Opinió

Llengua i raó d'estat

«Som els usuaris que haurem de decidir, quan correspongui, si hi estem disposats, a capgirar una situació lingüística cada cop més adversa»

| 10/06/2019 a les 20:30h
Manllevo el títol d'aquest escrit a un article aparegut a l'Avui l'any 1984 redactat per Josep Murgades i al qual van afegir-se, nominalment, Xavier Lamuela, Enric Montaner i Josep M. Nadal, quatre veus, "conscients i desapassionades, al marge de qualsevol interès de partit o de classe, que es plantejaven, altre cop, obertament i pública, la situació social real de la llengua catalana i la necessitat de denunciar –aquell era un any d'eleccions al Parlament- la seva lenta però inexorable marginació, víctima, d'una banda, de tendències endògenes, fetes potser d'impotència i camuflades en nom de qualsevol racionalització pseudo-justificatòria, i, de l'altra, de tendències exògenes d'inspiració inequívocament imperialista".

I ve a tomb de remetre-s'hi, a aquest article, arran de les bases per a la convocatòria d'oposicions que ha aprovat el Ministeri de Justícia per a cobrir tres categories de funció pública: auxiliars, tramitadors i gestors processals arreu de l'Estat, la qual cosa implica, encara, treballadors a Catalunya. La primera, de les proves, serà l'examen; la segona, valoració de mèrits; i, la tercera, el coneixement de llengües estrangeres. I segons aquestes tals bases qui esculli Catalunya com a destinació, en tant que comunitat nacional amb llengua pròpia, n'haurà d'acreditar coneixements en una prova que no servirà pas per millorar el resultat de l'oposició en general, sinó només la destinació de lloc.

Aquest plantejament implicaria que treballadors dels jutjats catalans en situació d'interinatge, a l'hora de voler consolidar la propietat del seu lloc de treball, es veiessin superats en puntuació per altres opositors que acreditessin coneixement oral i escrit de llengües altres com ara alemany, anglès, xinès, japonès o suahili. Llengües que, d'altra banda, no se'ls obliga ni a saber ni de servir-se'n, entre altres raons perquè els jutjats tenen el que cal tenir, servei de traducció professional. És per això que el Departament de Justícia, a través de la seva Secretaria General, signa un requeriment al Ministeri en el qual demanen que el coneixement de català se situï com un mèrit igual que el de les llengües de fora, perquè segons aquestes bases, la llengua pròpia –que no hauria de puntuar perquè hauria de ser conditio sine qua non- queda en situació de franca discriminació.

Passa llavors que, any rere any, l'ús del català, lluny de créixer, hi recula, als jutjats. Tant, que sembla que les sentències en aquesta llengua només són el 8%. I és davant d'aquesta hegemonia de l'espanyol, per raons de prepotència administrava, que es fan encara de rabiosa actualitat les paraules de Josep M. Puig Salellas escrites deu anys més tard que l'article citat de l'Avui quan deia que "a qualsevol persona a qui parléssim d'un país que té dret civil propi i dret públic propi no entendria que aquesta, la llengua, no fos aplicada en aquell, el dret. Doncs bé, això és el que passa en aquest país, i no pas per raó de les lleis. Per això, davant la manca d'actituds decidides als més alts nivells institucionals, és lògic que els agents jurídics no tinguin consciència de l'anormalitat que comporten els comportaments anormals. Ja sabem que quan es peca, es peca per acció i per omissió."

Avui, malauradament, encara ens hem de demanar sobre les possibilitats de pervivència d'una llengua sotmesa a la "fèrula d'unes estructures de poder secularment assimilistes i implacablement hostils". I és llavors quan, per qüestió de llengua, també ens preguntem per què un Estat? Doncs per capgirar la relació de prioritat de les dues llengües en contacte que amenacen la normalitat d'ús. Perquè és del capgirament d'aquesta relació de prioritat que en depèn la supervivència de la llengua. Sí. I, amb ella, de la cultura.

