OPINIÓ

Ruta fúnebre per les botigues emblemàtiques de Barcelona

«No entenc com és que l'Ajuntament de Barcelona vol fer rutes turístiques pels comerços emblemàtics de la ciutat. Per promocionar-los, preservar-los, protegir-los... Si el que cal fer és enterrar-los»

| 18/02/2020 a les 20:00h
Aquesta notícia es va publicar originalment el 18/02/2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
A la mort, ningú l'enganya i ella t'escanya. Toc, toc. La mort truca a la porta. I es veu que l'hem d'obrir. Que passi, que faci un tallat i unes pastetes. Bé, que arrambi tot el que vulgui. Així hauria de ser. Això s'hauria de fer. Per això no entenc com és que l'Ajuntament de Barcelona vol fer rutes turístiques pels comerços emblemàtics de la ciutat. Per promocionar-los, preservar-los, protegir-los... Si el que cal fer és enterrar-los. El que hauria de fer el consistori és rutes fúnebres: d'aquí no res ja no en quedarà cap. Ric, i RIP.

Això és tant cert com que ens hem de morir. Ja no queden comerços, botigues, locals emblemàtics. Simbòlics, distintius, de solera, de tota la vida. Epidèmia. Mortaldat. Extermini. Adéu. Ja li podeu cantar les absoltes. Ruta, viatge, itinerari, camí funerari pels comerços moribunds de Barcelona. Com qui va al cementiri a fer-se selfies amb les tombes il·lustres i enllustrades. Clic. Aquí hi havia una xocolateria que feien xocolata de cacau macabeu amb el mateix motlle d'orelles simiesques des del segle XVIII. Aquí hi havia una ganiveteria que tenien les primeres serres elèctriques amb energia solar. Aquí... cadàvers. Una ciutat de zombis. De fantasmes, espectres, esperits. Ja és això. Ens agraden les ànimes en pena.

Torna a aparèixer a Barcelona l'esperit del Senyor Esteve. El de l'Auca d'en Santiago Rusiñol. La història d'aquella botiga: La Puntual. De vetes i fils. Fundada per l'avi Esteve. Dinerets i amunt. Però, oh problema! El net Ramonet no vol continuar al taulell perquè vol ser artista. Cop mortal. El Sr. Esteve és el símbol de la Barcelona burgesa. Del renaixement industrial i neuronal del segle XIX. El Sr. Esteve és la bíblia de les virtuts de l'esperit català. El xoc intergeneracional. La dualitat entre el diner i l'art. La botiga com una balança. Com una frontissa. Com el far d'una ciutat que il·luminarà el món. La botiga emblemàtica: naixent i moribunda. Per això l'obra està molt metzinosament estereotipada.

N'hi ha que creuen que és una crítica ferotge, afamada, caníbal a la petita i mitjana burgesia (i reflex de la classe mitjana) barcelonina. I pinten el Sr. Esteve com una barreja de Llucifer, Charles Manson i Bin Laden. N'hi hauria molts que no només l'haurien de llegir sinó entendre què diu realment l'obra. Doncs això, que gràcies al Sr. Esteve el Ramonet podrà ser artista. Per entendre-ho tot anem al final de l'obra, quan mor el Sr. Esteve. És l'enterrament:

-No havia fet mal a ningú –va dir un
-Ni n'havia fet ni en podia fer –va dir un altre
-I en Ramonet, que sortia plorós, es va aturar davant d'una estàtua i va pensar: "Jo en faré".

I, recordant-se del difunt, va afegir amb el cor agraït: "En faré perquè ell paga el marbre".

Doncs això: això qui ho paga? El que fa les coses bé. Perquè al final el que s'ha demostrat és que el que compta, i paga el compte, és el Senyor Esteve. Preocupat, minuciós, perfeccionista... La mort ho paga tot. Com sempre. Ara també aquelles botigues emblemàtiques que moren. Viure per veure que un govern municipal anticapitalista, anti de tot, hagi de reivindicar, protegir, preservar, promocionar la Barcelona burgesa, mitjana, els petits grans temples del consum, els aeroports del liberalisme amb rampa de llançament a un taulell.

Aquestes botigues paguen la festa de la mort de la Barcelona simbòlica, enlluernadora, calidoscòpica, original, singular, única... Morint. Tot mor. I tothom vindica els fantasmes. Les ànimes en pena. I si ho són, si es converteixen en espectres és perquè els que se'n lamenten ni hi compren, ni les coneixen, ni les estimen ni res. Ara, elles, les botigues, han pagat la història brillant d'una ciutat fins a la mort. Elles són la ciutat. Mortes elles, morta, també, la ciutat. I, com diu aquell: si les botigues es moren és perquè eren vives.

