tribuna oberta

Democràcia sense veritat?

«La veritat oficial de la Fiscalia és una vulneració del dret fonamental a la informació veraç que confirma la paradoxa pròpia d'un estat autoritari: conculcar l'estat de dret per tal de fer complir la llei»

| 14/11/2018 a les 13:00h
Aquesta notícia es va publicar originalment el 14/11/2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La veritat s'ha convertit en un element central de la política actual. En poc temps ens hem familiaritzat amb la paraula postveritat per intentar definir la confusió actual que generen la multiplicitat de discursos sense contrastar que gràcies a la nova instrumentalitzat digital circulen a una rapidesa que no permet el consens fàctic, o que senzillament infravalora l'objectivitat necessària dels fets. No obstant, la manca de veracitat dels discursos públics no és una problemàtica exclusivament contemporània. Recordem els comentaris ja clàssics de Hannah Arendt al voltant de l'intent d’equiparació de fets i opinions, deixant els primers al nivell d'una interpretació subjectiva, teoria amb què intentava denunciar l'ús d'una propaganda capaç de substituir la veritat dels fets per una veritat creada des del poder polític.

I és en aquest punt que se'ns planteja un debat al voltant de la qualitat democràtica de les societats actuals, entesa no només com a respecte a uns determinats procediments sinó també com a consubstancial a determinats continguts i resultats. Jason Stanley, professor de Yale i autor de publicacions com How Propaganda Works o How Facism Works, amb el govern de Trump com a cas d’estudi, denuncia com en democràcies actuals s'utilitzen tècniques pròpies de règims autoritaris quan es tergiversen de manera sistemàtica els fets i atempten així contra els fonaments de la mateixa democràcia: actuar lliurement pressuposa conèixer la veritat i la democràcia pressuposa la llibertat dels individus.

És per això que la cerca de la veritat per part de la ciutadania a través d'un procés lliure i plural d'informació es configura internacionalment com un dret, regulat en l'article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans, com a garantia de fugir de la veritat creada des del poder polític i que implica obligacions per part dels estats de garantir el drets dels ciutadans de ser informats verídicament. Un dret constitucionalitzat a l’estat espanyol a través de l'article 20 de la norma fonamental. Una regulació que està d’acord amb el que representa la veritat, pedra angular de la democràcia.

El judici oral sobre l'1-0 ha començat amb un escrit d’acusació de Fiscalia que ens torna posar sobre la taula el debat sobre els fets, sobre els límits de la seva interpretació o sobre la capacitat de crear-se una veritat paral·lela que els ignori. Una fase d'instrucció plena de traves per a la defensa i una proposició de prova quasi monopolitzada pels atestats dels cossos de seguretat estatals ens fan preveure que la veritat processal (aquella que es determina en el mateix procés judicial a través de la pràctica de les proves presentades) poc tindrà a veure amb una visió imparcial i objectiva dels fets.

El resultat, de moment, és una acusació sobre rebel·lió o sedició que mereix una capacitat interpretativa del codi penal que escapa a qualsevol plantejament garantista del dret. Però el que ens hauríem de preguntar no és només per actuacions judicials que posen de cap per avall els fonaments de l’estat de dret, sinó com pot ser que socialment s'aguanti una imputació, i ara acusació, que contravé el mínim sentit comú de qualsevol observador imparcial. M'explico: seria possible aquest procés judicial si una majoria d’espanyols no consideressin adequades les qualificacions jurídiques a uns fets no controvertits? I és que el principal perill dels presos polítics i de la resta d’acusats no és ja aquest judici adulterat que acabarà irremeiablement a Estrasburg, sinó un debat públic que legitima aquestes acusacions, que des de l’estat i amb la complicitat de mitjans de comunicació i determinades forces polítiques han posat tots els mitjans de difusió al seu abast per escampar la creença, entre d'altres qüestions, de què hi va haver violència i un cop d'estat durant els fets de l’octubre republicà.

Una veritat "oficial" que res té a veure amb els fets. Una vulneració del dret fonamental a la informació veraç que confirma la paradoxa pròpia d'un estat autoritari: conculcar drets fonamentals i, per tant, l'estat de dret, per tal de fer complir la llei. Malauradament, la veritat no es presenta a l'estat espanyol com un dret, sinó com una necessària lluita democràtica i emancipadora en favor dels drets civils i polítics a la que hi estem obligats per mirar de capgirar el sentit d'una sentència condemnatòria ja predeterminada.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Oriol Berenguer
Oriol Berenguer (Lleida, 1978). Advocat, i actualment coordinant la Fundació Banc dels Aliments Comarques de Lleida. Membre de junta a Òmnium Lleida. A Twitter @oriolberenguer
Torna la ChickenRun a La Molina per Setmana Santa.
Torna la ChickenRun a La Molina per Setmana Santa.
L’estació serà amfitriona, per quart any consecutiu, d'aquesta cursa de descens sobre neu, la més destacada del país, el cap de setmana de l’1 d’abril | La cursa també esdevindrà clau per a la presentació de la temporada d’estiu del Bikepark La Molina, que té previst obrir les seves portes el primer cap de setmana de juny
Imatge il·lustrativa
Protecció Civil activa l'alerta Ventcat i anuncia que els cops poden superar els 72 quilòmetres per hora
Manifestació Vic presos polítics
Manifestació Vic presos polítics | Josep M. Montaner
Els col·lectius preparen «la primera acció directa de desobediència civil massiva»
8-M
Marxa de torxes feminista del Vallès Occidental a Sabadell.
Marxa de torxes feminista del Vallès Occidental a Sabadell. | Juanma Peláez
07/03/2021
El coronavirus condiciona un 8-M marcat per les discrepàncies entre PSOE i Podem, que dificulten la tramitació de lleis estatals en clau d'igualtat
8-M: ENTREVISTA
La diputada socialista Carla Antonelli
La diputada socialista Carla Antonelli | Cedida
08/03/2021
La primera diputada trans del PSOE defensa que la llei liderada pel Ministeri d'Igualtat s'aprovarà "sí o sí", tot i l'oposició de Carmen Calvo, i sosté que el feminisme creix sense deixar fora a ningú
8-M
Pere Aragonès i Meritxell Budó, encapçalant el Govern
Pere Aragonès i Meritxell Budó, encapçalant el Govern | Jordi Bedmar / Govern
07/03/2021
Tant l'executiu com el Parlament afronten l'assignatura pendent de garantir un equilibri entre dones i homes en els òrgans de decisió
Dades: 8-M
Manifestació contra les violències masclistes, a Barcelona.
Manifestació contra les violències masclistes, a Barcelona. | Paula Roque
06/03/2021
Les agressions s'incrementen en les noies joves, ja que n'han sofert un 81% de les que tenen entre 16 i 24 anys, i un 30% n'havia estat víctima amb 15 anys o menys
empresaris
Mònica Roca
Mònica Roca | Cambra
08/03/2021
L'empresària i enginyera de telecomunicacions substitueix Joan Canadell, que va renunciar al càrrec per presentar-se a les eleccions en la llista de Junts
Partit Popular
Imatge il·lustrativa
08/03/2021
L'extresorer del PP afirma que el partit li va demanar que falsifiqués els papers de la caixa B per "crear dubte en l'opinió pública"