Opinió

Hola, em dic Catalunya i sóc un paraestat

«No ens enganyem. Alliberem-nos. Acceptem. Diem sense embuts que no som un estat però sí un paraestat»

| 06/02/2018 a les 22:01h
Aquesta notícia es va publicar originalment el 06/02/2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Acceptar. És el primer pas. Reconèixer. Confessar que som addictes a la resina d’arbres ensulfatats. O que estem enganxats a les serradures de plexiglàs gratinat. Així és. Tranquils. Ens en podem sortir. Sense llibres de merda ajuda. O teràpies de casset de nyigo-nyigo rovellat. No ens equivoquem. No hem de confondre el fum amb el rostit. No ens enganyem. Alliberem-nos. Acceptem. Diem sense embuts que no som un estat però sí un paraestat. És el primer pas. Hola, em dic Catalunya i sóc un paraestat. Porto anys enganxada. Veureu...

Si Bill Gates, Steve Jobs, Mark Zuckerberg, Nikola Tesla, Alexander Fleming, Thomas Alva Edison, o el descobridor de la guillotina de pèls de nas atòmic-ecològic-làser-wifi, s’haguessin inventat Catalunya ja estaria patentada. Catalunya és el motlle del para estat. La plantilla d’una start up nacional i social. La matriu d’una paradoxa: ho fa tot sense res. Al segle XIX vam fer una revolució industrial única al món sense tenir cap matèria prima. Només amb l’R+D de la suor i l’esllomament. Com subratlla l’historiador Jaume Vicens Vives: en menys de vint anys 400 catalans aconsegueixen que l’economia catalana sigui la meitat de l’espanyola. Tot nascut de les adversitats, necessitats, oportunitats.... Al marge de tot. Lluitant contra tot. Els de dretes. Els d’esquerres. Els del centre. Els de la rotonda. Els de l’hexàgon. Els de la ciutat. Els del poble. Els de la cova. Els dels calamar.

Ens inventem les teràpies electro convulsives per reanimar a zombi Espanya (federalisme, regionalisme, autonomisme, república..). Ens inventem un moviment anarquista (i qualsevol –ista; -isme que faci falta) insòlit al planeta i a la galàxia. Ens traiem de la butxaca forada de l’anar fent una Mancomunitat que construeix en el desert del no res... carreteres, escoles, biblioteques, hospitals, telèfons, diccionaris... Hem parit i repartit orfeons, casinos, ateneus, cabarets, teatres, associacions de putxinel·lis de colors dislèxics; societats d’ajuda als funambulistes marejats; agrupacions de protecció als vegetals d’encefalograma obtús; clubs de foment comarcal de la tele transportació territorial; consorcis de la capitalitat d’una capital que no és capital però té molt capital... Ho heu vist sempre. Ho veieu cada dia.

No tenim ulls naturals però sí ultra-súper-mega raigs X. Veiem a la foscor: durant el franquisme vam salvar la llengua perquè teníem el nostre paraestat on es parlava català: porticons endins, a les cases, a les taules d’ombres endiumenjades i a les cadires solitàries solidàries...  Som súper herois de la normalitat. Antisistemes de la naturalitat. Així ho salvem tot. Per a tothom. Així ho fem tot. Què més? Doncs tot. I retot. I tritot. I tot infinit. Davant de l’eterna auto insuficiència de l’estat espanyol: sempre l’auto suficiència catalana. Ho hem suat i pagat tot nosaltres. El que no ens dóna la realitat ho imaginem, creem, inventem, fabriquem. Som el paradigma del segle XXI abans del segle XXI. De la societat xarxa abans de la societat xarxa. Del simulacre real abans del simulacre real. Fingim per existir. Existim perquè fingim... Faci’s, manualment, fàcilment, el seu paraestat. Cada setmana un nou lliurament i un tornavís de regal que fa lobotomies al ninot apedaçat desmanegat moribund. Hardware i software tot en un. Raó, aquí. Sí, ara, aquí.

Parleu. Digueu. Perquè no hem gosat mai dir-ho. Portem segles sent un paraestat. I no ho havíem acceptat. Hem tartamudejat. Quequejat. Embarbussat. Cal que admetem que som un paraestat. Com s’és alt, baix, gras, prim, octogonal, coaxial, mineral, sidral, vegetal, desguitarrat, o colossal. Que tot pinta (investidura, presidència, govern, parlament, societat, cultura... país!) que vénen dies de paraestat. Dies de l’altre. Som l’altre. Aquell a qui no reconeixen. Ni reconeixeran. Acceptem-ho. El present, el futur, és això. No ens enganyem, ni autoenganyem, perquè el nivell d’engany, i d’autoengany, d’una persona, d’una societat, d’un país, és proporcional al seu grau de llibertat. Hola, em dic Catalunya i sóc un paraestat. Ho confesso. Ho vull deixar. Me’n vull sortir. Vull una altra vida. Aquest és el primer pas per a ser un estat.

COMENTARIS

Hola em dic catalunya
B.Runner, 07/02/2018 a les 06:50
+0
-0
I només existeixo en la ments d'alguns il.luminats profucs o presidiaris.
Matrix.
Simbólica.
Ridícul.
Són altres sinónims.
I Cuba què?
Quin pais!, 07/02/2018 a les 08:54
+0
-0
>>Al segle XIX vam fer una revolució industrial única al món sense tenir cap matèria prima. Només amb l’R+D de la suor i l’esllomament. Com subratlla l’historiador Jaume Vicens Vives: en menys de vint anys 400 catalans aconsegueixen que l’economia catalana sigui la meitat de l’espanyola. Tot nascut de les adversitats, necessitats, oportunitats.... >>

...i del arancels brutals (300 i 400%) que el govern espanyol possava a les importacions, i molt en especial al lucratiu mercat captiu de Cuba on directament estava prohibit importar productes que no fossins fets a Espanya, cossa que va donar als catalans un mercat de franc pels seus productes impossibles d'exportar per cost i sovint per qualitat.

