Opinió

La independència, un inevitable

«En l'acció i en l'actuació no ens en sabem valer. I l'Estat se n'adona i la converteix, la política, en un fracàs triomfal»

| 29/08/2019 a les 20:00h
Aquesta notícia es va publicar originalment el 29/08/2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Qui més qui menys, tothom la recorda, la Diada del 2010. Va ser la de la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut. Aquella sentència que ens va commoure. Que va commoure la societat catalana i que va destapar, obertament, a ull nu, la qüestió de les relacions Catalunya-Espanya. Una sentència que atemptava contra el moll de l'os de la democràcia: allò que els ciutadans validàvem, els magistrats del TC ho qüestionaven, corroborant que si bé és cert que tothom és igual davant la Llei, no ho és menys, de cert, que no tothom ho és davant la Justícia.

Si els poders de l'Estat ens deien que Catalunya no hi tenia cabuda, a la Constitució, era doncs el mateix Estat qui, a la insabuda, ens impel·lia a voler-nos independents, lliures i sobirans, i per això en aquella manifestació hi destacaven, tot al llarg i ample del Passeig de Gràcia, dues imatges importants, feia notar Vicenç Villatoro: relleu generacional i relleu iconogràfic, el triomf de l'estelada. Aquell, sense ni proposar-nos-ho, deia Lluís Llach que potser era el primer dia d'una nova època.

Un dia que Catalunya no parlava només per a Madrid. El que deia, s'ho deia a ella mateixa i ho deia al món, destacava el vicepresident Carod-Rovira, i hi afegia que el que calia "a partir d'ara és que els partits polítics i les institucions analitzin quina proposta política, creïble i temporalitzada fan a la societat catalana". I ho deia quan el president Mas, llavors cap de l'oposició al Parlament, ja havia manifestat que "el camí de la llibertat era obert", i quan, per a Pilar Rahola, Catalunya entrava en un terreny ignot, ple de dificultats, que podia amagar moltes i agres sorpreses. I que calia saber conjugar dos verbs complexos: voler i saber. És a dir, voler arribar a la fita que es planteja i saber com fer-ho.

Aquella Diada del 2010 feia evident, doncs, que la independència deixava de ser un impossible i començava a ser un inevitable. Tot just perquè el govern Zapatero i els magistrats del TC no van tenir present que els catalans hem après de Llach "que el viure, a voltes, té el preu de dir prou". I ha estat així. Una majoria que no pot menystenir-se demana, de llavors ençà, un referèndum d'autodeterminació. Però, oh sorpresa, insòlit espectacle!, Espanya, à droite i à gauche, més que manifestar sòbria l'expressió del desconcert, només sap dir, i sempre amb l'eixutesa dels qui saben dominar, que, de referèndum, ni parlar-ne. I, doncs?

I nosaltres, sense tenir present que quan un actua sense decidir vol dir que depèn d'algú altre, vam voler fer com si fóssim. I ara paguem el preu d'una política practicada amb aires de censor: presó i exili. Perquè a Espanya, avui, encara, i no em canso de repetir-ho, tot aquell que gosa qüestionar el veredicte d'un inquisidor és tingut per heretge. I som aquí.

Som aquí esperant sentències i demanant diàleg a l'Estat per trencar l'immobilisme que ens bloqueja. Diàleg, perquè esdevé el pas previ per a la negociació. Diàleg, per poder prendre decisions. Tot just perquè exercir-la, la política, vol dir decidir; en espais, sovint, de gran incertesa, certament; tot just perquè en les raons polítiques no hi cap, l'espai de la demostració, de la pura conclusió a la qual s'arriba a través d'un encadenament lògic. Les raons polítiques són l'espai de l'argumentació. Sabent, però, que el discurs ha d'anar sempre condicionat a la presa de decisions.

La Sala Segona del Suprem ja les deu començar a tenir enllestides, les seves, de decisions. Però ara, en haver fet el tomb de l'any, que sembla reblat al moviment circular, torna l'11 de setembre -i no sé perquè tornen a entonar la tornada que serà l'últim abans de...-, i, amb la represa del nou curs, és a la política a qui ha arribat l'hora de la presa de decisions. Sobretot de com ha d'actuar l'independentisme davant la política d'estat. Conscients que l'error més gran dels homes d'estat és de creure que existeix en cada moment una solució a cada problema, quan hi ha problemes –deia De Gaulle- que durant certs períodes no en tenen, de solució.

Ara ja no podem amagar que l'escenari actual de la política és un atzucac que va repetint actes i guió. I retrets per desconfiança que es tanquen entre parèntesis quan hi ha necessitat de moure i commoure massivament els ciutadans. I desconcert sobretot en l'estratègia política respecte a Espanya, quan sabem que Catalunya és la raó i la causa primera de la política espanyola. Però en l'acció i en l'actuació no ens en sabem valer. I l'Estat se n'adona, i com que no vol tractar políticament el problema més greu de la seva agenda, la converteix, la política, en un fracàs triomfal. Aquí i allà. Compte, però, perquè la primera reacció que acostuma a suscitar la crisi d'una fe és l'escepticisme.

