Opinió

Incerteses, desconfiances i recels

«Els partits independentistes no s'entenen perquè per damunt dels interessos del país, hi ha les ambicions de poder de cada partit»

| 01/02/2020 a les 20:05h
Aquesta notícia es va publicar originalment el 01/02/2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Convergència es recelava d'Unió, recel que era correspost d'Unió cap a Convergència, però el president Pujol exercia lideratge polític al partit, el seu, a la coalició, CiU, i al país a través del govern. Eren els anys vuitanta i noranta. Era el segle passat. Però fa només dos dies. Quan l'any 2003 Jordi Pujol deixa de ser candidat, el relleu és el president Maragall, el primer govern d'entesa: PSC, ERC i ICV. El govern de l'Estatut. D'aquell Estatut que Pasqual Maragall volia amb un breu articulat de democràcia, justícia i llibertat, però com que cada grup parlamentari hi devia voler deixar petja, va sortir el que va sortir. ERC no el va votar i la legislatura es va exhaurir a tres anys.

Artur Mas tampoc no va aconseguir la presidència, en el relleu del president Montilla a Maragall, Zapatero malgrat. I el segon, de govern d'entesa, va ser el de la retallada de l'Estatut i el de la sentència del constitucional. Mirat amb ulls d'oposició es veia que, també malgrat tots els malgrats, la governabilitat, que s'exercia, no era exempta de recels i de desconfiances. Però hi havia pes polític en aquell govern i diputats crítics en els grups parlamentaris. Això obligava a governar més enllà de posicionaments ideològics més o menys distants i d'ambicions i interessos de partits.

Partits distints i fins i tot potser també distants, que donen suport a un govern, si no són capaços de voler fer política a l'uníson, que no en vulguin participar, de la governabilitat, perquè altrament és només per interessos de cadascú que es governa. I així es va viure en el trànsit del govern del president Mas abans i després d'aquell JxSí, que també va acabar com el rosari de l'aurora. De manera que, de llavors i fins avui, l'independentisme institucional està condemnat, per les accions i les actituds dels seus actors actius, a no entendre's. I no s'entenen perquè per damunt dels interessos del país, primer són les ambicions de poder de cada partit. ¿Legítim? Del tot. Ara, el ciutadà n'està tip i cansat. Cansat de carrer i tip de passar per caixa i veure com el guió dels nostres dirigents ni canvia ni millora.

¿Calia la solemnitat d'una posada en escena com la de dimecres quan el president es dolia, des de la galeria gòtica de Palau, de com la presidència del Parlament, en nom de la mesa, desprotegia la del govern, de presidència, despullant-la de la condició de diputat per donar la legislatura per acabada per deslleialtat institucional? ¿I què faran ara els diputats de JxCat en les votacions de la tramitació de la llei de pressupostos si dimarts, en suport al president Torra, van convenir de no votar? Doncs votar!

"Retrobar-nos tots en la unitat" ni que sigui davant els embats d'un govern d'Estat que no s'atura en la repressió, ja veiem, des del 2017, que no ho volem fer, perquè el poder, en aquesta seva càrrega semàntica, és conseqüència del voler. Si volem la unitat, la podem tenir. Però ja hem tastat prou vegades que aquesta unitat de l'independentisme, els actors actius de la política només ens la demanen, als ciutadans, com un impacte visual davant l'Estat. L'independentisme institucional ni predica amb l'exemple ni hi té cap interès, d'aplegar-s'hi, en aquesta unitat. I qui la demana sempre és qui se sent en posició de feblesa electoral. ERC vol guanyar les eleccions al Parlament. I hi té tot el dret. Però JxCat o la Crida Nacional o com sigui que es diguin les diferents sensibilitats on convergeixin el que queda del PDECat, també.

Mentrestant, l'Estat es frega les mans perquè ell no s'hi reconeix, adversari de l'independentisme, perquè veu com nosaltres ja ho som, desgraciadament, entre nosaltres. I mentre duri tot aquest llastimós espectacle de legítims interessos de partits, de militants acrítics amb els seus lideratges, de malfiances i de recels, sense tenir en compte que la independència no en té, d'ideologia, posem-hi mirada llarga i refugiem-nos en aquells bons llibres que ens ensenyen a aprendre a distingir el bo del millor. A tocar.

COMENTARIS

Aclaración.
Juio21, 02/02/2020 a les 12:12
+0
-0
Señora Vidalhuguet: no es que el Estado no cese en la represión es que los políticos "indepes" insisten en actuar al margen de las leyes democráticas que nos hemos dado y, en lógica consecuencia, el estado de derecho ha de aplicar las previsiones que las leyes establecen para el caso de incumplimiento y que pretenden, ciertamente, reprimir los comportamientos ilícitos. Sencillo.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Carme Vidalhuguet
Un món, el meu, fet de llengües i de llenguatges, editorials i gestió cultural. Doctora en Filologia, des de l’IEI –n’he estat directora, he passat pel Parlament i pels serveis territorials de Cultura a Lleida- i la Universitat de Heidelberg, convisc des de la Catalunya nova amb la vella Europa: dues cultures, dues visions del món. Aquí també dirigeixo la col·lecció d’assaig “Argent Viu” de @PagesEditors, faig d’assessora editorial, i col·laboro a @SEGREcom. Allà, sintaxi comparada del discurs. I a Twitter sóc @carmevidal2.
Torna la ChickenRun a La Molina per Setmana Santa.
Torna la ChickenRun a La Molina per Setmana Santa.
L’estació serà amfitriona, per quart any consecutiu, d'aquesta cursa de descens sobre neu, la més destacada del país, el cap de setmana de l’1 d’abril | La cursa també esdevindrà clau per a la presentació de la temporada d’estiu del Bikepark La Molina, que té previst obrir les seves portes el primer cap de setmana de juny
Imatge il·lustrativa
Protecció Civil activa l'alerta Ventcat i anuncia que els cops poden superar els 72 quilòmetres per hora
Manifestació Vic presos polítics
Manifestació Vic presos polítics | Josep M. Montaner
Els col·lectius preparen «la primera acció directa de desobediència civil massiva»
judici de l'1-O
El conseller Bernat Solé, a l'entrada del TSJC
El conseller Bernat Solé, a l'entrada del TSJC | ACN
21/01/2021
El tribunal condemna el conseller d'Exteriors per un delicte de desobediència greu per haver ignorat les ordres del TC quan era alcalde d'Agramunt
eleccions catalanes 2021
Els candidats del 14-F.
Els candidats del 14-F.
21/01/2021
Els socialistes obtindrien entre 30 i 35 escons, mentre que els republicans ballen entre els 31 i els 33, per davant de Junts, amb 20-27, i la majoria independentista perilla
CRÒNICA
Una carpa dels serveis sanitaris, a Barcelona
Una carpa dels serveis sanitaris, a Barcelona | Helena Margarit
20/01/2021
La Generalitat i la Moncloa mantenen un pols per la data de les eleccions en plena gestió de la tercera onada de la pandèmia
coronavirus
Gent amb mascareta a Vic
Gent amb mascareta a Vic | Adrià Costa
21/01/2021
Salut ha notificat 69 noves defuncions i gairebé 4.431 casos en les darreres hores
Mapes interactius
Mapa comarcal, en funció del nivell d'ocupació de les UCI.
Mapa comarcal, en funció del nivell d'ocupació de les UCI.
21/01/2021
Més d'un terç té tants o més ingressats crítics ara que en el seu pitjor moment de la segona onada