Opinió

Pitarra parla amb Colau

«Va prometre cigrons per a tothom. Després deia que ella ja volia donar cigrons a tothom però no la deixaven. Diu ara que fem el que podem i no arribem als cigrons»

| 10/04/2018 a les 22:00h
Singlots. Gatades. Borricades. Ara, farem un ou de dos rovells. Estigues! No em xeringuis! Estàs figa? Cap a la caixa, cara de gos! Adéu, Pitarra. Esnif, esnif. Mor. Xapen el restaurant Pitarra (carrer Avinyó de Barcelona). Caixa i faixa. Al·lucina, Jesucrist. Ressuscitarà com un pub irlandès copy-paste-de-tots-els-pseudo-pubs-irlandesos-a-granel-PVC. És la societat líquida. La Barcelona ressaca. El Pitarra no era un restaurant. Era el lloc on es va trobar el Carboni 14.

Aquí, entre isòtops radioactius, aquell xiquet orfe, Frederic Soler, es transforma en Serafí Pitarra. Aquí, en aquesta rellotgeria del tiet es fa rellotger i hereta el negoci el 1853. Aquí, entre tic-tac i toc-toc neix el teatre català. A la rebotiga, que és el disc dur d'aquest país. Aquí trobarem radiocarboni: l'start up de la nostra comèdia, del nostre drama. Protons i neutrons de sainet, sàtira, farsa, tragèdia... La ficció que ens farà reals per primer cop des de 1714. Això és Pitarra central nuclear. Ell i tots els seus amics escriptors que sense tenir una llengua escrita la cullen de l'aire com raïm. La premsen. L'embotellen. I ens la fan beure.

Una llengua refrescant, espurnejant, oral, viva, nostra: "en català que ara es parla". De la gent del carrer, les botigues, i les golfes. El realisme a l'orella. A la galta. A la boca. Pitarra és el nostre Shakespeare pop. Popular. Massiu. Bigarrat. Virolat. Trapella. Barrilaire. Baliga-balaga. Plaga. Riure és viure. Ens ho fotem tot. Ell sí que és la nostra cervesa catalana. Litres i litres. Panxes i panxes. Amb ell comença tot. Canvia tot. Es data tot: com el Carboni 14 amb gel i vas llarg.

Bevem. Glup, glup. Aaaaaah... La vida és així: si ho tens al cap, posa-t'ho als peus. I ha volgut que el restaurant Pitarra mori quan fa anys que Pitarra estrena obra per primer cop públicament, oficialment. Passa de les rebotigues, els altells vaixells de les cases humides de la Barcelona vella al teatre. Fa 154 anys. L'11 d'abril de 1864 Pitarra estrena al teatre Odeón. Ha de ser la gran obra. Però res. Juan Fivaller, un drama històric en tres actes, escrit en castellà, passa sense pena ni glòria. Però la nit és jove. I apareix la seva altra obra. Però res, unes postres de pobre, una obreta, que posa la fi al vestit nocturn de debut. Es diu L'esquella de la torratxa (abans l'havia estrenat a una societat privada). Veiem.

Paròdia en dos actes i... en català. Bum! Rebenta. Esclata. El cel es fa a la terra. Èxit. I troballa del carboni 14. Per Pitarra, pel teatre, per la llengua, pel país. Abans d'aquesta obra el teatre era majoritàriament en castellà i ara... la gent vol català. Aquí neix tot. El país oral a escena. L'exorcisme d'un poble a dalt de l'escenari. La llengua com un lluç ressuscitat, espasmòdic, remenant la cua, espernegant, esquitxant. El públic moll com sardines enllaunades. Rient, aplaudint, reconeixent-se lliurement com a peix català: val més ser cua de sardina viva que cap de balena morta. El teatre català es fa oceànic. Popular. Massiu. En vena. El teatre català és mainstream. El teatre català és la televisió d'aleshores. Però de què va L'esquella de la torratxa? Digui'm calamar, digui'm....

Doncs pot ser que prenguessin nota tots els peixos candidats a les eleccions barcelonines del 2019. La gran batalla. Com l'obra L'esquella de la torratxa. Sarsuela, xiquets. Hi ha música. I peix textual del bo. Ballem, arengades. Un petit poble català. Arriben eleccions. I l'alcalde intenta comprar els vots dels veïns pel seu protegit. Però apareix un altre candidat. I broten secrets de l'alcalde. I també hi ha allò i allò altre. I... Bogeria. Deliri. Anada de l'olla, de la pilota, i visca la bóta de vi. Farsa de democràcia. Paròdia del caciquisme. No hi ha normes de joc. No hi ha res. Promeses. Parole, parole. Gat per llebre i per pebre. Tot aire. Tot més pa que formatge. No hem de confondre el fum amb el rostit. No. Perquè el polític promet l'oro i el moro. Fa brindis al sol i s'emborratxa de sol y sombra. És capaç de dir que cada ciutadà tindrà una cabra que vola, fa formatges, fa de nevera i a més treballa d'estanquera. Perquè això diu la criatura política virtual a l'obra d'en Pitarra:

"Avui mateix, si guanyo, amb cartes closes escric als ministres i adverteixo que explicaré al Congrés les faltes grosses que passen contra el país que protegeixo si al punt no em concedeixen quatre coses. La primera, ha de ser un permís doble per fer un ferrocarril d'aquí a l'Havana i tres fàbriques grans en aquest poble de botons, panyo fi i teixits de llana. La segona, que això de Barcelona que es diu l'Ensanche es faci ben de pressa havent d'arribar just fins a Cardona, perquè ens hi entrin les terres de Manresa. La tercera, un bon medi per combatre la gran misèria que pertot se fica: es manarà que un duro en valgui quatre i així Espanya serà el redoble rica. L'última, un tractat amb Nord-amèrica perquè el Mississipí vingui aquí a Espanya i tot el que té sec la nació Ibèrica serà de regadiu". Aplaudiments i mà a la cartera.

