Opinió

Lleida: ni quieta, ni conformada

«No serà la primera vegada que Ros s’hagi d’enfrontar a una demostració de rebuig com la de l’altre dia»

| 10/03/2018 a les 20:01h
Aquesta notícia es va publicar originalment el 10/03/2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Un amic aveïnat a Lleida, d’ofici sociòleg, m’assegura que en els darrers quaranta anys no s’havia vist una esbroncada a la ciutat com la que li van fer l’altre dia a Àngel Ros durant la inauguració de l’obra de Santiago Sierra, censurada a Arcomadrid, Presos polítics en l’Espanya contemporània. L’episodi ha posat en relleu, cruament, el malestar ciutadà que ha despertat el recent espoli de les obres de Sixena en la ciutat. Al capdavall, la indignació d’un important sector de la població per l’alineament polític del PSC amb l’Estat en el conflicte amb Catalunya. Un PSC que a la Paeria, convé no oblidar-ho, es manté gràcies a un pacte amb Ciutadans i, també, al suport puntual del PP.

Ros s’hauria pogut quedar a casa o fer que oportunament li programessin un qualsevol altre acte públic a 300 quilòmetres per tal d’estalviar-se el mal tràngol. Però hauria semblat que s’amagava i, per tant, va optar per presentar-s’hi i fer creure que tot allò que està passant no té res a veure amb ell.

Crec que no serà la primera vegada que Ros s’hagi d’enfrontar a una demostració de rebuig com la de l’altre dia on, per cert, es va veure també a un indignadíssim Pablo Hásel acabat de condemnar a cinc anys de presó per delictes d’enaltiment del terrorisme, injúries i calúmnies contra la Corona i les institucions de l’Estat.

Les esbroncades als alcaldes sempre tenen tot l’aire d’una funesta profecia, sobretot quan les pateixen personatges fins despús-ahir mitificats, considerats artífexs de canvis prodigiosos, arquitectes d’un temps daurat per a les ciutats que han governat encara que la meitat del que s’hagi dit, formi part del màrqueting polític o de la xamba de no haver hagut de bregar contra una oposició amb cara i ulls. Darrere de l’exteriorització de les protestes mai no hi ha un sol malestar, Sixena o els presos polítics... Quan la gent desborda l’invisible frontera de l’ordre i l’autoritat institucional és perquè munta a cavall del canvi social.

L’alcaldessa Rita Barberà va saber que se li acabava allò que en diuen carisma quan va patir, atònita, les seves primeres esbroncades. Amb tot, segur que les que més li van doldre van ser les que va viure als mercats de Russafa i el Cabanyal el maig de 2015. Vet ací que els seus apologetes i periodistes de cambra l’havien batejat com l’alcaldessa dels mercats. Uns dies després d’aquells incidents, Barberà, perdia l’alcaldia que havia guanyat el 1995 amb l’ajut de l’anticatalanista i ultradretana Unió Valenciana i donava pas a un alcalde d’origen lleidatà, alletat en el comunisme, Joan Ribó. Ironies del destí.

Des de 2004 i fins fa relativament pocs anys, Ros ha demostrat una especial habilitat per a mantenir-se en el poder i per a sobreviure a les seves pròpies decisions tant com als seus propis enemics. Les coses, però, s’han anat torçant els darrers anys i els símptomes d’esgotament polític comencen a ser evidents.

La tardor de 2016, Frances Serés va publicar en El País, l’article La ciudad lejana. L’escriptor va fer una radiografia de Lleida que no va agradar gens ni mica als poders fàctics de la ciutat. Serés la descrivia com una ciutat entotsolada, “una illa poblada enmig d’un mar de terra de baixa densitat que s’estén pels quatre punts cardinals, dels Pirineus al Maestrat i de la Segarra als Monegres. Avui se sembla i es vol semblar més a Saragossa que a Barcelona”.

L’escriptor concloïa que Lleida seria avui la ciutat ideal per a qualsevol polític espanyol, “quieta, tranquil·la i conformada, amb les seves indústries, els seus diversos dèficits i el seu aquí no passa res, amb una oposició feble i uns mitjans de comunicació mansos”.
Potser avui Serés es desdiria. Certament, Lleida ja no sembla ara mateix que sigui una ciutat ideal i menys encara quieta, tranquil·la i conformada.