COMENTARIS

¿Cómo?
Kioret, 30/08/2019 a les 10:47
+5
-1
Entiende Ud. todo al revés: del hecho de que el TC declarara algunos preceptos del EAC inconstitucionales, concluye que no todos somos iguales ante la ley. Llegados a este punto no es necesario leer mucho más.
No es cierto
Juides, 30/08/2019 a les 10:54
+5
-1
Eso de que una mayoría de nuestros ciudadanos pide un referendum de secesión no sé de dónde lo saca, la Mesa por el Referendum recogió firmas a tal fin y obtuvo 500.000, el SEIS por ciento de nuestra población.¡Un poco de seriedad!
Prou!
Frestis, 30/08/2019 a les 11:26
+3
-1
Després de set anys de proces, ara que sabem (Ponsatí) que tot era mentida, ara que les empreses s'han anat, que la nostra imatge a la resta d'Espanya ia Europa és cada vegada més penosa, ara ve aquesta senyora a dir-nos que la independència és inevitable. Fins quan Catilina!
para españa cataluña es marginal
jg, 30/08/2019 a les 15:34
+0
-1
pero desde Cataluña se dan mucha importancia....
No fou la Diada
Francesc Puértolas , 30/08/2019 a les 22:41
+0
-0
Tot molt bé, però la primera Diada multitudinària va ser el 2012. El 2010 va haver-hi la gran manifestació de protesta per la sentència del TC derogant bona part de l'articolat de l'Estatut, el 10 de juliol.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Carme Vidalhuguet
Un món, el meu, fet de llengües i de llenguatges, editorials i gestió cultural. Doctora en Filologia, des de l’IEI –n’he estat directora, he passat pel Parlament i pels serveis territorials de Cultura a Lleida- i la Universitat de Heidelberg, convisc des de la Catalunya nova amb la vella Europa: dues cultures, dues visions del món. Aquí també dirigeixo la col·lecció d’assaig “Argent Viu” de @PagesEditors, faig d’assessora editorial, i col·laboro a @SEGREcom. Allà, sintaxi comparada del discurs. I a Twitter sóc @carmevidal2.
Torna la ChickenRun a La Molina per Setmana Santa.
Torna la ChickenRun a La Molina per Setmana Santa.
L’estació serà amfitriona, per quart any consecutiu, d'aquesta cursa de descens sobre neu, la més destacada del país, el cap de setmana de l’1 d’abril | La cursa també esdevindrà clau per a la presentació de la temporada d’estiu del Bikepark La Molina, que té previst obrir les seves portes el primer cap de setmana de juny
Imatge il·lustrativa
Protecció Civil activa l'alerta Ventcat i anuncia que els cops poden superar els 72 quilòmetres per hora
Manifestació Vic presos polítics
Manifestació Vic presos polítics | Josep M. Montaner
Els col·lectius preparen «la primera acció directa de desobediència civil massiva»
eleccions catalanes 2021
Pere Aragonès i Meritxell Budó en en consell executiu de divendres per suspendre les eleccions
Pere Aragonès i Meritxell Budó en en consell executiu de divendres per suspendre les eleccions | Govern
21/01/2021
La decisió final sobre els recursos es prendrà "abans del 8 de febrer", quan ja haurà començat la campanya electoral
eleccions catalanes 2021
Miquel Iceta i Salvador Illa, al consell nacional del PSC.
Miquel Iceta i Salvador Illa, al consell nacional del PSC. | PSC
21/01/2021
Els socialistes obtindrien entre 30 i 35 escons, mentre que els republicans ballen entre els 31 i els 33, per davant de Junts, amb 20-27, i la majoria independentista perilla
judici de l'1-O
El conseller Bernat Solé, a l'entrada del TSJC
El conseller Bernat Solé, a l'entrada del TSJC | ACN
21/01/2021
El tribunal condemna el conseller d'Exteriors per un delicte de desobediència greu per haver ignorat les ordres del TC quan era alcalde d'Agramunt
coronavirus
A dia d'avui hi ha més de 600 persones a l'UCI només de Covid, i més de 1.000 llits ocupats si comptem altres malalties
A dia d'avui hi ha més de 600 persones a l'UCI només de Covid, i més de 1.000 llits ocupats si comptem altres malalties | EP
21/01/2021
La consellera Vergés avisa que en les properes setmanes creixerà la pressió als hospitals i el Departament constata que la tercera onada s'assemblarà a la situació de març i abril
coronavirus
Gent amb mascareta a Vic
Gent amb mascareta a Vic | Adrià Costa
21/01/2021
Salut ha notificat 69 noves defuncions i gairebé 4.431 casos en les darreres hores
Mapes interactius
Mapa comarcal, en funció del nivell d'ocupació de les UCI.
Mapa comarcal, en funció del nivell d'ocupació de les UCI.
21/01/2021
Més d'un terç té tants o més ingressats crítics ara que en el seu pitjor moment de la segona onada