Per això és que caldrà que un possible nou Estat, una futura República catalana, pel que fa a la legislació oficial, en decretés, de manera explícita, l'oficialitat única i exclusiva, del català. I per legitimar-ne aquest ús exclusiu, el professor Murgades en un dels seus Escrits sobre llengua (Pagès editors, 2016), diu que "n'hi hauria d'haver prou que en la Constitució de la República, s'hi fes constar que la llengua és la catalana i que, al·legar-ne ignorància, no pot ser considerat en cap cas motiu d'indefensió jurídica, administrativa, laboral o educativa."

Som els usuaris que haurem de decidir, quan correspongui, si hi estem disposats, a capgirar una situació lingüística cada cop més adversa. Que la fi no ens vingui "per vil suïcidi", que deia el poeta.

COMENTARIS

Vaya, vaya!
Fdea, 11/06/2019 a les 07:33
+4
-1
Nos quedamos con su amable propuesta del catalán como única lengua oficial de su no nata república. Entenderá que como castellanohablantes no nos guste la idea de que nos excluyan de la vida pública.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Carme Vidalhuguet
Un món, el meu, fet de llengües i de llenguatges, editorials i gestió cultural. Doctora en Filologia, des de l’IEI –n’he estat directora, he passat pel Parlament i pels serveis territorials de Cultura a Lleida- i la Universitat de Heidelberg, convisc des de la Catalunya nova amb la vella Europa: dues cultures, dues visions del món. Aquí també dirigeixo la col·lecció d’assaig “Argent Viu” de @PagesEditors, faig d’assessora editorial, i col·laboro a @SEGREcom. Allà, sintaxi comparada del discurs. I a Twitter sóc @carmevidal2.
Torna la ChickenRun a La Molina per Setmana Santa.
Torna la ChickenRun a La Molina per Setmana Santa.
L’estació serà amfitriona, per quart any consecutiu, d'aquesta cursa de descens sobre neu, la més destacada del país, el cap de setmana de l’1 d’abril | La cursa també esdevindrà clau per a la presentació de la temporada d’estiu del Bikepark La Molina, que té previst obrir les seves portes el primer cap de setmana de juny
Imatge il·lustrativa
Protecció Civil activa l'alerta Ventcat i anuncia que els cops poden superar els 72 quilòmetres per hora
Manifestació Vic presos polítics
Manifestació Vic presos polítics | Josep M. Montaner
Els col·lectius preparen «la primera acció directa de desobediència civil massiva»
unionisme
Manuel Valls, en una manifestació de SCC junt amb Albert Rivera.
Manuel Valls, en una manifestació de SCC junt amb Albert Rivera. | ACN
17/06/2019
La decisió de l'exprimer ministre francès de donar suport a Colau impedia a Rivera competir per liderar la dreta espanyola
eleccions municipals 2019
El llaç groc al balcó de l'Ajuntament, aquest dilluns
El llaç groc al balcó de l'Ajuntament, aquest dilluns | ACN
17/06/2019
El govern municipal l'ha tornat a col·locar aquest dilluns, després que Barcelona en Comú ho comuniqués a la resta de forces
Dades: eleccions municipals 2019
Una vara d'alcalde
Una vara d'alcalde | Martí Albesa
17/06/2019
L'espai convergent lidera encara el nombre d'ajuntaments, amb escàs marge respecte als republicans, però el mapa del país ha canviat molt des del 1991
empresaris
Joan Canadell votant a la Cambra aquest dilluns.
Joan Canadell votant a la Cambra aquest dilluns. | ACN
17/06/2019
La Llotja de Mar viu un moment històric amb l'elecció del candidat d'Eines de País, mentre Tusquets i Masià demanen sense èxit la suspensió del ple
Eleccions europees 2019
Presa de possessió dels eurodiputats davant la Junta Electoral Central.
Presa de possessió dels eurodiputats davant la Junta Electoral Central. | Europa Press
17/06/2019
L'eurodiputada Diana Riba ha promès "per imperatiu legal" i ha recordat la figura dels presos polítics i exiliats
TMB
Metro de Barcelona
Metro de Barcelona | Adrià Costa
17/06/2019
Es tancaran completament nou estacions per obres de millora i renovació de les vies