Opinió

Paga'm bé i diga'm «puta»

«'Teoria King Kong' és un assaig amb tres virtuts fonamentals: surt de la vida, està escrit amb fúria i és ple de tesis fortes. Convé llegir-lo»

| 08/02/2018 a les 22:02h
Tres homes violen una punk adolescent que torna de divertir-se a Londres. És Virginie Despentes, que poc després, cansada de feines humiliants cobrant misèria, es dedicarà dos anys a la prostitució. Quan al 1993 publica Folla’m –novel·la que adaptarà ella mateixa al cinema- engega un carrera d’èxits literaris que té en Teoria King Kong (L’Altra Editorial, 2018) un moment molt important.
 
Teoria King Kong és un assaig amb tres virtuts fonamentals: surt de la vida, està escrit amb fúria i és ple de tesis fortes. Convé llegir-lo. Pel plantejament honest d’algú que intenta entendre l'entorn explorant les pròpies experiències. Pel gust al desconcert complex que provoca. I perquè és un text sense trampes amb què pots discutir de tu a tu sense pudor.
 
Despentes s’ocupa a fons de la violació, de la prostitució i del porno, tres mons que ha transitat. Vol entendre els processos polítics que des de finals del segle XIX han construït els models actuals de dona i d’home. I dona tombs a la relació següent: el cos de la dona pertany a l’home en la mesura que el cos de l’home pertany a l’Estat. D’aquest robatori de cossos sòrdid, d’aquesta construcció política de la virilitat i de la maternitat, només se n’han beneficiat els rics -ells perquè enviaven a morir els desgraciats i elles perquè feien el te mentre majordomes i mainaderes pencaven-.
 
Però Teoria King Kong no està escrit des del ressentiment social. Tampoc des de la moralina cristiano-marxista. L’autora reivindica el dret de les dones a fer diners amb el seu sexe. Fent de putes en bones condicions, per exemple. O cobrant bé del porno. Despentes es pregunta per què fins i tot a la indústria del sexe, on qui té els papers protagonistes són elles, els qui han fet diners continuen sent senyors.
 
Trencant amb els llibres que parlen de construccions polítiques i de dispositius culturals, Teoria King Kong no és una negació de la natura. Virgine Despentes és partidària d’explorar-la a fons. D’explorar cada cos. Et pregunta, senyora, per què un home hauria de saber què t’agrada al llit si no ho saps ni tu, que tens pànic a masturbar-te. Ella vol obrir la gàbia a King Kong, aquest híbrid mític d’home i de bèstia, anterior a la separació del mascle i la femella, quan no posàvem els cossos al servei dels Estats malalts.
 
Pel que fa a la taradura social, és molt clara: “el cos col·lectiu funciona com un cos individual: si el sistema és neuròtic, engendra estructures autodestructives de manera espontània”. Sobre això vull fer un apunt. Sigmund Freud va omplir pàgines i pàgines parlant de la neurosi. En canvi, sobre la salut mental només va dir: “una persona sana és aquella capaç de treballar i estimar”. Molts ho troben una explicació banal. A mi em sembla rodona, i a més molt adequada per aquest cas.
 
Hi ha un moment a l’assaig on Despentes parla de Houellebecq i de les seves desgràcies sexuals i emocionals amb les dones. Ella creu que si l’autor francès fos dona ja li haurien llegit la cartilla cinquanta cops. “No estimar les dones, per a un home com Houellebecq, és una actitud. No estimar els homes, per a una dona, és una patologia”. Per a mi, i ho dic amb tot l'amor del qual soc capaç, no poder estimar perquè en tots els exemplars de dona o d'home hi veus l'estigma del seu gènere és una patologia. Com ho és aquest regust obsessiu per la marginalitat, per humiliar-se i per tractar-se de lletja que té Despentes. O aquesta esmena general que fa al matrimoni. No és possible, en aquest món global de domini, supervivència i màrqueting personal, que no hi hagi res més emancipador que donar-se a algú sense patir per si t'explotarà o t'anul·larà?

Teoria King Kong, de Virginie Despentes. L'Altra Editorial, 2018. Pròleg de Maria Cabrera i Callís. Traducció de Marina Espasa.

També us pot interessar

 

COMENTARIS

sobre prostituts
Andreu_p, 09/02/2018 a les 08:47
+0
-0
Dius: "L’autora reivindica el dret de les dones a fer diners amb el seu sexe. Fent de putes en bones condicions, per exemple. O cobrant bé del porno".

M'agrada que diguis això, Anna. De les dones i dels homes, perquè hi ha gigolos i homes que cobren a homes. No tenim dret a prohibir-los ni censurar-los (tan ells com elles) si és una opció que han agafat (encara que a vegades perquè no tenien altres possibilitats).