COMENTARIS

Sóc de l'oest
Cor, 11/03/2018 a les 09:01
+0
-0
La república arribarà per ponent.
Compte!
Anònim, 11/03/2018 a les 20:23
+0
-0
L'entramat clientelar, que ja des dels temps de Siurana, té muntat el PSC a Lleida (i que abasta des de les classes populars dels barris més humils, fins a les èlits hereves del franquisme) és fort. El recent cas de transfuguisme d'una regidora de l'antiga UDC ens ho demostra un cop més. I ens recorda com Oronich (únic alcalde que no ha estat del PSC des del 1979) va perdre l'alcaldia allà als llunyans anys 80, només al cap de 2 anys d'haver-la assolit. Si a Lleida no s'articula una alternativa forta a Ros, aquest tornarà a ser alcalde, segur que sense majoria absoluta, però presumiblement, la propera legislatura, amb C's plenament integrat a l'equip de govern (no com ara que s'amaguen a l'ombra). El descontentament que s'expressa ara en públic no és suficient per trencar amb la xarxa clientelar i caciquil de Ros i la gent que el sostè. O bé us penseu que la negativa a treure determinats noms de prohoms franquistes dels carrers no té un motiu poderós al darrera? A Lleida, com a Tortosa, per exemple, les èlits hereves del franquisme manen i molt. I Ros és el millor alcalde que poden desitjar ara mateix: catòlic integrista, espanyolista i grimpaire a més no poder. Un retrat fidel dels personatges de les èlits sorgides l'any 1939 a l'escalf de la dictadura.

Cal insistir, només amb manifestacions públiques de rebuig cap a la seva persona, Ros no perdrà l'alcaldia. Cal que hi hagi una candidatura forta que li disputi la majoria a la Paeria. La simbòlica (la força amb més regidors escollits) i la real (capacitat de sumar-ne més que PSC-C's i PP junts). I aquesta només pot venir d'una entesa de les esquerres. Llegeixi's, d'un pacte entre ERC - Comuns - Cup, (i amb l'antiga ICV també). I amb tot i això, fàcil no serà.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Francesc Viadel
Francesc Viadel (Algemesí, 1968). Periodista i escriptor. És doctor en Sociologia per la Universitat de València i professor de periodisme a la Facultat Blanquerna de Relacions Internacionals i Comunicació de Barcelona. Autor de diversos assajos, novel·les i llibres de poemes. A Twitter: @FrancescViadel i també a https://francescviadel.wordpress.com/.
Torna la ChickenRun a La Molina per Setmana Santa.
Torna la ChickenRun a La Molina per Setmana Santa.
01/01/1970
L’estació serà amfitriona, per quart any consecutiu, d'aquesta cursa de descens sobre neu, la més destacada del país, el cap de setmana de l’1 d’abril | La cursa també esdevindrà clau per a la presentació de la temporada d’estiu del Bikepark La Molina, que té previst obrir les seves portes el primer cap de setmana de juny
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
Protecció Civil activa l'alerta Ventcat i anuncia que els cops poden superar els 72 quilòmetres per hora
Manifestació Vic presos polítics
Manifestació Vic presos polítics | Josep M. Montaner
01/01/1970
Els col·lectius preparen «la primera acció directa de desobediència civil massiva»
entrevista
Enric Calpena
Enric Calpena | Adrià Costa
23/09/2018
El periodista, que acaba de publicar "El dia que Barcelona va morir", ambientada al segle X, creu que "el cas català és un moviment de resistència contra el gir autoritari que hi ha a tot arreu"
procés català
Miquel Iceta, flanquejat pels ministres Meritxell Batet i José Luis Ábalos, a la Festa de la Rosa del PSC
Miquel Iceta, flanquejat pels ministres Meritxell Batet i José Luis Ábalos, a la Festa de la Rosa del PSC | ACN
23/09/2018
Ábalos carrega contra el PP per "independitzar l'Estat de Catalunya" i Iceta alerta que no es pot sotmetre "sentiments" a votació
Entrevista
El president de la Generalitat, Quim Torra, entrevistat a NacióDigital
El president de la Generalitat, Quim Torra, entrevistat a NacióDigital | Adrià Costa
22/09/2018
El president defensa que l'independentisme ara està "més reforçat" i descarta "completament" repetir com a candidat | Assegura que un pacte amb el PSC pels pressupostos "no és una opció que contempli"
procés català
Manuel Valls, amb el líder de Cs, Albert Rivera i el president de Societat Civil Catalana, José Rosiñol
Manuel Valls, amb el líder de Cs, Albert Rivera i el president de Societat Civil Catalana, José Rosiñol | ACN
23/09/2018
Els periodistes Henry de Laguérie i Ludovic Lamant expliquen a Nació Digital com contemplen els mitjans del seu país l'ambició d'un polític a qui molts titllen de "paracaigudista"
eleccions municipals 2019
Ernest Maragall, a Catalunya Ràdio.
Ernest Maragall, a Catalunya Ràdio. | Catalunya Ràdio
23/09/2018
El conseller d'Exteriors no garanteix que sigui el cap de llista a Barcelona
Barcelona: La Mercè 2018
La Mercè sota el pont a la llera del Besòs
La Mercè sota el pont a la llera del Besòs | Jordi Bes
23/09/2018
Les festes de Barcelona conquereixen per primer cop la llera del riu, focus d'un dels projectes estrella del mandat, en jornades assolellades