Opinió

Hola, em dic Catalunya i sóc un paraestat

«No ens enganyem. Alliberem-nos. Acceptem. Diem sense embuts que no som un estat però sí un paraestat»

| 06/02/2018 a les 22:01h
Acceptar. És el primer pas. Reconèixer. Confessar que som addictes a la resina d’arbres ensulfatats. O que estem enganxats a les serradures de plexiglàs gratinat. Així és. Tranquils. Ens en podem sortir. Sense llibres de merda ajuda. O teràpies de casset de nyigo-nyigo rovellat. No ens equivoquem. No hem de confondre el fum amb el rostit. No ens enganyem. Alliberem-nos. Acceptem. Diem sense embuts que no som un estat però sí un paraestat. És el primer pas. Hola, em dic Catalunya i sóc un paraestat. Porto anys enganxada. Veureu...

Si Bill Gates, Steve Jobs, Mark Zuckerberg, Nikola Tesla, Alexander Fleming, Thomas Alva Edison, o el descobridor de la guillotina de pèls de nas atòmic-ecològic-làser-wifi, s’haguessin inventat Catalunya ja estaria patentada. Catalunya és el motlle del para estat. La plantilla d’una start up nacional i social. La matriu d’una paradoxa: ho fa tot sense res. Al segle XIX vam fer una revolució industrial única al món sense tenir cap matèria prima. Només amb l’R+D de la suor i l’esllomament. Com subratlla l’historiador Jaume Vicens Vives: en menys de vint anys 400 catalans aconsegueixen que l’economia catalana sigui la meitat de l’espanyola. Tot nascut de les adversitats, necessitats, oportunitats.... Al marge de tot. Lluitant contra tot. Els de dretes. Els d’esquerres. Els del centre. Els de la rotonda. Els de l’hexàgon. Els de la ciutat. Els del poble. Els de la cova. Els dels calamar.

Ens inventem les teràpies electro convulsives per reanimar a zombi Espanya (federalisme, regionalisme, autonomisme, república..). Ens inventem un moviment anarquista (i qualsevol –ista; -isme que faci falta) insòlit al planeta i a la galàxia. Ens traiem de la butxaca forada de l’anar fent una Mancomunitat que construeix en el desert del no res... carreteres, escoles, biblioteques, hospitals, telèfons, diccionaris... Hem parit i repartit orfeons, casinos, ateneus, cabarets, teatres, associacions de putxinel·lis de colors dislèxics; societats d’ajuda als funambulistes marejats; agrupacions de protecció als vegetals d’encefalograma obtús; clubs de foment comarcal de la tele transportació territorial; consorcis de la capitalitat d’una capital que no és capital però té molt capital... Ho heu vist sempre. Ho veieu cada dia.

No tenim ulls naturals però sí ultra-súper-mega raigs X. Veiem a la foscor: durant el franquisme vam salvar la llengua perquè teníem el nostre paraestat on es parlava català: porticons endins, a les cases, a les taules d’ombres endiumenjades i a les cadires solitàries solidàries...  Som súper herois de la normalitat. Antisistemes de la naturalitat. Així ho salvem tot. Per a tothom. Així ho fem tot. Què més? Doncs tot. I retot. I tritot. I tot infinit. Davant de l’eterna auto insuficiència de l’estat espanyol: sempre l’auto suficiència catalana. Ho hem suat i pagat tot nosaltres. El que no ens dóna la realitat ho imaginem, creem, inventem, fabriquem. Som el paradigma del segle XXI abans del segle XXI. De la societat xarxa abans de la societat xarxa. Del simulacre real abans del simulacre real. Fingim per existir. Existim perquè fingim... Faci’s, manualment, fàcilment, el seu paraestat. Cada setmana un nou lliurament i un tornavís de regal que fa lobotomies al ninot apedaçat desmanegat moribund. Hardware i software tot en un. Raó, aquí. Sí, ara, aquí.

Parleu. Digueu. Perquè no hem gosat mai dir-ho. Portem segles sent un paraestat. I no ho havíem acceptat. Hem tartamudejat. Quequejat. Embarbussat. Cal que admetem que som un paraestat. Com s’és alt, baix, gras, prim, octogonal, coaxial, mineral, sidral, vegetal, desguitarrat, o colossal. Que tot pinta (investidura, presidència, govern, parlament, societat, cultura... país!) que vénen dies de paraestat. Dies de l’altre. Som l’altre. Aquell a qui no reconeixen. Ni reconeixeran. Acceptem-ho. El present, el futur, és això. No ens enganyem, ni autoenganyem, perquè el nivell d’engany, i d’autoengany, d’una persona, d’una societat, d’un país, és proporcional al seu grau de llibertat. Hola, em dic Catalunya i sóc un paraestat. Ho confesso. Ho vull deixar. Me’n vull sortir. Vull una altra vida. Aquest és el primer pas per a ser un estat.

COMENTARIS

Hola em dic catalunya
B.Runner, 07/02/2018 a les 06:50
+0
-0
I només existeixo en la ments d'alguns il.luminats profucs o presidiaris.
Matrix.
Simbólica.
Ridícul.
Són altres sinónims.
I Cuba què?
Quin pais!, 07/02/2018 a les 08:54
+0
-0
>>Al segle XIX vam fer una revolució industrial única al món sense tenir cap matèria prima. Només amb l’R+D de la suor i l’esllomament. Com subratlla l’historiador Jaume Vicens Vives: en menys de vint anys 400 catalans aconsegueixen que l’economia catalana sigui la meitat de l’espanyola. Tot nascut de les adversitats, necessitats, oportunitats.... >>

...i del arancels brutals (300 i 400%) que el govern espanyol possava a les importacions, i molt en especial al lucratiu mercat captiu de Cuba on directament estava prohibit importar productes que no fossins fets a Espanya, cossa que va donar als catalans un mercat de franc pels seus productes impossibles d'exportar per cost i sovint per qualitat.