Llavors dius: "Despentes es pregunta per què fins i tot a la indústria del sexe, on qui té els papers protagonistes són elles, els qui han fet diners continuen sent senyors".

Em perdonaràs?
Aquí hi entra el victimisme d'algunes dones. El només veure les coses per un costat. Això és absolutament fals. La majoria de les putes es queden quasi tot el què cobren. Una part petita pel lloguer de l'habitació (si és una casa de putes) sovint regentada per una dona veterana. Hi ha associacions de prostitutes. Si busques per internet les trobaràs. Si els ho preguntes veuràs com et diuen que quasi tot el què cobren s'ho queden elles.

El 99% dels clients son pobres homes que tenen greus necessitats i no poden trobar-ho amb dones no-putes perquè la biologia d'homes i dones és diferent. Però hi pot haver un 1% d'homes perillosos. Llavors les putes els hi cal protecció. Aquí entra la figura del proxeneta o xulo o... que vàries putes el contracten perquè les protegeixi. Però... tergiversant-ho diuen que és l'explotador.
Que a vegades hi ha proxenetes que exploten les putes en contra la seva voluntat? si. Casos aïllats perquè a la que se n'assabenta la policia, els detenen i condemnen a penes no pas menors.

La necessitat de sexe amb gent no aparellada, és, biològicament cosa d'homes. Ells necessiten fer-ho i ho farien amb la primera que es presenti. Elles és molt diferent. Per tant ells tenen un dèficit important.
Per això hi ha les putes, com a un entremig entre l'onanisme i el poder fer sexe amb una dona que també ho desitgi. Una vàlvula d'escapament. (I és una cosa molt seriosa. Sovint la frustració dels homes que no tenen amb qui fer-ho, és immensa) Llavors hi ha tres possibles formes de veure-ho:
A) les putes son unes aprofitades que s'aprofiten de la necessitat que tenen els homes per extreure'l-hi tants diners com puguin.
B) hi ha una demanda i elles ho veuen i fan aquesta professió.
C) Els homes son els culpables perquè exploten les putes per a les seves necessitats.

De les tres, la que és més falsa i paranoica és la tercera, però és la preferida per les feministes, perquè a tot li han de donar la culpa a l'home.
Pobre Virginie Despentes
Anònim, 09/02/2018 a les 11:27
+0
-0
Diu l'articulista: " L’autora reivindica el dret de les dones a fer diners amb el seu sexe. "

La matxacaran viva, però no pas el shome sni els masclistes, sinó les feministes: no poden entendre que hi hagi dones a qui agraden els homes (de fet, la majoria) i es posen del costat del puritanisme més misògin.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Anna Punsoda
(Concabella, 1985) Va llicenciar-se en periodisme i en filosofia i guanya diners fent traduccions, classes, crítiques i alguns llibres. Ha après algunes coses. Només demana anys i força per explicar-les amb brillantor.

Twitter: @annapunsoda

Bloc: www.annapunsoda.wordpress.com
Control policial d'agents de la Guàrdia Civil i CNP a les rotondes a l'entorn de Puigcerdà | Ivan Sanz
01/01/1970
Els controls que s'estan fent a la rotonda de la Plaça Europa i la rotonda d'intersecció de les carreteres N-260 i N-152 afecten als vehicles que venen en totes direccions
Comerços a la plaça Major de Manresa | Aina Font Torra
Pere Fontanals
01/01/1970
Algunes entitats bancàries ja apliquen una normativa europea que els permet cobrar per ingressar a partir de 50 monedes en el compte en concepte de "manipulació" | La UBIC considera que els bancs "aprofiten qualsevol escletxa" per cobrar
Cocentració a Puigcerdà per demanar la llibertat dels «Jordis» després de 123 dies a la presó | Ivan Sanz
01/01/1970
L'acte de concentració ha finalitzat amb el Cant dels Ocells i el Cant dels Segadors a toc de gralla
Marta Pascal i Marta Rovira, en una imatge d'arxiu | ACN
01/01/1970
Els nous investigats en la causa per rebel·lió declaren amb l'objectiu de no acabar en presó preventiva | Acatar la Constitució i renunciar a la via unilateral o refermar-se en les seves idees és el dilema que han d'encarar davant del jutge que nega la llibertat de Junqueras, Forn i els "Jordis"
La plaça de l'Ajuntament s'ha omplert de gent en contra de la manifestació feixista | Pere Fontanals
01/01/1970
L'alcalde, Isidre Viu, insta delegació del govern "a començar-se a plantejar què està passant amb aquestes concentracions de caire feixista que venen a pobles i ens agredeixen"
Quim Torra, director de la «Revista de Catalunya» | Adrià Costa
01/01/1970
Expressió de l'alta cultura catalana, va ser fundada per Rovira i Virgili el 1924 i la seva trajectòria ha transcorregut paral·lela a la història del país