperit del Senyor Esteve. El de l'Auca d'en Santiago Rusiñol. La història d'aquella botiga: La Puntual. De vetes i fils. Fundada per l'avi Esteve. Dinerets i amunt. Però, oh problema! El net Ramonet no vol continuar al taulell perquè vol ser artista. Cop mortal. El Sr. Esteve és el símbol de la Barcelona burgesa. Del renaixement industrial i neuronal del segle XIX. El Sr. Esteve és la bíblia de les virtuts de l'esperit català. El xoc intergeneracional. La dualitat entre el diner i l'art. La botiga com una balança. Com una frontissa. Com el far d'una ciutat que il·luminarà el món. La botiga emblemàtica: naixent i moribunda. Per això l'obra està molt metzinosament estereotipada.

N'hi ha que creuen que és una crítica ferotge, afamada, caníbal a la petita i mitjana burgesia (i reflex de la classe mitjana) barcelonina. I pinten el Sr. Esteve com una barreja de Llucifer, Charles Manson i Bin Laden. N'hi hauria molts que no només l'haurien de llegir sinó entendre què diu realment l'obra. Doncs això, que gràcies al Sr. Esteve el Ramonet podrà ser artista. Per entendre-ho tot anem al final de l'obra, quan mor el Sr. Esteve. És l'enterrament:

-No havia fet mal a ningú –va dir un
-Ni n'havia fet ni en podia fer –va dir un altre
-I en Ramonet, que sortia plorós, es va aturar davant d'una estàtua i va pensar: "Jo en faré".

I, recordant-se del difunt, va afegir amb el cor agraït: "En faré perquè ell paga el marbre".

Doncs això: això qui ho paga? El que fa les coses bé. Perquè al final el que s'ha demostrat és que el que compta, i paga el compte, és el Senyor Esteve. Preocupat, minuciós, perfeccionista... La mort ho paga tot. Com sempre. Ara també aquelles botigues emblemàtiques que moren. Viure per veure que un govern municipal anticapitalista, anti de tot, hagi de reivindicar, protegir, preservar, promocionar la Barcelona burgesa, mitjana, els petits grans temples del consum, els aeroports del liberalisme amb rampa de llançament a un taulell.

Aquestes botigues paguen la festa de la mort de la Barcelona simbòlica, enlluernadora, calidoscòpica, original, singular, única... Morint. Tot mor. I tothom vindica els fantasmes. Les ànimes en pena. I si ho són, si es converteixen en espectres és perquè els que se'n lamenten ni hi compren, ni les coneixen, ni les estimen ni res. Ara, elles, les botigues, han pagat la història brillant d'una ciutat fins a la mort. Elles són la ciutat. Mortes elles, morta, també, la ciutat. I, com diu aquell: si les botigues es moren és perquè eren vives.

COMENTARIS

Ramonet
Cal, 18/02/2020 a les 21:36
+0
-0
Molt bo, pura verirat. Quina pena d'Ajuntament.
Moren les botigues? Mor Catalunya!
Fartdetot, 19/02/2020 a les 08:32
+1
-0
Què volem, de veritat?
A l'època del Sr. Esteve, el 99% dels habitants de Catalunya eren catalans. Avui dia, no arribem al 40% i el 2035 només el 25% dels habitants de Catalunya serán catalans... i els catalans semblen encantats. Tot sigui per la mà d'obra barata!! Ens estem suïcidant com a nació.
La mentalitat emprenedora i d'esforç ha estat substituïda per la del calers ràpids i el sexe fácil. Ja no som un país industrial sinó turístic. Venem, en el cas de Barcelona, una ciutat única que estem matant per sacrifica´-la a l'altar de la globalització, Si no fos per 4 edificis modernistes, seria com Shangai, Chicago o Buenos Aires.
L'ocupació industrial ben pagada ha donat pas a les feines precàries del totxo i el turisme.
L'any passat, el 85% de les feines van ser per immigrants. El 85%... I els catalans ben formats continúen marxant. I a la majoria els sembla bé. Doncs perfecte, cap problema.

Cobdícia més poques ganes de treballar han donat aquest resultat. I no oblidem la colonització mental que patim. Perquè a l'arrel d'aquest comportament nacionalment autodestructiu hi ha, també, aquesta idea que els espanyols ens han inoculat que no és bo que Catalunya sigui "massa" catalana. Ja sabeu, fa "tancat", mentre que la dissolució en el magma multicultural fa "obert i cosmopolita".
Ja no és qüestió de botigues. La qüestió és si Catalunya encara existeix. I, sobretot, si els catalans volen que continuï existint. I si té sentit voler la independencia per a una nació que està despareixent.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Francesc Canosa
Francesc Canosa Farran és explicador de coses. Periodista, escriptor, guionista, professor de comunicació i professional de discursos de boda. Ha fet de tot i a tot arreu. Ha treballat a una vintena de mitjans de comunicació i ha escrit una desena de llibres. De gran vol continuar fent el que ha fet des de sempre. A Twitter: @francesccanosa.
Torna la ChickenRun a La Molina per Setmana Santa.
Torna la ChickenRun a La Molina per Setmana Santa.
L’estació serà amfitriona, per quart any consecutiu, d'aquesta cursa de descens sobre neu, la més destacada del país, el cap de setmana de l’1 d’abril | La cursa també esdevindrà clau per a la presentació de la temporada d’estiu del Bikepark La Molina, que té previst obrir les seves portes el primer cap de setmana de juny
Imatge il·lustrativa
Protecció Civil activa l'alerta Ventcat i anuncia que els cops poden superar els 72 quilòmetres per hora
Manifestació Vic presos polítics
Manifestació Vic presos polítics | Josep M. Montaner
Els col·lectius preparen «la primera acció directa de desobediència civil massiva»
Entrevista
Damià Calvet, conseller de Territori i Sostenibilitat, durant l'entrevista.
Damià Calvet, conseller de Territori i Sostenibilitat, durant l'entrevista. | Adrià Costa
24/05/2020
El conseller de Territori i Sostenibilitat sosté que continua sent vàlida la proposta que Puigdemont sigui candidat de JxCat a les eleccions catalanes i s'ofereix com a número dos efectiu
Junts per Catalunya
Acte de Junts per Catalunya al febrer amb Puigdemont de protagonista.
Acte de Junts per Catalunya al febrer amb Puigdemont de protagonista. | Junts per Catalunya
24/05/2020
L'horitzó electoral fa estar en alerta els sectors de la formació, pendents de la decisió de Puigdemont sobre el seu futur mentre els aspirants a la Generalitat calibren els moviments
coronavirus
Tot Catalunya està en fase 1 o fase 2.
Tot Catalunya està en fase 1 o fase 2. | Adrià Costa
24/05/2020
Tots els catalans entren ja aquest dilluns en fase 1 o en fase 2 esperant que cap rebrot els faci retrocedir
Dades: coronavirus
Un cambrer, amb una pantalla facial, desinfecta una taula de la terrassa.
Un cambrer, amb una pantalla facial, desinfecta una taula de la terrassa. | Adrià Costa
24/05/2020
Montero vol pactar aquesta setmana la lletra petita del repartiment però ja va avançar els grans criteris per atorgar els 16.000 milions pressupostats
coronavirus
Quim Torra, durant la reunió amb Sánchez i altres presidents.
Quim Torra, durant la reunió amb Sánchez i altres presidents. | Govern
24/05/2020
El president català insisteix que el Govern s'oposarà a l'estat d'alarma mentre es mantingui la centralització