Pitarra, i el Pitarra, li parlen, especialment, a l'orella a Ada Colau. Prengui nota alcaldessa. Sense tramvia. Sense multiconsulta. Sense moltes coses. La que va prometre cigrons per a tothom. La que després deia que ella ja volia donar cigrons a tothom però no la deixaven. La que diu ara que fem el que podem i no arribem als cigrons. Ja no podem el que dèiem que podíem. La culpa sempre és dels altres. I tal i qual. I això i allò. Però al final, al final, qui transforma realment la ciutat. Qui canvia veritablement les coses. Qui fa la revolució de la normalitat. Qui no s'ha de disfressar d'abella Maia despol·linitzada i vesteix, naturalment, de superheroi costumista diari és gent com Pitarra. Aquesta sí que és la Barcelona rebel. Popular. Anti sistema. Per a tots. Des d'una menestral rellotgeria. Des d'una petita burgesa rebotiga. Des de la suor del tic-tac. Des del pa, pa i al vi, vi. 

Des d'aquí futur immediat pub irlandès. Des d'aquí es va construir un teatre, una literatura, una ciutat, un país, una ànima, una esperança. Des d'aquí on mor el que va néixer i el que som. Des d'aquí ara ens beurem el que vam ser i el que som. La memòria alcoholitzada. Després amb ressaca eterna despertar i no saber qui som. I sentirem, marejats, el fil de veu metàl·lica, d'un pseudoirlandès, o un simulacre de xinès, o un selenita, o un ou ferrat, ens explicaran qui som i ens posarà una altra cervesa i una altra i una altra... Com si fossin ells els escriptors de l'obra. Un drama. Perquè una ciutat, com un poble, també és un estat d'ànim. I val més la cua d'un Pitarra viu que el cap de mil promeses mortes. Abaixa el teló.

COMENTARIS

pal
Colau, 11/04/2018 a les 15:27
+0
-0
Molt bo l'article la pura veritat, a la Sra.Colau que és un pal, qui t'ha vist i qui et veu.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Francesc Canosa
Francesc Canosa Farran és explicador de coses. Periodista, escriptor, guionista, professor de comunicació i professional de discursos de boda. Ha fet de tot i a tot arreu. Ha treballat a una vintena de mitjans de comunicació i ha escrit una desena de llibres. De gran vol continuar fent el que ha fet des de sempre. A Twitter: @francesccanosa.
Torna la ChickenRun a La Molina per Setmana Santa.
Torna la ChickenRun a La Molina per Setmana Santa.
01/01/1970
L’estació serà amfitriona, per quart any consecutiu, d'aquesta cursa de descens sobre neu, la més destacada del país, el cap de setmana de l’1 d’abril | La cursa també esdevindrà clau per a la presentació de la temporada d’estiu del Bikepark La Molina, que té previst obrir les seves portes el primer cap de setmana de juny
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
Protecció Civil activa l'alerta Ventcat i anuncia que els cops poden superar els 72 quilòmetres per hora
Manifestació Vic presos polítics
Manifestació Vic presos polítics | Josep M. Montaner
01/01/1970
Els col·lectius preparen «la primera acció directa de desobediència civil massiva»
Nou llibre del president a l'exili
Carles Puigdemont, en una imatge d'arxiu
Carles Puigdemont, en una imatge d'arxiu | ACN
25/09/2018
El president a l'exili, en el llibre "La crisi catalana. Una oportunitat per a Europa" (La Campana), reclama que aquestes converses siguin discretes i sense condicions prèvies per part de cap dels actors
Procés català
Quim Torra i Pere Aragonès, durant la reunió del Govern de la setmana passada
Quim Torra i Pere Aragonès, durant la reunió del Govern de la setmana passada | ACN
25/09/2018
El president de la Generalitat desgrana aquest dimarts el programa de l'executiu com a prèvia del debat de política general
EXCLUSIVA
Els currículums d'Antonio Roldán a Linkedin, la web de Ciutadans i la web del Congrés
Els currículums d'Antonio Roldán a Linkedin, la web de Ciutadans i la web del Congrés | ND
24/09/2018
Fonts oficials de la institució britànica constaten per escrit que el portaveu econòmic de Ciutadans és un "Mphil candidate" i no un "PhD candidate" (doctorand), tal com el diputat manté al seu perfil de LinkedIn
Podem
Noe Bail, la nova secretària general de Podem Catalunya
Noe Bail, la nova secretària general de Podem Catalunya | Adrià Costa
24/09/2018
La dirigent que formava part de la cúpula d'Albano Dante Fachin desplaça el candidat oficialista Jaume Durall
guàrdia civil
Antiavalots de la Guàrdia Civil, carregant a la Ràpita, durant l'1-O.
Antiavalots de la Guàrdia Civil, carregant a la Ràpita, durant l'1-O. | Sofia Cabanes
24/09/2018
Aquestes organitzacions passaran de percebre 60.000 euros a 237.300 arran d'esmenes de Podem i Cs als pressupostos, malgrat la polèmica actuació del cos per reprimir l'1-O
Notes d'escena: crítica teatral
Bruno Oro, a «Immortal»
Bruno Oro, a «Immortal» | David Ruano
24/09/2018
Bruno Oro protagonitza "Immortal" al Club Capitol, un espectacle on un home es transforma en diferents personatges amb qui fins i tot estableix diàlegs simultanis entre ells