COMENTARIS

Ramonet
Cal, 18/02/2020 a les 21:36
+0
-0
Molt bo, pura verirat. Quina pena d'Ajuntament.
Moren les botigues? Mor Catalunya!
Fartdetot, 19/02/2020 a les 08:32
+1
-0
Què volem, de veritat?
A l'època del Sr. Esteve, el 99% dels habitants de Catalunya eren catalans. Avui dia, no arribem al 40% i el 2035 només el 25% dels habitants de Catalunya serán catalans... i els catalans semblen encantats. Tot sigui per la mà d'obra barata!! Ens estem suïcidant com a nació.
La mentalitat emprenedora i d'esforç ha estat substituïda per la del calers ràpids i el sexe fácil. Ja no som un país industrial sinó turístic. Venem, en el cas de Barcelona, una ciutat única que estem matant per sacrifica´-la a l'altar de la globalització, Si no fos per 4 edificis modernistes, seria com Shangai, Chicago o Buenos Aires.
L'ocupació industrial ben pagada ha donat pas a les feines precàries del totxo i el turisme.
L'any passat, el 85% de les feines van ser per immigrants. El 85%... I els catalans ben formats continúen marxant. I a la majoria els sembla bé. Doncs perfecte, cap problema.

Cobdícia més poques ganes de treballar han donat aquest resultat. I no oblidem la colonització mental que patim. Perquè a l'arrel d'aquest comportament nacionalment autodestructiu hi ha, també, aquesta idea que els espanyols ens han inoculat que no és bo que Catalunya sigui "massa" catalana. Ja sabeu, fa "tancat", mentre que la dissolució en el magma multicultural fa "obert i cosmopolita".
Ja no és qüestió de botigues. La qüestió és si Catalunya encara existeix. I, sobretot, si els catalans volen que continuï existint. I si té sentit voler la independencia per a una nació que està despareixent.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Francesc Canosa
Francesc Canosa Farran és explicador de coses. Periodista, escriptor, guionista, professor de comunicació i professional de discursos de boda. Ha fet de tot i a tot arreu. Ha treballat a una vintena de mitjans de comunicació i ha escrit una desena de llibres. De gran vol continuar fent el que ha fet des de sempre. A Twitter: @francesccanosa.
Torna la ChickenRun a La Molina per Setmana Santa.
Torna la ChickenRun a La Molina per Setmana Santa.
L’estació serà amfitriona, per quart any consecutiu, d'aquesta cursa de descens sobre neu, la més destacada del país, el cap de setmana de l’1 d’abril | La cursa també esdevindrà clau per a la presentació de la temporada d’estiu del Bikepark La Molina, que té previst obrir les seves portes el primer cap de setmana de juny
Imatge il·lustrativa
Protecció Civil activa l'alerta Ventcat i anuncia que els cops poden superar els 72 quilòmetres per hora
Manifestació Vic presos polítics
Manifestació Vic presos polítics | Josep M. Montaner
Els col·lectius preparen «la primera acció directa de desobediència civil massiva»
Crònica
Pere Aragonès i Pedro Sánchez, aquest dimecres a la Generalitat.
Pere Aragonès i Pedro Sánchez, aquest dimecres a la Generalitat. | Adrià Costa
18/09/2021
El xoc entre ERC i Junts per la composició de la delegació catalana i els dards sobre els rèdits de la negociació amb l'Estat porten al límit la convivència a l'executiu Aragonès
Nova legislatura
Jordi Sànchez, durant el consell nacional de Junts.
Jordi Sànchez, durant el consell nacional de Junts. | Junts
18/09/2021
Sànchez garanteix a Aragonès que no en qüestionaran la legitimitat, es posa a la seva disposició per negociar els pressupostos estatals i reivindica el partit com a "embrió de la unitat nacional" que aconseguirà la independència
Ampliació del Prat
L'aeroport del Prat, amb La Ricarda al costat.
L'aeroport del Prat, amb La Ricarda al costat. | Europa Press
19/09/2021
Les discrepàncies entre la Moncloa i la Generalitat, dues institucions on també hi ha hagut enfrontaments interns sobre el projecte, han frenat una inversió quantificada en 1.700 milions d'euros
Església
Juan José Omella envoltat d'altres cardenals a Roma.
Juan José Omella envoltat d'altres cardenals a Roma. | ACN
18/09/2021
El Vaticà ha d'omplir properament les vacants a les seus episcopals de Girona, Terrassa i Solsona
Entrevista
Carlota Gurt
Carlota Gurt | Adrià Costa
19/09/2021
L'escriptora i traductora, que acaba de publicar "Sola", parla de la novel·la, dels projectes de futur i de la llengua: "Si volem que els més joves el parlin, el català ha de recuperar erotisme, poder d'atracció"