opinió

Política trasbalsada

«Sembla com si ara els catalans no sabéssim quan ens hem de servir de la normalitat per sobreviure i de l’excepcionalitat per sobresortir»

| 25/03/2019 a les 20:00h
El president Puigdemont ha creat lideratge més enllà dels seus propis partits, i va donar efectes de solvència quan, fins i tot davant de molt d'escepticisme, va complir amb la paraula donada que votaríem l'autodeterminació. I, malgrat les condicions extremes, la vam votar. I és del resultat d'aquelles urnes -si Espanya fos una democràcia sòlidament assentada-  que Catalunya es guanya el deure de ser atesa i escoltada pels poders de l'Estat.
 
El carrer en demanava la proclamació, de la independència; i tot i un ple del Parlament anul·lat abans fins i tot de ser convocat, el President se serveix de la sol·licitud de compareixença i amb la solemne naturalitat que li és pròpia va dir que assumia “el mandat del poble perquè Catalunya esdevingués un estat independent en forma de República”. Amb una adversativa que emplaçava, ipso facto, el Parlament perquè en suspengués els efectes, d’aquella proclamació, per tal de forçar diàleg amb Madrid a través de mediació. Sine die.
 
El govern feia un dilata. Però és clar, per als molts votants que s'ho creien, que ja viurien aires nous de llibertat, aquells punts suspensius amb temps afegit havien de tenir un termini; i ara, amb més contenció –des de les entitats- o amb impaciència –des dels CDR-, intenten –o no- d'entendre la moderació del govern i dels partits que li donen suport, molts sense compartir-la. Però ni aquella declaració d'independència, amb efecte suspès, ens feia un estat independent ni podíem ni podem implementar República perquè no en som.
 
L'única certesa d'aquell primer d’octubre és que, arribats fins aquí, aquest ja és un camí sense retorn. Malgrat el mal que hem pres, certament, per la raó d'estat de no voler resoldre políticament el problema polític i desdibuixar-lo en la politització de la justícia i en la judicialització de la política, maniobres que han vulnerat tots els drets democràtics amb el cost de presó, d'exili i de seqüeles físiques irreparables.
 
Les circumstàncies obliguen, però, a la reacció, i en conseqüència, a l'acció per sobreposar-s'hi, per bé que ens costarà molt sobreposar-nos-hi si l'independentisme, per ambició de poder o per recels personals, no té present -ara més que mai- per l'anormalitat que vivim, que per fer política cal saber qui és l'adversari, i que el nostre és l’Estat. Amb govern més conservador o més progressista, però l'Estat.
 
I no sé si enmig d’un judici a la democràcia com el de la Sala Segona del Suprem ens convenen tantes maniobres de distracció en aquestes precampanyes que comencen. Perquè si l'independentisme va considerar prioritari fer front electoral al 155 des de la pluralitat d'opcions: JuntsxCat (que era la llista del President sota l’empara del PDECat), ERC i la CUP (l'independentisme imprescindible perquè l’institucional no abaixi la guàrdia), ara veiem que tot i el crit d'unitat que demana el carrer, sobretot per a les generals, les maniobres electorals fan créixer l'escepticisme. Es percep una acció política, si n’hi ha, afectada. ERC, amb el seu objectiu d’eixamplar la base -que és de fet el deure que té tota organització política si vol créixer i guanyar- va sumant amb sigles petites i discretes: Demòcrates, Més, Nova, evidenciant que amb qui realment no vol sumar és amb l’univers Puigdemont. I la Crida, tot i néixer amb la voluntat de ser un moviment de complicitats individuals des de la pluralitat ideològica, de moment els seus lideratges encapçalen llistes de JuntsxCat i donen suport, només, a les formacions postconvergents. Però ni a ERC ni a la CUP, de la qual se'n desmarca Poble Lliure per sumar amb Alternativa i Pirates per al Front Republicà.
 