A verue si nò, on hauria venut Catalunya els productes de la seva revolució industrial, cars i impossibles de transportar tret que fos per mar gràcies a la esfereidora geografia espanyola.

Ves quina casualitat que la indústria nasqués a Espanya als únics llocs que tenien ports de mar, una xarxa interna de comunicació meny que desastrosa i fonts d'energia abastables -el carbó cantàbric a Euskadi, i els rius de muntanya a Catalunya. I ves quina casualitat que els que es van llucrar pel proteccionisme i els mercats captius proveïts per Espanya s'estimin més d'ignorar la funció capital dels mercatss espanyols en la seva riquesa...
Tant de bo tingui raó
Anònim, 07/02/2018 a les 10:28
+0
-0
A mi, el que faci Caspanya no em fa tanta por com el que fem ( o no fem) a Catalunya.
les veritats
Nosaltres, 07/02/2018 a les 10:47
+0
-0
Molt bé Canosa, les veritats piquen que és rasquin, nosaltres a lo nostre no insultar però si dialogar
Potser...
JCodinach, 07/02/2018 a les 13:41
+0
-0
" el nivell d’engany, i d’autoengany, d’una persona, d’una societat, d’un país, és proporcional al seu grau de llibertat. ".
Hauria de ser?: "el nivell d’engany, i d’autoengany, d’una persona, d’una societat, d’un país, és inversament proporcional al seu grau de llibertat"
Mare meva
Indepe emprenyat, 07/02/2018 a les 20:02
+0
-0
Les pelis que es munten alguns processistes...

el que ens cal és pensament crític, admetre els errors més enllà de les put**** que ens fa Espanya, k deixar de viure al mon dels arcs de sant martí i dels governs simbòlics

un cop fem això, qui sap, potser anem enlloc

endavant, dieu-me derrotista

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Francesc Canosa
Francesc Canosa Farran és explicador de coses. Periodista, escriptor, guionista, professor de comunicació i professional de discursos de boda. Ha fet de tot i a tot arreu. Ha treballat a una vintena de mitjans de comunicació i ha escrit una desena de llibres. De gran vol continuar fent el que ha fet des de sempre. A Twitter: @francesccanosa.
Torna la ChickenRun a La Molina per Setmana Santa.
Torna la ChickenRun a La Molina per Setmana Santa.
01/01/1970
L’estació serà amfitriona, per quart any consecutiu, d'aquesta cursa de descens sobre neu, la més destacada del país, el cap de setmana de l’1 d’abril | La cursa també esdevindrà clau per a la presentació de la temporada d’estiu del Bikepark La Molina, que té previst obrir les seves portes el primer cap de setmana de juny
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
Protecció Civil activa l'alerta Ventcat i anuncia que els cops poden superar els 72 quilòmetres per hora
Manifestació Vic presos polítics
Manifestació Vic presos polítics | Josep M. Montaner
01/01/1970
Els col·lectius preparen «la primera acció directa de desobediència civil massiva»
Un any dels atemptats del 17-A
Ofrena floral en homenatge a les víctimes del 17-A.
Ofrena floral en homenatge a les víctimes del 17-A. | Albert Alemany
17/08/2018
Centenars de persones recorden que Barcelona és una ciutat de pau i convivència, un any després de l'atac terrorista que va deixar 16 morts i més d'un centenar de ferits
Crònica
Diversos assistents a l'acte del 17-A amb banderes espanyoles
Diversos assistents a l'acte del 17-A amb banderes espanyoles | Albert Alemany
17/08/2018
Els "¡viva el rey!" i les banderes espanyoles es converteixen en protagonistes de l'acte en record de les víctimes
ESPECIAL: Un any dels atemptats del 17-A
Youssef El Ouabi, Susanna López i Rubén Guiñazú, víctimes dels atemptats
Youssef El Ouabi, Susanna López i Rubén Guiñazú, víctimes dels atemptats | Adrià Costa
16/08/2018
Rubén Guiñazú, Youssef El Ouabi i Susanna López Tarrida relaten a NacióDigital com intenten superar l'impacte emocional dels atacs, que els ha deixat seqüeles físiques i piscològiques
ENTREVISTA
Rafel Comes, Cap de la Comissaria Superior de Coordinació Central dels Mossos d'Esquadra.
Rafel Comes, Cap de la Comissaria Superior de Coordinació Central dels Mossos d'Esquadra. | Albert Alemany
16/08/2018
Qui va ser la mà dreta del major dels Mossos durant els atemptats de Barcelona i Cambrils afirma que el cos policial tornaria a actuar "de la mateixa manera" si es repetís un atac terrorista
UN ANY DELS ATEMPTATS DEL 17-A
Imatge il·lustrativa
16/08/2018
El major dels Mossos, ara processat per sedició i organització criminal, va convertir-se en icona de la diligència policial arran dels atemptats de Barcelona i Cambrils
Un any dels atemptats del 17-A
17/08/2018
El rei d'Espanya saluda els principals representants del país abans de l'acte d'homenatge a les víctimes del 17-A