A verue si nò, on hauria venut Catalunya els productes de la seva revolució industrial, cars i impossibles de transportar tret que fos per mar gràcies a la esfereidora geografia espanyola.

Ves quina casualitat que la indústria nasqués a Espanya als únics llocs que tenien ports de mar, una xarxa interna de comunicació meny que desastrosa i fonts d'energia abastables -el carbó cantàbric a Euskadi, i els rius de muntanya a Catalunya. I ves quina casualitat que els que es van llucrar pel proteccionisme i els mercats captius proveïts per Espanya s'estimin més d'ignorar la funció capital dels mercatss espanyols en la seva riquesa...
Tant de bo tingui raó
Anònim, 07/02/2018 a les 10:28
+0
-0
A mi, el que faci Caspanya no em fa tanta por com el que fem ( o no fem) a Catalunya.
les veritats
Nosaltres, 07/02/2018 a les 10:47
+0
-0
Molt bé Canosa, les veritats piquen que és rasquin, nosaltres a lo nostre no insultar però si dialogar
Potser...
JCodinach, 07/02/2018 a les 13:41
+0
-0
" el nivell d’engany, i d’autoengany, d’una persona, d’una societat, d’un país, és proporcional al seu grau de llibertat. ".
Hauria de ser?: "el nivell d’engany, i d’autoengany, d’una persona, d’una societat, d’un país, és inversament proporcional al seu grau de llibertat"
Mare meva
Indepe emprenyat, 07/02/2018 a les 20:02
+0
-0
Les pelis que es munten alguns processistes...

el que ens cal és pensament crític, admetre els errors més enllà de les put**** que ens fa Espanya, k deixar de viure al mon dels arcs de sant martí i dels governs simbòlics

un cop fem això, qui sap, potser anem enlloc

endavant, dieu-me derrotista

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Francesc Canosa
Francesc Canosa Farran és explicador de coses. Periodista, escriptor, guionista, professor de comunicació i professional de discursos de boda. Ha fet de tot i a tot arreu. Ha treballat a una vintena de mitjans de comunicació i ha escrit una desena de llibres. De gran vol continuar fent el que ha fet des de sempre. A Twitter: @francesccanosa.
Torna la ChickenRun a La Molina per Setmana Santa.
Torna la ChickenRun a La Molina per Setmana Santa.
01/01/1970
L’estació serà amfitriona, per quart any consecutiu, d'aquesta cursa de descens sobre neu, la més destacada del país, el cap de setmana de l’1 d’abril | La cursa també esdevindrà clau per a la presentació de la temporada d’estiu del Bikepark La Molina, que té previst obrir les seves portes el primer cap de setmana de juny
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
Protecció Civil activa l'alerta Ventcat i anuncia que els cops poden superar els 72 quilòmetres per hora
Manifestació Vic presos polítics
Manifestació Vic presos polítics | Josep M. Montaner
01/01/1970
Els col·lectius preparen «la primera acció directa de desobediència civil massiva»
Camí de les municipals: entrevista
Mercè Conesa, Dolors Sabater, Ada Colau i Núria Parlon.
Mercè Conesa, Dolors Sabater, Ada Colau i Núria Parlon. | Adrià Costa
26/05/2018
Colau (Barcelona), Sabater (Badalona), Parlon (Santa Coloma) i Conesa (Sant Cugat) insten a modificar la normativa per combatre l'escalada de preus a les grans ciutats | NacióDigital les reuneix quan queda un any per a les eleccions amb l'habitatge, la municipalització de serveis i el procés com a grans elements de debat
Camí de les municipals: entrevista
Núria Parlon, Ada Colau, Dolors Sabater i Mercè Conesa
Núria Parlon, Ada Colau, Dolors Sabater i Mercè Conesa | Adrià Costa
26/05/2018
Colau, Sabater, Parlon i Conesa exigeixen al president espanyol, amb matisos, solucions polítiques al procés i atendre la demanda dels presos | Formar Govern i ajudar els ajuntaments, entre les peticions al mandatari català
Camí de les municipals: contracrònica
Núria Parlón, Ada Colau, Dolors Sabater i Mercè Conesa al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona
Núria Parlón, Ada Colau, Dolors Sabater i Mercè Conesa al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona | Adrià Costa
26/05/2018
Quan quatre alcaldesses posen en comú el seu dia a dia, les sigles es desfan com un terròs sucre
Camí de les municipals: Barcelona
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau | Adrià Costa
26/05/2018
Els partits ja preparen unes eleccions que es convertiran en una lluita aferrissada per intentar batre l'alcaldessa mentre els comuns reivindiquen l'obra de govern | Encara resta per veure si el debat se centrarà en la ciutat o s'erigeix com un nou camp de disputes entre el sobiranisme i l'unionisme
Camí de les municipals: anàlisi
Alcaldes i alcaldesses, ensenyant la vara de comandament
Alcaldes i alcaldesses, ensenyant la vara de comandament | Adrià Costa
26/05/2018
Les eleccions de l'any es polaritzaran amb el procés, però també amb debats candents com les remunicipalitzacions o el drama dels preus dels lloguers