L'independentisme desembarcarà, doncs, a Madrid, des de la pluralitat ideològica disfressant de normalitat l'anormalitat política que viu Catalunya. I passarà semblantment amb les europees i amb les municipals, que, lluny de fer un pols amb les formacions d'obediència espanyola, l'independentisme continua optant per la dispersió, i la prova més objectiva ja és l'Ajuntament de Barcelona, que desdibuixa la força institucional del govern de la Generalitat i el mateix independentisme li torna a atorgar la pàtina d’aquell contrapoder Pujol-Maragall. No ens enganyem, l'acció política de l'independentisme c'est trop faible pour ce qu’il a de fort.

COMENTARIS

Camí sense retorn...????
Just, 07/04/2019 a les 18:02
+0
-0
Jo encara no he vist cap independentista que haigui dit que dona la seva vida, la dels seus fills, les seves propietats i fins hi tot el seus sou que cobra, per la causa del procès soberanista, i veien els enfrentaments que tenen els de la independencia entre ells, fins hi tot dins del mateixos dels seus partits, doncs la veritat, no la vec per cap lloc i aixó ho diu molta i molta gent, ara si es una cosa de 20-30 anys, ja estarem tots morts...

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Carme Vidalhuguet
Un món, el meu, fet de llengües i de llenguatges, editorials i gestió cultural. Doctora en Filologia, des de l’IEI –n’he estat directora, he passat pel Parlament i pels serveis territorials de Cultura a Lleida- i la Universitat de Heidelberg, convisc des de la Catalunya nova amb la vella Europa: dues cultures, dues visions del món. Aquí també dirigeixo la col·lecció d’assaig “Argent Viu” de @PagesEditors, faig d’assessora editorial, i col·laboro a @SEGREcom. Allà, sintaxi comparada del discurs. I a Twitter sóc @carmevidal2.
Torna la ChickenRun a La Molina per Setmana Santa.
Torna la ChickenRun a La Molina per Setmana Santa.
L’estació serà amfitriona, per quart any consecutiu, d'aquesta cursa de descens sobre neu, la més destacada del país, el cap de setmana de l’1 d’abril | La cursa també esdevindrà clau per a la presentació de la temporada d’estiu del Bikepark La Molina, que té previst obrir les seves portes el primer cap de setmana de juny
Imatge il·lustrativa
Protecció Civil activa l'alerta Ventcat i anuncia que els cops poden superar els 72 quilòmetres per hora
Manifestació Vic presos polítics
Manifestació Vic presos polítics | Josep M. Montaner
Els col·lectius preparen «la primera acció directa de desobediència civil massiva»
Cas Rosell
Sandro Rosell, el passat 28 de febrer a l'Audiència Nacional, l'endemà de quedar en llibertat provisional
Sandro Rosell, el passat 28 de febrer a l'Audiència Nacional, l'endemà de quedar en llibertat provisional | ACN
24/04/2019
L'Audiència Nacional decideix exonerar l'expresident del Barça, que estava acusat de liderar una organització criminal i que va quedar en llibertat provisional un cop iniciat el judici
Primícia
Manuel Valls
Manuel Valls | Adrià Costa
24/04/2019
L'alcaldable serà l'element més destacat de la papereta del 26-M: no hi haurà la fotografia de Valls però sí l'enunciat Barcelona pel Canvi, més visible que el de la formació taronja
Procés català
El moment en que afusellen un ninot de Puigdemont a Coripe.
El moment en que afusellen un ninot de Puigdemont a Coripe. | Twitter
24/04/2019
Meritxell Budó lamenta que el ministeri fiscal o la policia no hagin actuat d'ofici, com sí que van fer amb Valtònyc, Pablo Hasel, Willy Toledo, els titellaires de Madrid, Toni Albà o Jordi Pesarrodona, entre d'altres
judici de l'1-O
Albert Batlle, al Suprem
Albert Batlle, al Suprem | ND
24/04/2019
L'exdirector dels Mossos reivindica l'actuació de la policia i ressalta la figura de Trapero: "Mai no hauria admès ingerències polítiques en l'actuació del cos"
eleccions espanyoles 28-A
Els sis candidats dels partits catalans el 28-A.
Els sis candidats dels partits catalans el 28-A. | ND
24/04/2019
Des del vincle catalanista d'Arrimadas fins al lligam amb Felip V d'Álvarez de Toledo, passant per les anècdotes de Rufián i els clients d'Asens com a advocat